Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris M.Carol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris M.Carol. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de maig del 2015

El Bestiari del Procés : Només tindrem independència si votem independentista

Dissabte, 9 de maig de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.


Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- La mitja nit d’ahir va començar la campanya electoral d’unes eleccions que ens aniran molt bé. Es flaira en l’ambient. Després de tastar el fum de les cuines, encara sembla més clar que l’independentisme assolirà uns resultats excel·lents. Que el 24-M a la nit hi haurà unes quantes víctimes de l’autoengany demoscòpic desplegat pels mitjans al servei de l’statu quo. Toca mobilitzar-nos una altra vegada. Com fem sempre que tenim oportunitat al carrer. Ara, camí de les urnes. I ens posarem a cavalcar la gran onada que es començarà a formar fins a la victòria històrica del 27-S. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.






Baños, Antonio (periodista).
Tria decisiva.
Autor de “La revolució catalana” un dels assajos més lúcids, originals i divertits de tota l’extensa i no sempre sana bibliografia sobre el procés, vinculat fins ara sobretot a l’associació Súmate, Baños és un autèntic valor del procés. Dels de primer nivell. El seu pas endavant per entrar en el bombo assembleari de la confecció de llistes de la CUP per a les eleccions del 27-S és, sense dubte, una de les notícies més agradables de la setmana. Completaria una renovació important. El seu tarannà obert facilitarà, molt probablement, la imprescindible contribució de la formació anticapitalista al nou Govern de concentració i/o a la construcció del suport parlamentari precís per portar endavant el full de ruta acordat entre les grans forces polítiques i socials del país l’endemà de les eleccions plebiscitàries.

Barberà, Jaume(periodista).
Unitarisme màgic.

dimarts, 29 de juliol del 2014

Godó i Carol tenen un problema

Dimarts, 29 de juliol de 2014 14:35 h

Subscriptors i lectors de La Vanguardia inicien una campanya contra la política informativa del mitjà i demanen als subscriptors que es donin de baixa fins que la direcció no rectifiqui


Subscriptors i lectors de La Vanguardia la volen a favor del #SíSí. Un grup de subscriptors i lectors de La Vanguardia inicien una campanya  per donar-se de baixa del mitjà fins que la direcció del diari no reconsideri la seva política informativa vers el procés. Li . Els promotors de la campanya argumenten que el diari no està a l'alçada del moment històric que viu Catalunya, i impulsaran la campanya per donar-se  de baixa com a subscriptors fins que el diari no canviï el tractament que fa de les notícies sobre el procés i el 9N. Els promotors han elaborat un manifest, i disposen d’un compte de Twitter i d’un bloc actualitzat amb mostres sobre el tractament “erroni” que fa La Vanguardia del procés a causa de la seva política informativa. 





Per dignitat, volem una Vanguardia que ens representi a tots i a totes!

El manifest:

“Des de fa molts anys que estem subscrits i llegim diàriament La Vanguardia. Fins ara, aquest ha estat el nostre diari de referència, tant per les notícies que publicava com per la qualitat dels seus col•laboradors.


 Però últimament estem molt preocupats pel to que ha anat agafant La Vanguardia, sobretot a l’hora de tractar el procés que estem vivint actualment a Catalunya. Silencis intencionats, titulars esbiaixats, magnificació de postures contràries i criminalització de les postures favorables a l’estat propi, són

dissabte, 28 de juny del 2014

El Bestiári del Procés : Màrius Sebastopol

Dissabte, 28 de juny de 2014 05:00 h

La jungla del procés a dinou setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Cristina de Borbón, Josep Borrell, Màrius Carol, Jorge Fernández Díaz, Enric Hernández i Andrea Levy.


Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.Diuen que no hi ha un autèntic debat sobre la independència, perquè, de moment, només ens podem limitar a reclamar el nostre dret a votar. No hi estic d’acord. No només perquè fa anys que dediquem esforços ingents a parlar dels possibles avantatges i inconvenients de la Catalunya-Estat (que, finalment, en la seva major part i especialment pel que fa als costos de transició, depenen de factors que Catalunya no controla), sinó perquè aquesta prohibició de triar lliurement el nostre futur polític és la millor síntesi dels motius pels quals hem dit prou a mantenir per més temps la nostra submissió. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.


Màrius Carol



Borbón, Cristina de (infanta d’Espanya).
Imputada breu.
Tots sabem que la justícia espanyola tancarà a pany i forrellat la seva imputació en un tres i no res. De fet, deu ser l’únic cas del món mundial en el qual un fiscal anti-corrupció actua com a advocat defensor d’una presumpta corrupta, en comptes de col·laborar a la seva acusació, en defensa dels interessos públics. Vaja, de monarquia bananera. Tot i que el seu cas serà liquidat aviat, l’interès de l’establishment per fer-la desaparèixer de l’escena ha estat manifest: desterrada de les cerimònies de proclamació de Felip VI, els mitjans dinàstics (en altres aspectes, tan amatents a renovar la imatge de la monarquia) s’han esforçat a mantenir la seva denominació d’infanta Crtistina, tot eludint referir-se a ella com la germana del rei. Subtil filigrana lingüística, si voleu, però plena de contingut.

Borrell, Josep (expresident del Parlament europeu).
Elusió immoral.

dilluns, 9 de juny del 2014

La veritable exclusiva de Duran la té La Vanguardia

Dilluns, 9 de juny de 2014 11:25 h

Marius Carol sap més de la maniobra de Duran que el diari que ha publicat l’exclusiva de la seva falsa “abdicació”


El Periódico ha caigut a la trampa de Duran i ha publicat una exclusiva que titula abdicació quan en realitat Duran no plega, sinó que fa una provocació més. El director de La Vanguardia, Màrius Carol, ha valorat a RAC1 la filtració de Duran, i ha fet algunes consideracions que mostren que Duran el té molt ben informat. Entre elles, que Duran va prendre la decisió unilateralment, tot sol, amb ell mateix, i  va filtrar la informació a El Periódico; que amb la maniobra ha volgut marcar perfil i espera una picada d’ullet de Madrid, i que vol salvar la cadira a la Comissió d’Exteriors que li dóna projecció internacional i titulars als diaris.  




Duran fa “llenya” però vol tornar a ser l’home imprescindible

Segons Carol, la maniobra de Duran li ha permès recuperar la iniciativa en un moment que l’havia perduda, i ha alertat que Duran no només no plega, sinó que vol salvar la presidència de la Comissió d’Exteriors que veu perillar. En definitiva,  Carol  explica que Duran tenia tres objectius: marcar perfil; explicar-se al rei, al príncep i al PP, a l’espera d’una picada d’ullet de Madrid, i salvar

divendres, 6 de juny del 2014

Godó rabiós pel “desaire” de CiU a la monarquia

Divendres, 6 de juny de 2014 11:00 h

La Vanguardia veu dinamitada la reestrenada tercera via i carrega contra la decisió de CiU d’abstenir-se a la votació de la Llei de successió a la corona


El diari del Grup Godó, reconegudament monàrquic, esperava que Duran fes el paper de valedor de la corona i arrossegués CDC a votar sí a la llei de successió del monarca espanyol i així donar corda a la tercera via de l’IBEX 35. Un cop que CDC va imposar el seu plantejament, malgrat que Duran ja havia negociat el vot favorable amb el PP i el PSOE, el diari de Godó no té més remei que carregar contra la decisió de la federació en el seu editorial, que hores d’ara deuen llegir quatre cuques, atesa la davallada de difusió del diari. L’editorial acusa CiU de dinamitar el diàleg i de “deixar-se portar per una política de gestos, de curt termini, i danyar així una relació com la que històricament ha mantingut Convergència i Unió amb la monarquia sense guanyar gran cosa a canvi” i afirma que això no té cap sentit. 









