Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ABERTIS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ABERTIS. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de febrer del 2021

Empreses de l’Ibex abandonen la Cambra perquè n’han perdut el control

 

 

ECONOMIA

 

 

Naturgy i Abertis, però també Hotels Catalonia, deixen buit el seu seient de plata en un plenari on hi ha majoria independentista

 

 

Constitució del plenari de la Cambra de Comerç de Barcelona el juny del 2019


 

 

 

Gemma Aguilera

  

 

 

31 a 29. Majoria absoluta de la candidatura Eines de País, de tall independentista, a la Cambra de Comerç de Barcelona. Des de fa dos anys, a l’ens cameral hi ha hagut una redistribució de forces que no ha agradat a les grans empreses, que fins ara s’havien trobat còmodes amb una Cambra governada per l’establishment i on les cadires de plata –14 de les 60 que té el plenari i a les quals s’hi accedeix pagant una quota anual– tenien un pes molt rellevant. Això vol dir que les decisions al plenari, en cas de conflicte, es decanten sempre cap a aquesta nova majoria. Una circumstància que ha incomodat des del primer moment grans companyies, que han vist com gremis i entitats prenien el control.

 

Naturgy i Abertis, dues empreses cotitzades a l’Ibex-35 i que l’octubre del 2017 van traslladar la seva seu social a Madrid cridades pel govern espanyol després de l’1-O, però també Hotels Catalonia, han comunicat a la Cambra de Comerç que deixen buit el seu seient, i que per tant, deixen de pagar en total 225.000 euros a l’any (75.000 per cada cadira de plata). Les companyies han justificat la decisió per un canvi d’estratègia. Fonts de Naturgy assenyalen

dilluns, 27 d’abril del 2020

La poca fiabilitat de Moody’s sortint en ajuda d’Abertis per tal que cobri els 875MEUR en dividends




L’agència de ràting alerta exageradament d’una caiguda “significativa” dels ingressos del sector europeu d’autopistes de peatge per la covid_19







Redacció 27/04/2020






https://www.larepublica.cat/wp-content/uploads/2020/04/H_3332183-604x270-1.jpg







L’agència de qualificació preveu que el trànsit baixi més d’un 25% el 2020



L’agència de qualificació Moody’s alerta que el sector europeu d’autopistes de peatge patirà una caiguda “significativa” dels ingressos com a conseqüència de les restriccions per frenar l’expansió de la covid-19. En un informe, l’agència de qualificació canvia la previsió per al pròxim any i mig “d’estable” a “negativa”. La previsió s’havia mantingut “estable” des del 2017. Segons apunta Moody’s, és “probable” que els beneficis abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions caiguin més d’un 30% de mitjana el 2020. L’informe preveu que el trànsit disminueixi un 25% de mitjana el 2020 respecte a l’any anterior a causa de les “restriccions en els viatges” i “el dèbil entorn macroeconòmic”.



Preparar el terreny per aconseguir allargar uns peatges pagats durant més de 40 anys

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Els presidents de l’Íbex cobren 158 vegades més que els empleats

DANI SÁNCHEZ UGART Madrid








És el màxim exponent de la bretxa salarial, que a Espanya augmenta cada any: mentre els sous dels alts directius pugen, els dels treballadors de base es mantenen frenats o fins i tot baixen. I les empreses de l’Íbex-35-les cotitzades més grans de l’Estat- han batut un nou rècord. L’any passat els presidents o consellers delegats d’aquestes companyies van rebre un salari 158 vegades superior al sou mitjà de la plantilla, segons un informe publicat ahir pel sindicat Comissions Obreres (CCOO). 

Lluny de tendir a reduir-se, aquesta diferència es va disparar l’any passat, perquè mentre que els sous i retribucions variables dels primers directius van pujar un 80%, fins a una mitjana de 5,5 milions d’euros (2,5 milions més que els tres milions de l’any passat), el cost mitjà per empleat va caure un 1,4%, fins als 46.312 euros, 662 euros menys que un any abans, però encara més de 16.000 euros per sobre del cost laboral mitjà a Espanya, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

dilluns, 17 de novembre del 2014

Abertis s’adaptarà a la independència de Catalunya

Dilluns, 17 de novembre de 2014 11:15 h

El conseller delegat d’Abertis no veu altre solució davant un canvi a Catalunya i Espanya que ''gestionar'' la nova situació política 




Conseller delegat d'Abertis Fco Reynes



Barcelona (ACN).- L'eventual independència de Catalunya o l'ascens al poder de Podem liderat per Pablo Iglesias és un escenari sobre el qual la companyia Abertis no podrà fer res més que ''gestionar'' amb els nous responsables polítics perquè els actius de la companyia estan vinculats als territori i per tant no existeix l'opció de deslocalitzar-los, segons ha reflexionat Francisco Reynés, conseller delegat d'Abertis. Reynés ha pronunciat una conferència sobre ''El repte de la credibilitat'' en el cicle de conferències que organitza l'APD i Axis Corporate. 

L'únic que ha demanat Reynés és a la situació que sigui que “una altra vegada” siguem respectuosos respecte amb el sistema jurídic perquè ''la seguretat jurídica d'un país, per al benestar d'un país, no es pot posar en dubte''. 

Reynes ha recordat que els actius de la companyia no es poden deslocalitzar. "No ens podem endur l’AP7 a Frankfurt o Hamburg", ha dit Reynes perquè és un actiu lligat al territori i "sempre estarà de la Junquera a València".

dimecres, 4 de juny del 2014

El príncep ja s’ha reunit amb 50 empresaris catalans per abordar el procés sobiranista

04/06/2014

DRET A DECIDIR

En aquestes reunions han participat el president de CaixaBank, Isidre Fainé; el president d'Abertis, Salvador Alemany; i el president del Grup Godó i editor de La Vanguardia, Javier Godó, entre d’altres


Alèxia L. Ferret


El príncep Felip amb els assistens al sopar


L'hereu de la Corona, el príncep Felip de Borbó, s’ha reunit amb més de cinquanta empresaris i personalitats catalanes amb els quals ha mantingut trobades des del gener. La majoria d'aquestes selectes trobades s’han fet amb total discreció al Palauet Albéniz, a Barcelona, allotjament oficial dels membres de la Casa Reial quan visiten la capital catalana. El príncep Felip va ser l'únic interlocutor d'aquests empresaris, segons publica avui ‘El Confidencial’.

Entre els empresaris que han participat en aquestes reunions es troben: el president de

divendres, 16 de maig del 2014

Núria Bosch, una ''cara dura'' segons De la Fuente!

Ho ha dit en un debat amb Guillem López Casasnovas organitzat pel Circulo Equestre, De la Fuente ha perdut els papers a l’hora de defensar la seva proposta i sobre tot ha perdut credibilitat


Un per un, De la Fuente ha anat carregant contra cada un dels arguments que diferents economistes, inclòs els arguments de Guillem López Casasnovas. Amb l'economista Núria Bosch, el catedràtic de Fedea ha estat especialment dur a l'afirmar que les posicions defensades en el vídeo de Catdem no tenien cap sentit i eren d'una persona ''cara dura''. Lopez Casasnovas ha utilitzat el terme de preu relatius que vol dir que un ciutadà de Catalunya no compra el mateix amb un 1 euro que un ciutadà d'un altre territori com Astúries perquè els preus són superiors a Catalunya, cosa que s'hauria de tenir en compte amb el càlcul de les balances fiscals.  


El president del Círculo Ecuestre, Borja García-Nieto, flanquejat pels economistes Ángel de la Fuente i Guillem López Casasnovas que han protagonitzart el cara a cara en un col•loqui organitzat pel Círculo Ecuestre


ABERTIS patrocina les investigacions de la Fundació d’estudis d’economia aplicada on treballa el professor De la Fuente

L'investigador de Fedea, una organització on la presidència del patronat la manté el president d'Abertis, Salvador Alemany, ha defensat el model de comptes territorialitzats que ha posat en marxa el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro perquè és el ''millor mètode'' per calcular la despesa de l'Estat en cada un dels territoris de l'estat espanyol.

La intervenció inicial de De la Fuente ha estat destinat a desmentir la

dissabte, 10 de maig del 2014

Un alt càrrec d'Abertis, número 3 pel PSC

10/05/2014

ELECCIONS EUROPEES

Alejandro Colldeflors és el responsable de relacions internacionals de la companyia


Xavier Lladó



Alejandro Colldeflors, número 3 de la llista del PSC a les eleccions europees



Un alt càrrec de l'empresa d'infraestructures i telecomunicacions Abertis és membre de la candidatura del PSC per a les eleccions europees. És Alejandro Colldeflors, responsable de relacions internacionals de la multinacional, que cotitza a l'índex borsari espanyol Ibex 35.

Colldeflors, que és llicenciat en dret i ha estudiat a la London School of Economics, és el número 3 de la llista dels socialistes catalans, que

dimarts, 6 de maig del 2014

Abertis aconsegueix amb l’AP-7 la meitat del seu benefici mundial

Dimarts, 6 de maig de 2014 05:00 h

Dels 617 milions d’euros de beneficis declarats per l’empresa, 352 milions provenen de la gestió de les autopistes AP-7 i AP-2 a Catalunya


Segons l’anàlisi fet pel diari Expansión la major part de beneficis d’Abertis provenen, com fa anys, de l’activitat de cobrament dels peatges a Catalunya, això passa malgrat que any rere  any l’empresa expandeix el seu negoci fora de l’estat espanyol. Les dades són preocupants, però a la vegada donen dades clau per la futura gestió de les autopistes a Catalunya. Mentre que els peatges fora de Catalunya li són molt menys rendibles, els peatges a Catalunya són una font inesgotable per obtenir beneficis, prova evident que els peatges a Catalunya han estat amortitzats des de fa anys. Les dades explicades pel diari Expansión confirmen el que des de fa mesos hem anat explicant des del directe!cat en el dossier sobre els peatges.