 Nervis perquè veuen que el procés va de debò

Les amenaces de Alícia Sánchez Camacho al president Mas i els arguments d’aquesta carregant contra la decisió de CiU, coincideixen Amb la valoració de Jordi Bosc, que a la tertúlia de RAC1, ha assenyalat que a Madrid han quedat catatònics amb l’abstenció de CiU i davant la possibilitat que el president Mas no anul·li el seu viatge a Califòrnia i no acudeixi a la coronació de Felip VI.

El gest de CiU, sense precedents, els ha obert els ulls i s’adonen que el procés va de debò i que la

dissabte, 31 de maig del 2014

EL BESTIARI DEL PROCÉS : Tercera via... d’aigua

Dissabte, 31 de maig de 2014 05:00 h

La jungla del procés a vint-i-tres setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Victoria Álvarez, Jordi Ausàs, Antonio Balmón, Toni Bolaño, Màrius Carol i Carme Chacón.


Els resultats de les eleccions al Parlament europeu del passat diumenge han estat un nou torpede, el penúltim, en la línia de flotació de l’estratègia moderantista que impulsa l’establishment. Els lideratges del dependentisme a Catalunya han quedat encara més tocats (o deslocalitzats a Madrid, com en el cas d’Albert Rivera) i els suposats receptors del missatge, com ara Alfredo Pérez Rubalcaba, han estat definitivament escombrats pels nous vents de la història. Amb tot el que havia costat convèncer-los de les bondats del federalisme!Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana. 




Godó i Carol



Álvarez, Victoria (exparella de Jordi Pujol Ferrusola i actriu principal del Camargagate). Se sabrà tot. La dona ha explotat i ha decidit esbombar-ho tot. Tard i malament, però què hi farem. Confirma el que ja sabíem, perquè el responsable de l’agència de detectius encarregada ho havia explicat fa mesos: que el famós dinar va ser orquestrat per la mateixa Alicia Sánchez Camacho, a través dels bons oficis del seu amic encara que adversari (relatiu) José Zaragoza. A aquestes alçades el descrèdit polític i moral de la líder dels populars a Catalunya ja no coneix límits. Si almenys, de la seva manca d’escrúpols rampant se’n derivessin bons resultats electorals encara podríem entendre-ho: després de la castanya del 25M, però, costa, i molt. Hi haurà, finalment, relleu?

Ausàs, Jordi (exconseller de Governació de la Generalitat de Catalunya).

dimarts, 13 de maig del 2014

Vicent Partal : Res no és igual

13.05.2014

La Vanguardia i 8TV ja fa mesos que són en el punt de mira de molta gent, qüestionats obertament per la posició política que han pres.



Pot molt ben ser que quan, amb el suport del PSC i el PP, el govern va decidir que privatitzaria la gestió comercial de TV3 i Catalunya Ràdio, no s'esperàs alguna de les coses que han passat.

Segurament no s'esperava que un àrid tema en aparença molt tècnic derivàs en una important polèmica política al carrer. Aquesta transformació l'han aconseguida els treballadors de la

dimecres, 7 de maig del 2014

La Vanguardia no s’atraveix a posar un semàfor vermell a Rajoy però alliçona Homs

Dimecres, 7 de maig de 2014 12:45 h

El director de la Vanguardia reclama a Homs que reconegui les virtuts d’una tercera via que Rajoy es nega a reconèixer










El director de La Vanguardia, Màrius Carol, en un article d’opinió d’aquest dimecres, surt en defensa aferrissada de l’editorial del “Financial Times” i recorda que el seu diari i Duran i Lleida ja ho havien dit. El que obvia Carol és que el FT insta a Rajoy a negociar una tercera via que el president espanyol rebutja de ple. Si el diari fos conseqüent hores d’ara ja hauria d’haver posat un semàfor vermell a Rajoy per negar-se a proposar aquesta tercera via tan preuada per a aquest grup editorial i algunes elits del país afins, en comptes d’errar d’interlocutor i alliçonar el conseller Homs, i de retruc al sobiranisme, per tal que reconeguin les virtuts d’una tercera via que ni hi és ni se l’espera. 

Al director de La Vanguardia li falla el pragmatisme

diumenge, 27 d’abril del 2014

Duran: 'Si CiU plantegés la DUI la meva obligació seria intentar evitar-la'

Diumenge  27.04.2014  11:21

El dirigent d'Unió reprèn l'ofensiva per la tercera via en una entrevista a La Vanguardia

 



Josep Antoni Duran i Lladre
Josep Antoni Duran i Lleida tenia decidit de deixar la política, però s'ho ha repensat: 'Amb tot això que passa, em quedo. Estic disposat a fer el que faci falta', diu en una entrevista amb el director de La Vanguardia, Màrius Carol. L'entrevista és el tema més destacat en la portada del diari, amb el titular: 'La tercera via és l'única solució i és més viva que mai'. A més, Duran s'oposa a unes plebiscitàries i avisa que si CiU hi proposés la declaració d'independència es sentiria 'amb l'obigació d'intentar evitar-la'.

'Si allò que s'ha de plebiscitar és la declaració unilateral d'independència, no hi donaré suport. Ens

dissabte, 29 de març del 2014

La Transició ha mort, visca la República Catalana

Dissabte, 29 de març de 2014 05:00 h

La jungla del procés a trenta-dos setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Alfonso Alonso, Màrius Carol, Joaquim Coll, Gabriel Colomé, Enric Hernández i Jordi Martí


Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.D’ensarronada a ensarronada. Set dies marcats per una gran operació de camuflatge: el record selectiu d’una Transició política conduïda pels homes del franquisme que va servir per bastir una democràcia a mida dels de sempre i entestada a ofegar la plurinacionalitat. Si l’arrencada va ser un frau consumat a cop d’Estat, el comiat a un dels seus grans protagonistes ha estat un retorn als orígens. Per arrodonir-ho com cal, acabem aquests set dies amb un nou tites-tites en forma de promesa de nou finançament. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.
 
 
Alonso, Alfonso (portaveu del PP al Congreso).
Deixeu les urnes.
Aquest home gris passarà a la història per una sola frase. Gest crispat, ganyota ploranera, congestió progressiva. Sosté el micròfon amb la dreta, mentre, l’altra mà estesa, en apujar el to, tendeix a ajuntar els dits gros i índex per donar-hi èmfasi. Un tolerant “no se puede hacer” adorna el discurs. La frase central de l’arenga és per a esculpir en lletres d’or: “da igual que se quiera imponer la voluntat por la violencia, o que se quiera imponer la voluntad por las urnas [cara d’esglai i serrada de dents, mentre alça la veu], si es al margen de la ley, es la imposición de la voluntad y es antidemocrático”. Tanta facilitat de paraula aclapara, sobretot, tractant-se d’un portaveu parlamentari! La lliçó de tancament en el papanatisme legal que l’espanyolisme ofereix al món és la nostra millor campanya.

Carol, Màrius(director de La Vanguardia).

dissabte, 22 de febrer del 2014

Felip de Borbó vol convertir Catalunya en el seu 23-F

Dissabte, 22 de febrer de 2014 05:00 h

Vol una gesta política que el catapultaria al tron reial, per això l’onada intensiva de visites que te previstes a Catalunya per intentar desactivar el procés sobiranista


Salvar la unitat d’Espanya és la gesta política que li permetria consolidar al seva figura, guanyar simpaties de la dreta i l’esquerra espanyola i arribar a refundar la malmesa monarquia. Conscient dels rendiments que el 23-F ha tingut per a la monarquia espanyola, l’hereu cerca el seu 23-F particular. En aquest sentit, el Borbó ha activat una intensa agenda a Catalunya amb reunions amb polítics, lobbys econòmics i empresarials i sap que compta amb la cobertura mediàtica que li permetrà llençar el missatge sobre la necessitat del diàleg i de cercar una solució al conflicte entre Catalunya i Espanya i trobar-hi una solució legal dins el marc de la constitució. 