 


 La clau d’aquests resultats tant extraordinaris a les autopistes catalanes els podem trobar en el famós conveni entre Abertis i el Ministeri de Foment presidit per Magdalena Álvarez

Segons consta a les dades auditades d’Abertis fins a l’any 2013 (foto adjunta) el deute de l’estat amb la companyia de peatges en virtut del conveni signat ascendeix a la xifra desorbitant acumulada de 1372 milions d’euros, un creixement exponencial que el darrer any els ha reportat quasi 300 milions.

Cal recordar que el conveni resta viu fins al final de la concessió a l’any 2021, segons dades del

dijous, 3 d’abril del 2014

Què no explica ABERTIS

Dijous, 3 d'abril de 2014 05:00 h

El govern d’una Catalunya independent podrà assumir la gestió i manteniment de l’AP-7?. Per què Abertis accepta perdre 200 milions d’euros en les autopistes fallides?


Ahir en una entrevista concedida a Monica Terribas al programa estrella de Catalunya Ràdio, el president d’ABERTIS, Salvador Alemany, va llençar el seu discurs sense explicar tota la veritat i va obviar parlar de les claus de l’estructura de peatges a l’estat. Terribas no va demanar al president de la compayia per què Abertis perdona a l’estat els 200 milions d’euros que els costarà la fallida ? Per què no reclama els compromisos adquirits? Si el govern d’Aznar es va equivocar, per què perdonar-li els errors?  Potser  els catalans som els candidats a pagar aquests fallides autopistes un cop més? Potser erà aquest el motiu de les declaracions que va fer el responsable d’ABERTIS en el sentit que el govern espanyol no podrà assumir la gestió pública i el manteniment de l’AP-7? Vol recuperar les pèrdues a costa d’ampliar concessions d’autopistes rendibles?  


El xoriço i traidor Salvador Alemany


 El govern espanyol possiblement no podrà gestionar l’AP-7, però el govern d’una Catalunya independent segurament sí i encara hi guanyarà diners

El president de la principal companyia de gestió de peatges va dir que el govern espanyol no podrà assumir la gestió pública de l’autopista AP-7, però resulta que de cop el govern espanyol assumirà més de 4.000 milions de les autopistes en fallida. Amb tot, és intranscendent el que faci el govern espanyol, o és que a l’any 2021 Catalunya encara no serà independent? I una Catalunya independent sense dèficit fiscal no podrà gestionar les seves infraestructures?  La resposta és que seguraemnt no solament les podrà gestionar, sinó que hi guanyarà diners per poder invertir amb la millora d’infraestructures, i per què ho diem? Molt fàcil, ABERTIS en ha ensenyat el camí.

De cada euro pagat en peatges, tant sols 15 cèntims són per mantenir i millorar les autopistes, la resta,  com que la construcció de les autopistes està amortitzada, va a parar a beneficis pels accionistes

dissabte, 22 de març del 2014

De Tarragona a Alacant sense peatge, i fins a la frontera francesa?

Dissabte, 22 de març de 2014 05:00 h

Foment diu que no renovarà la concessió del peatge de l’AP-7 a la part sud i calla sobre el que farà al sector nord dels PPCC. Per pagar el conveni de Foment s’allargarà la concessió?


El Ministeri de Foment ha anunciat que no renovarà la concessió de l'autopista de peatge AP-7 entre Tarragona i Alacant a partir de l'any 2020. El secretari general d'Infraestructures, Manuel Niño, ha declarat que el govern espanyol no té previst prorrogar de nou el període concessional a l'empresa Aumar – del grup Abertis-, després de 50 anys gestionant-la. Sorprèn aquesta decisió a cincs anys vista i que no hagi dit res de la part nord, és a dir, de Tarragona a la frontera francesa que també finalitza la concessió sobre aquestes dades i que en aquests moment i que, tal i com hem explicats en diferents ocasions, representa una sagnia milionària pel ministeri de Foment.



 


Pendent encara de com rescataran les fallides autopistes de Madrid, el govern espanyol anuncia que l’AP-7 entre Tarragona i Alacant es quedarà sense peatge

La concessió prorrogada d'Aumar finalitza el 31 de desembre de 2019, data a partir de la qual l'autopista de peatge revertiria de nou a l'Estat. La gratuïtat de l'AP-7 ha estat un dels cavalls de batalla d'usuaris, ajuntaments, professionals i empresaris des de fa dècades.

Si el sud no es renova la concessió, al nord també

Si les paraules del govern són certes, encara és més urgent fer-ho a l’autopista entre Tarragona i la frontera francesa, una autopista pagada molts vegades i que per culpa d’un conveni signat per la ministra dels “ERO falsos”, Magdalena Alvaréz, amb ABERTIS li està costant a l’estat una fortuna diari per culpa del descens de vehicles. Tant sols amb els més de 2.000 milions d’euros que li costarà a l’estat el conveni és motiu suficient per no allargar el peatge.

Però l’estat no ha pagat encara els diners d’aquest conveni, no serà aquet el motiu pel qual de Tarragona a la frontera francesa s’allargarà la concessió?  



http://directe.cat/340491

dimecres, 26 de febrer del 2014

El lobby “Puente Aéreo” perd l’avió

Dimecres, 26 de febrer de 2014 12:30 h

El lobby de poder que vol aturar el procés sobiranista ja no fa por, és una vella estructura de poder fent els últims cops de cua al costat d’una monarquia en decadència.


El periodista Antonio Baños deia que “voler aturar la Via Catalana al Via Veneto” és impossible. Godó i els seus companys de lobby hauria de llegir Baños i s’adonarien que voler aturar el procés sobiranista escenificant una trobada del lobby amb el futurible monarca espanyol, de poc servirà i, fins i tot, pot tenir l’efecte contrari al desitjat. L’opinió pública catalana és conscient de quines són les intencions i de quin és el perfil del tant “selecte” grup de poder que alguns com La Razón atorguen el títol de “cúpula del teixit empresarial d’Espanya”, la qual cosa fa riure, sobretot, si ens capbussem en el currículum dels participants al sopar i ens adonem de quin peu calça bona part dels integrants del lobby.

foto captura pantalla diari la Razón
 Un sopar amb imputats per frau fiscal, franquistes, comtes i ... algun empresari, per aturar el procés

Entre els participants al sopar del "Puente Aéreo" amb el Borbó hi ha alguns lobbistes amb arrels franquistes com l’exministre del règim Villar Mir, altres que passen per grans empresaris quan la seva fortuna es va forjar durant el franquisme com les d'Entrecanales i Lara, gràcies a les bones relacions amb el dictador, com explica Francesc Cabanes, i als abusos comesos, segons explica el periodista Xavier Borràs en un impressionant article, sobre com feia "negoci" a punta de pistola el pare Lara.

També hi ha imputats per frau fiscal de milions d’euros com Cuatrecasas o Torreblanca; pretesos empresaris situats a les cúpules de les patronals com són Gay de Montellà i Rosell, un banquer “gàngster” -en paraules de la CUP-, com Rodrigo Rato, alguns  vinculats al PP, presumptes corruptors en el cas Bárcenas, algun mentor d’Urdangarín com Conde, alguns representants d’empreses regulades amb forts interessos amb l’estat espanyol, d’altres molt subvencionades, marquesos, comtes,  molts propulsors de la “Marca España” i quatre empresaris.

dissabte, 22 de febrer del 2014

Felip de Borbó vol convertir Catalunya en el seu 23-F

Dissabte, 22 de febrer de 2014 05:00 h

Vol una gesta política que el catapultaria al tron reial, per això l’onada intensiva de visites que te previstes a Catalunya per intentar desactivar el procés sobiranista


Salvar la unitat d’Espanya és la gesta política que li permetria consolidar al seva figura, guanyar simpaties de la dreta i l’esquerra espanyola i arribar a refundar la malmesa monarquia. Conscient dels rendiments que el 23-F ha tingut per a la monarquia espanyola, l’hereu cerca el seu 23-F particular. En aquest sentit, el Borbó ha activat una intensa agenda a Catalunya amb reunions amb polítics, lobbys econòmics i empresarials i sap que compta amb la cobertura mediàtica que li permetrà llençar el missatge sobre la necessitat del diàleg i de cercar una solució al conflicte entre Catalunya i Espanya i trobar-hi una solució legal dins el marc de la constitució. 


FELPIE VI hereu del traidor FELIP V
Felip de Borbó al sopar del “Puente Aéreo”

El tret de sortida de l’agènda del Borbó s’inciarà aquest 23 de febrer aprofitant la inauguració del Mobile World Congress. El programa inclou un sopar de gala del  certamen al que assistirà el president  Artur Mas i altres líders polítics a més de financers i empresaris. Però el plat fort de l’agènda del Felip de Borbó serà dimarts quan soparà  amb empresaris del lobby “Puente Aéreo”, que segons ha transcendit tindrà com amfitrió el comte de Godó i comptarà amb la presència del president d'Abertis i del CAREC, Salvador Alemany, el propulsor del dinar de Fonteta, Luís Conde, l’advocat  Emilio Cuatrecasas, els caps de la patronal Juan Rosell i Joaquim Gay de Montella, els empresaris madrilenys Florentino Pérez, i José Manuel Entrecanales, està previst que moderi la trobada el director de La Vanguardia, Màrius Carol.


La Fundació Príncep de Girona una plataforma pels interessos del Borbó

Una veritable plataforma d’aterratge per fer simpàtica la monarquia en un dels territoris més contraris als Borbons, el seu camuflatge potenciant activitats d’emprenedors i joves està aconseguint part dels seus propòsits, s’ha introduït a la mateixa Universitat de Girona i a dins de la mateixa societat civil gironina, la més independentista de la societat catalana. La forta capacitat econòmica de la FPdGI els permet organitzar una sèrie d’activitats que congreguen ciutadans i entitats del territori que són utilitzats per rentar la cara a la monarquia espanyola i al seu hereu. Un rentat de cara que s’oblida del silenci de la monarquia quant Catalunya i la seva cultura són atacats per terra, mar i aire, tant sols cal preguntar on era i on és la monarquia espanyola quan la llengua catalana és salvatgement atacada al País Valencià i a les Illes.





diumenge, 24 de novembre del 2013

Reclamen davant d'Interior que s'anul•lin les multes del #novullpagar

24 de novembre de 2013 05:00 h

També reclamaven que s'aturin tots els embargaments que estan en curs i que es retornin els diners a les persones que han pagat


Una setantena de persones han reclamat aquest dissabte a la tarda que s'anul·lin totes les multes del #novullpagar, la campanya d'insubmissió als peatges de les autopistes catalanes. La concentració ha tingut lloc durant una hora davant la seu del Departament d'Interior, al número 355 del carrer Diputació de Barcelona. Els concentrats reclamaven que s'arxivin tots els expedients sancionadors no resolts, que s'aturin els embargaments en curs i que es retornin els diners a les persones que han pagat o els han embargat.  