FELPIE VI hereu del traidor FELIP V
Felip de Borbó al sopar del “Puente Aéreo”

El tret de sortida de l’agènda del Borbó s’inciarà aquest 23 de febrer aprofitant la inauguració del Mobile World Congress. El programa inclou un sopar de gala del  certamen al que assistirà el president  Artur Mas i altres líders polítics a més de financers i empresaris. Però el plat fort de l’agènda del Felip de Borbó serà dimarts quan soparà  amb empresaris del lobby “Puente Aéreo”, que segons ha transcendit tindrà com amfitrió el comte de Godó i comptarà amb la presència del president d'Abertis i del CAREC, Salvador Alemany, el propulsor del dinar de Fonteta, Luís Conde, l’advocat  Emilio Cuatrecasas, els caps de la patronal Juan Rosell i Joaquim Gay de Montella, els empresaris madrilenys Florentino Pérez, i José Manuel Entrecanales, està previst que moderi la trobada el director de La Vanguardia, Màrius Carol.


La Fundació Príncep de Girona una plataforma pels interessos del Borbó

Una veritable plataforma d’aterratge per fer simpàtica la monarquia en un dels territoris més contraris als Borbons, el seu camuflatge potenciant activitats d’emprenedors i joves està aconseguint part dels seus propòsits, s’ha introduït a la mateixa Universitat de Girona i a dins de la mateixa societat civil gironina, la més independentista de la societat catalana. La forta capacitat econòmica de la FPdGI els permet organitzar una sèrie d’activitats que congreguen ciutadans i entitats del territori que són utilitzats per rentar la cara a la monarquia espanyola i al seu hereu. Un rentat de cara que s’oblida del silenci de la monarquia quant Catalunya i la seva cultura són atacats per terra, mar i aire, tant sols cal preguntar on era i on és la monarquia espanyola quan la llengua catalana és salvatgement atacada al País Valencià i a les Illes.





divendres, 10 de gener del 2014

Barroso sobreexcita Carol i Cuní

Divendres, 10 de gener de 2014 05:00 h

Durant la tertúlia de @8aldia, al duet Carol-Cuní se li escapa “l’aria antiindependentista de les mans i ofereix un espectacle de manipulació informativa i d’intolerància lamentable


La resposta del govern a la carta de Barroso no ha agradat ni a Cuní ni a Carol. El primer ho va deixar clar en la seva “reflexió” tot acusant el govern d’enganyar la ciutadania. Segons ell, dissimular la realitat futura i “jugar a l’enfocament interessat, en un moment crucial per Catalunya equival a empènyer al país a un engany”. Durant la tertúlia amb Montserrat Nebreda, Rafel Nadal i Gonzalo Bernaldos, Carol va perdre els papers en varies ocasions, una d’elles quan Montserrat Nebreda va demanar: “què és el regne d’Espanya?". I va afirmar que " Espanya sense Catalunya no és Espanya i per tant, tots dos països fora de la UE”, la resposta de Carol va ser recomanar al CATN que incorpori Nebreda a les seves files, i mostrant el seu nivell intel·lectual, va reblar: ”si la meva àvia tingués rodes seria una bicicleta”.


Carol enganya descaradament l’audiència

El director de La Vanguardia, que ahir va poder sentir de primera mà la negativa del ministre Margallo a qualssevol concessió de l’estat a Catalunya durant la conferència del ministre al Tribuna Barcelona, va tenir la barra d’apel·lar al pacte fiscal i a millores de les competències per solucionar el conflicte amb Espanya i quan Nebreda li va respondre que era més fàcil la independència que el pacte fiscal, el flamat director  va tornar a perdre els papers, tal com es veu en el vídeo.