© @acn




Una campanya popular que va despertar consciencies



De moment hi ha dues sentències judicials favorables als demandants, i els portaveus de la campanya confien que en la resta que hi ha interposades els jutges també els donin la raó.  




http://directe.cat/325363

dissabte, 26 d’octubre del 2013

Beneficis a La Caixa munyint les classes populars

Dissabte, 26 d'octubre de 2013 05:00 h

Els 458 M€ de beneficis declarats en els nou primers mesos de 2013 provenen de l’augment de les comissions, augment dels interessos cobrats i dels dividends d’Abertis, Repsol, o Telefónica


Els representats dels impositors, dels sindicats, o de les entitats fundadores de procedència socials ho aproven? S’han llegit la memòria en profunditat? és la seva obligació com a membres de l’assemblea general i, sobretot, d’aquells que estan en el consell executiu com el president de Caritas, o el representant de l’Ateneu Barcelonès, el Sr. Godó propietari de La Vanguardia. Aproven que les dotacions milionàries ha de fer  La Caixa és deuen principalment a l’alta morositat de les grans constructores i d’empreses de l’IBEX-35 (més del 20% morositat) que xoca amb la morositat del 5% de les famílies? Aproven que durant aquest trimestre l’entitat s’ha tret de sobre més de 1.000 treballadors amb un cost excepcional? Aproven que l’entitat no fa cas al Banc d’Espanya i segueix aplicant les cares clàusules sòl a les hipoteques de les classes populars?  

Malgrat la crisi els ingressos per comissions augmenten fins els més de 1300 milions d’euros
 

Gràcies principalment a l’augment de les comissions per les operacions als petits clients - 35.-€ pel retard pagament quota crèdit o tarja, 2.-€ per ingressos a comptes de l’entitat si no s’és titular, de les comissions per descobert fictici o real abusives, per enviament de correus electrònics, avisos, correus, o taxes noves per producció de descoberts-, aquestes comissions no les paguen les grans empreses, les paguen els clients de cada ciutat, barri o petit municipi.

Han quasi duplicat els ingressos recaptats per interessos d’operacions financeres, dels 350 de l’any 2012 a 601 milions de 2013

Degut principalment a l’augment que han aplicat als crèdits al consum, a les famílies, o emprenedors que en alguns casos han arribat al 17 i 18% en els tipus d’interès mentre La Caixa aconsegueix els diners a menys cost. Beneficis a costa dels clients per pagar la desmesura dels crèdits concedits a les grans i mitjanes operadores de l’especulació immobiliària.

Us heu preguntat per què aquesta notícia només es poden llegir al directe!cat? Seguirem informant   


dijous, 24 d’octubre del 2013

Espanya asfixia la cultura catalana, però La Caixa i Abertis engreixen la cultura espanyola

Dijous, 24 d'octubre de 2013 05:00 h

El secretari d'estat de Cultura va dir fa pocs dies que les queixes catalanes a les retallades culturals "ofenen la intel•ligència". Però ell passa el rasclet a les empreses catalanes


José María Lassalle Ruiz casat amb una diputada del PSC i coneixedor de l’espoli que pateix Catalunya ha tingut la cara i la manca de vergonya de justificar les retallades a les institucions cultural catalanes per la manca de capacitat d’aquestes d’aconseguir patrocinis privats. Però amaga que el govern espanyol ha passat el rasclet a les empreses catalanes via el poder de l’estat. Abertis i La Caixa han tingut premi gràcies a les ingents aportacions econòmiques  entre altres equipaments de Madrid, al museu “Princesa Sofia” , i els seus respectius presidents, Isidro Fainé i Salvador Alemany han estat nomenats patrons de la fundació del museu, garantia que tindrà el secretari d’estat Lassalle de segui passant el plateret a La Caixa i Abertis, aquesta última cobra els peatges a Catalunya i inverteix a Madrid que no té peatges, “cornuts i pagar el beure”. 
 
 Més espoli a Catalunya: Fainé i Alemany nomenats patrons del Museu Reina Sofía

Prou de fer el cornut i pagar el beure, no sabem si cal riure, plorar, o dir prou davant l’escàndol  que representa que empreses com Abertis que tenen la majoria dels peatges que recapten a les terres de parla catalana inverteixen els seus patrocinis a Madrid, que per cert no té peatges, i els que té no els utilitzant perquè tenen alternatives i han arruïnat a unes concessionàries que hauran de ser rescatades amb diners del catalans. Alemany i Fainé ho han arreglat, pagant molts diners als grans equipaments de Madrid, mentre a Catalunya se’ns mora la cultura i els seus equipaments.

El Museu Reina Sofía rep 34 milions d’euros tant sols un 1,6% menys de l’estat, mentre a Catalunya les retallades arriben al 75%.

Malgrat aquest nou espoli, Madrid es vol assegurar els diners de les empreses catalanes, per això ha nomenat entre els nous patrons del museu madrileny als presidents de La Caixa i d’Abertis. Quin contrasentit, una empresa que recapte la majoria dels seus diners a Catalunya, inverteix els diners a Madrid que no paga ni els mínims peatges que té.

No és hora de posar al capdavant de La Caixa (Abertis, Repsol, Telefónica, Agbar, Gas Natura..) una direcció al servei del país?

Avui encara es pot, aviat serà molt tard, Madrid en tindrà la clau. Ho portem explicant des de fa setmanes, si realment ens creiem que anem cap a l’estat propi, hem de tenir al servei d’aquest país a La Caixa. Una dada més, aquesta setmana la Generalitat de Catalunya ha renovat una pòlissa que vencia de 1.000 milions d’euros amb La Caixa, però una renovació de tant sols 9 mesos i amb un increment dels interesses de tres quarts de punt. Hem de pagar i pidolar si tenim, segons diuen ells mateixos, l’entitat d’estalvis més sanejada del món?

La Generalitat xifra en un 75% la retallada del diner públic del govern espanyol per a la cultura catalana en els darrers anys.

"S'ha desplomat l'aportació de l'Estat a Catalunya", va constatar  el conseller Mascarell en una trobada amb la premsa. Malgrat que en els pressupostos del 2014 la retallada és d'un 1,5% en els grans equipaments –arriba al 2% si hi sumem la resta d'aportacions recurrents–, la conselleria xifra en un 75% la retallada acumulada en totes les partides en els darrers tres anys. A això s'hi han de sumar les partides que han desaparegut del fons de cinema –eren de 7 milions i ara és de 0– i de la compra de llibres –d'1,5 s'ha passat a 0–. "I s'ha fet sense preavís ni negociació", ha afegit el conseller.

http://directe.cat/322291

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Rebaixar els peatges? O millor dit, allargament de les concessions?

Dimarts, 1 d'octubre de 2013 16:55 h

El Govern aprova rebaixar els peatges a diferents autopistes i unes inversions de 93 milions, i en un període de quatre anys és decidirà la compensació o allargament de les concessions


El Govern ha aprovat el Pla d'homogeneïtzació de les vies de peatge, que inclou descomptes a la C-32 al Garraf, al Baix Penedès i al Maresme i la rebaixa del de la C-33 al Vallès Oriental, que ja s'aplica. El pla preveu, per exemple, descomptes del 30% en les tarifes del tram Castelldefels-Sitges (per equiparar-ho amb l'accés pel túnel de Vallvidrera) o del 26,5% al tram Sitges-El Vendrell, ambdós per als vehicles lleugers, de dilluns a divendres laborables, i amb teletac. El Pla també preveu un programa d'inversions de 93 milions d'euros en infraestructures viàries entre 2014 i 2017 i l'establiment d'un cànon d'entre 1 i 3 milions d'euros a les concessionàries per al transport públic. En els propers 4 anys es decidirà com és compensa a les concessionàries, s’obre la porta a l’allargament de les concessions. 
 
Any 2012, les bonificacions a la xarxa de la Generalitat han costat 57,1 milions

L'informe del Departament calcula que entre 2007 i 2012 el trànsit ha caigut un 30,6% al conjunt de Catalunya. A les vies esmentades, el trànsit ha baixat un 35,9% a la C-32 al Garraf, un 15,5% a la C-32 al Maresme, i un 24,5% a la C-33. Mentrestant, el cost de les bonificacions a les vies de peatge de la xarxa de la Generalitat ha estat de 57,1 milions el 2012, i acumula 433 milions de cost des de 2000.

Oberta la porta a l’ampliació de les concessions

El conseller Vila ha explicat que el Govern decidirà en el termini de quatre anys si compensa a les concessionàries per les inversions realitzades a les autopistes a través dels pressupostos de la Generalitat o si renova la concessió.

Les bonificacions sempre acabant representant un gran negoci per les concessionàries

El Pla preveu el manteniment dels descomptes existents per recurrència, vehicle ecològic i vehicle d'alta ocupació, que se seguiran aplicant als nous preus. Les noves tarifes passaran de 3,84 euros a la barrera de Cubelles a 2,82; de 0,66 a 0,44 a l'accés de Calafell; de 2,05 a 1,51 a l'accés de Cubelles; i de 6,42 a 4,49 a la barrera de Vallcarca. Es mantindrà la gratuïtat dels trams Catelldefels-Port Ginesta i Sitges-Vilanova.

Així, si s'apliquen tots els descomptes, els recorreguts entre El Vendrell i Barcelona passaran de costar 10,26 euros a 5,96 (un descompte del 42%), o de Cubelles a la capital catalana, de 8,47 a 4,65 (-45%). Igualment, el recorregut de Sitges a Barcelona passarà de costar 6,42 a 3,14 (-51%) i el tram Calafell-El Vendrell, de 0,60 a 0,44 (-27%).