En comptes d’una consulta es podria fer una enquesta

Carol també va afirmar que en la intimitat tant el president del banc de Sabadell com el de la Caixa expliquen que són contraris a la independència i va aprofitar el torn de paraula per implorar a l’estat que permeti fer una consulta light, “com si fos una enquesta” sense repercussions i així baixar el soufflé.

Cuní vol un debat sobre l’avortament en una Catalunya independent

L’apoteosi final de la tertúlia la va protagonitzar Josep Cuní en tancar el debat tot reclamant al govern un debat sobre l’avortament en una Catalunya independent per veure quines serien les posicions, que va pressuposar contràries, de CDC i Unió.  




dimarts, 7 de gener del 2014

La Casa Reial dictava notícies a La Vanguardia

Publicat el 07 gener 2014. Tags: , ,


La filtració dels correus d’Iñaki Urdangarín relacionats amb el cas Nóos continua descobrint detalls molt clarificadors sobre el funcionament intern de la Casa Reial espanyola. L’última tanda, del passat 17 de desembre inclou una “nota per a parlar amb Godó”, signat per Carlos García Revenga –secretari de les Infantes i actualment també encausat en el mateix procés- i datat el 15 d’octubre de 2004; i que ha estat publicat al número de gener de la revista humorística Mongolia.

El correu, molt breu i esquemàtic, resumeix en sis punts quin és l’enfocament que la institució monàrquica volia donar a la compra d’una casa a Barcelona per part de Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarín. En aquests es detalla perfectament que vol que es destaqui que aquest fet “és un gest de la Corona”, que “com qualsevol parella (…) busquen i troben una casa” i que la seva compra la realitzen “com molts espanyols comptant amb la seva casa actual i amb el diner barat; és a dir endeutant-se”. Finalment s’insisteix que “ho presenteu com una cosa natural de compra immobiliària, amb els riscos que té endeutar-se per a les parelles joves avui”.

 
Només dos dies després d’aquest correu, el 17 d’octubre, La Vanguardia va publicar aquest reportatge de la corresponsal a la Casa Reial del diari. En el text pot llegir-se: “Encara que no va ser una decisió que respongués a cap pla preconcebut, és cert que a la Corona li ha vingut molt bé que Cristina de Borbó es vinculés d’aquesta manera tan natural a Catalunya”. Més endavant s’insisteix amb les dificultats “normals” d’una parella jove: “La casa somiada, a vegades, pot provocar malsons i als ducs de Palma no els ha estat fàcil trobar la seva llar ideal (…) [que] pagaran gràcies a la venda del seu pis a Pedralbes, el seu patrimoni personal i una hipoteca”. Un argumentari que segueix fil per randa les “instruccions” demanades des de la Casa Reial.

Res es diu a l’article que el que anomena una “finca” s’allunya i molt de l’habitatge habitual al que podria accedir qualsevol “parella jove”, arribant a costar 5,7 milions d’euros més una altres 600.000 en reformes. Tampoc s’explica del donatiu d’1,2 milions d’euros que Cristina va rebre del seu pare –camuflat com un crèdit per evitar pagar a hisenda- ni de l’avantatjós crèdit que La Caixa va concedir a la parella reial de cinc milions d’euros –per un sou de 36.000 euros anuals en el cas d’Urdangarín- i un termini de cinc anys durant els quals no els calia tornar res.

Un tractament exquisit que probablement no canviarà amb el nou director. Màrius Carol també va ser corresponsal de La Vanguardia a la Casa Reial i manté una excel·lent relació amb la institució, sobre la que ha escrit diferents llibres hagiogràfics.