Per aquest tram de la C-32 Sud, el pla d'inversions preveu millorar l'enllaç de Sitges centre (5,5 milions d'euros), i millores a la calçada de Gavà (2,9 milions). A banda, es preveu instal·lar pantalles per reduir l'impacte acústic a Castelldefels i millorar la seguretat viària a la C-31.

Bonificacions a la C-32 Nord

A l'autovia C-32 Nord, al seu pas pel Maresme i la Selva, es bonificarà el 10% del tram Montgat-Mataró, per als vehicles lleugers, de dilluns a divendres laborables, amb el sistema de teletac gratuït per als usuaris habituals, i hi haurà un sistema de peatge tancat al tram Mataró-Palafolls, independentment del tipus de vehicle i dia que s'hi circuli. Es mantenen també els descomptes existents i la gratuïtat d'itineraris interns.

Les noves tarifes d'aquest tram passen de 0,37 a 0,33 a l'accés d'Alella, de 0,87 a tancar l'accés de Sant Andreu, d'1,12 a sistema tancat a la barrera de Santa Susanna, de 2,27 a la barrera i d'1,33 a l'accés d'Arenys de Mar a sistema tancat als dos peatges, d'1,08¤ a tancat a l'accés a Sant Vicenç, de 0,86 a 0,77 en l'accés a Premià, i d'1,37 a 1,22 a la barrera de Vilassar.

Amb aquests descomptes, els recorreguts de Sant Vicenç a Arenys passen d'1,33 a 0,26 (un 80% menys), de Mataró Oest a Arenys passen d'1,33 a 0,90 (-32%), d'Arenys a Malgrat, d'1,12 a 0,82 (-27%), de Montgat a Canet, de 3,64 a 2,87 (-21%) i de Sant Andreu a Mataró Nord, de 0,87 a 0,28 (-68%).

A la C-32 Nord, el pla preveu inversions de 65 milions d'euros per la nova carretera Blanes-Lloret de Mar i la connexió amb la C-32, 10 milions per millorar la connectivitat de Mataró i millorar la seguretat viària i la capacitat de l'autopista, 5,3 milions per la variant de Valldegata i 0,3 milions per reduir l'impacte acústic a Montgat, Masnou i Calella.

Descomptes del 48,5% a la barrera de la Llagosta de la C-33 per accedir a Mollet

Per últim, a la C-33, el pla ratifica els descomptes del 48,5% que ja s'apliquen a la barrera de la Llagosta per als moviments d'accés i/o sortida a Mollet del Vallès i el manteniment de les bonificacions per recurrència, vehicle ecològic o d'alta ocupació. Les inversions de millora preveuen destinar 3,5 milions en el nou ramal de connexió entre la C-33 i la C-17 en sentit Granollers.


dimarts, 24 de setembre del 2013

L’engany de l’ampliació de l’autopista fins a Lloret

Dimarts, 24 de setembre de 2013 05:00 h

El conveni d’aquesta ampliació amb Abertis el va signar el Conseller Nadal amb un nefast resultat que de moment comporta una reclamació per part de la concessionària de més de 52 milions d’euros


Sorprèn com el conseller Vila ha anunciat la construcció de la connexió de l’autopista de Palafolls a Lloret, quant resulta que des de fonts de la mateixa conselleria no tenen dades dels costos i de les variacions que s’han fet al conveni que en el seu dia va signar el conseller Nadal i que no s’havia desenvolupat. Resten dubtes que segons la conselleria seran explicats en una roda de premsa a celebrar en les properes setmanes. Sorprèn que malgrat que Abertis reclama més de 52 milions d’euros en aplicació del conveni signat pel conseller Nadal pel descens de cotxes a la C-32, és presenti sense explicar la situació aquesta ampliació que com a molt aviat començarà la seva construcció el proper any 2014.   
 
Dubtes sobre l’acord entre la Generalitat i Abertis. No pot ser que sempre hi guanyi Abertis

1.- Autopista gratuïta tant sols si entres i surts per Blanes o Lloret, si vens de Barcelona o vols anar de Lloret a Barcelona o Mataró hi haurà un augment del peatge.
2.- Com queda la reclamació que fa Abertis dels 52 milions d’euros pel descens de cotxes a la C-32 tal i com es va comprometre la Generalitat en el conveni signat pel conseller Nadal?
3.- La construcció d’aquests 8 kilòmetres que ja hauria d’estar construïda segons el conveni de l’època del conseller Nadal, què comporta? Més costos per l’administració? Allargament de la concessió?

Desdoblar la N-II amb un peatge a l’ombra seria un altre escàndol

El conseller ha explicat que estan negociant amb Foment el desdoblament de l'N-II i que espera que abans de final d'any puguin saber "amb certesa" si es desdoblarà la via "d'una tacada o no". Vila considera que aquest és un tema "molt difícil", tot i que assegura que estan posant "tota l'energia en poder trobar un sistema de finançament que ho faci sostenible".