Nota: Aquest article ha estat possible gràcies a la col·laboració d’un lector.


http://www.media.cat/2014/01/07/la-casa-reial-dictava-noticies-a-la-vanguardia/

dissabte, 28 de desembre del 2013

Marius Carol insulta Mas i la xarxa s’indigna amb La Vanguardia

Dissabte, 28 de desembre de 2013 13:15 h

El nou director de la capçalera del grup Godó considera el president Mas un home gris incapaç de superar la prova a la qual s’enfronta com a polític; el dret a decidir


Sens dubte el nou director de La Vanguardia acabarà fent bo al pobre “Pepe Antich” la seva entrada a la direcció de diari ha estat apoteòsica, una enquesta manipulada contra el dret a decidir, una editorial sobre les virtuts dels caducats “Borbons” i ara una editorial considerant a l’actual president Mas com un home gris i condemnat al fracàs. Sembla evident que les actuals dificultats econòmiques de La Vanguardia han trobat a Madrid una presumible sortida, desprès de rebre molts diners públics dels governs del tripartit i de CiU i veient que amb això no en tenen prou han tocat a la porta de la Moncloa  i la sortida de Pepe Antich ha estat la primera mostra d’acatament constitucional del diari. 


Marius Carol, un home gris!!


Rajoy tanca la porta a qualsevol tercera via, i La Vanguardia incapaç de posar-li un semàfor vermell

La Vanguardia, igual que El Periódico, defensors de la tercera via són incapaços de fer la més mínima crítica al president espanyol quant tanca qualsevol porta al diàleg, una evident prova de submissió a les directrius de Madrid.

La davallada de vendes dels diaris i a caiguda de la publicitat deixa El Periódico i La Vanguardia en mans de la publicitat institucional espanyola i altres ajudes

El Grup Godó ha encarregat una auditoria per reduir costos en el seu grup d’empreses que acabarà sens dubte en un important ERO, ha de reduir costos pe evitar seguir tenint pèrdues. Igualment, El Periódico per intentar superar la situació ha comunicat a la plantilla una reducció d’un altre 25% dels salaris als seus treballadors que han refusat obertament la proposta, el que fa preveure un greu conflicte al Grup Zeta a menys que des d’Espanya, i tal i com li demanen la resta de mitjans de la caverna, el govern espanyol surti en ajuda des diaris espanyols, per això l’actitud de La Vanguardia i El Periódico d’ajudar al govern espanyol contra el dret a decidir, molts milions poden estar en joc.
































dilluns, 23 de desembre del 2013

Pedro J. Ramírez celebra el nou rumb de La Vanguardia

Dilluns, 23 de desembre de 2013 05:00 h

El director d’El Mundo ja nota “l’efecte Carol” al rotatiu del Grup Godó que fa uns dies ha iniciat un canvi de direcció vers la moderació segons paraules del propi Godó


El propietari de La Vanguardia, Javier Godó, dies després de fulminar José Antich i substituir-lo pel fins llavors cap de comunicació del Grup, Marius Carol, va destacar que la nova política del diari  passarà a partir d’ara  pel camí de la moderació, i també va deixar clar davant tots els responsables de les diferents seccions del diari, durant la copa de Nadal, que el rotatiu havia d'abandonar algunes pràctiques, i que, a partir d'ara, a La Vanguardia, "no cal fer política, cal informar i explicar el que passa". El nou rumb de La Vanguardia ha estat celebrat pel director d’El Mundo el dia que el diari de Godó ha publicat una enquesta que vol donar ales a la tercera via. “M'alegro que el canvi de director comenci a notar-se a La Vanguardia. Godó intentarà fer de bomber després d'uns anys de piròman”, piulava Ramírez. 

La Vanguardia un  mirall

Després de 14 anys al capdavant de la Vanguardia, José Antich va ser fulminat i va deixar el diari amb una carta de comiat dirigida als treballadors on assegurava que va assumir la direcció amb la voluntat que la publicació fos "un mirall on la societat plural en què vivim es pogués observar cada dia sense cap tipus de distorsió ". Antich també recordava que "la societat catalana, plural com cap altra, es mou en aquests últims temps buscant nous horitzons. Reclama molt majoritàriament que la seva veu s'escolti , i La Vanguardia ha de ser el seu mirall " .