Desdoblar la N-II amb un peatge a l’ombra estil Eix transversal és una broma de mal gust

En relació a això, el conseller ha qualificat de "diàleg franc" les relacions amb el Ministeri de Foment, amb qui assegura que estan treballant per buscar la manera de finançar l'obra. Vila ha avançat que la solució "s'assemblarà molt" a la que va fer possible el desdoblament de l'Eix Transversal, és a dir, el peatge a l'ombra. Recordem que el peatge a l’ombra de l’Eix transversal l’ha convertit en la carretera més cara d’Europa. Més de tres cops el cost real de l’obra.  


dilluns, 16 de setembre del 2013

Confirmat, Abertis negocia ampliar les seves concessions

Dilluns, 16 de setembre de 2013 05:00 h

Fa setmanes des del directe!cat vam advertir que Abertis necessitava ampliar urgentment les seves concessions d’autopistes principalment a Catalunya, les més rendibles del món


Aquest diumenge El Periódico signava una crònica del seu enviat especial a Rio de Janeiro on titulava  “Abertis negocia allargar a Espanya les seves concessions d’autopistes” a canvi de suposades inversions o rebaixes de peatges i ho emmarcava en un procés d’allargar les concessions a tots els països on hi es present. El que no deia la crònica eren els veritables motius d’aquesta necessitat, això ho vam explicar ara fa unes setmanes, Abertis necessita allargar les concessions per tal de poder retornar el deute milionari de quasi 14.000 milions d’euros, més de 2 bilions de les antigues pessetes, i especialment necessita ampliar les concessions catalanes,  tant l’AP-7 que depèn de l’estat com la  C-32 depenent de la Generalitat, ja que són les concessions més rendibles que té. 
 
Crònica dels enviats especials a Rio de Janeiro
Abertis vesteix l’allargament de les concessions amb un augment de les inversions, i es fa un rentat de cara a costa de convidar periodistes de viatge a Brasil

També La Vanguardia signa una crònica des de Brasil de la seva enviada especial (en aquest cas no ho diuen) Conchi Lafraya on explica les meravelles de l’empresa i el seu gran negoci a Sudamerica. El que no explica l’article són les dificultats de les concessions sud-americanes mancades de seguretat jurídica i que van ser en part un obsequi enverinat del seu soci de referència, l’ex ministre franquista Villar Mir mitjançant OHL, el substitut de Florentino Perez com accionista de referència a ABERTIS.

La pèrdua dels jocs olímpics de Madrid 2022, una pèrdua d’ingressos per a Abertis, màxim accionista d’Hispassat

No solament els ha perjudicat la no adjudicació de l’organització dels jocs olímpics a Madrid 2022 com a nous possibles ingressos per fer front a les fallides autopistes de peatge de la capital espanyola,  on han perdut més ha estat en el previst negoci de les transmissions de televisió via satèl·lit mitjançant l’empresa Hispasat amb la celebració dels jocs a Madrid.

Abertis necessita ampliar les concessions a les autopistes catalanes

La companyia de qualificació Fitch situa la concessionària en perspectiva negativa per l’exposició relativament feble al negoci de les autopistes i pel seu elevat deute (14.000MEUR). Fitch coincideix amb el que va explicar el directe!cat fa tant sols uns dies sobre els riscos evidents de la companyia catalana, amb un deute elevat i de difícil retorn i amb uns peatges, molts dels quals no són del tot rendibles, principalment els incorporats de sud-americà per la compra a OHL de l’ex ministre franquista Villar Mir. Fitch considera que malgrat que l’empresa ha augmentat el nombre de kilòmetres d’autopistes gràcies a les incorporacions de les autopistes de peatges sud-americanes, aquestes ofereixen poca capacitat de negoci i una gran inseguretat jurídica, i qüestiona que el 80% dels recursos de les autopistes provinguin de les autopistes espanyoles, és a dir de les autopistes catalanes i de terres de parla catalana.

Des del 2007 el trànsit per les autopistes catalanes ha caigut un 32%, i per aquest concepte reclama 1072MEUR per l’AP-7 a Madrid i 52MEUR per la C-32 a la Generalitat

Aquestes xifres poden multiplicar-se per tres en els propers anys per uns convenis fets a mida de la concessionària i signats per la llavors ministra Magdalena Álvarez i el conseller Joaquim Nadal. Les xifres consten a lamemòria econòmica de l’empresa (pag. 104) i representen el saldo a cobrar a 31 de desembre de 2012 i que reclama ABERTIS, segons els convenis signats per l’empresa amb el Ministeri de Foment i la Generalitat, el primer per la construcció del tercer carril de l’AP-7 fins a la Junquera i el segon per l’ampliació de l’autopista C-32 de Palafolls a Tordera. Els convenis semblen fets a plaer de la concessionària que és garanteix cobrar si no és produeix un augment del transit, les clàusules són tant favorables que amb la crisi i la disminució del transit Abertis ha fet el negoci del segle, en el cas del conveni de l’AP-7 en tant sols cinc anys d’aplicació la compensació a cobrar arriba a la xifra de 1.072 MEUR i en el cas de la C-32, en tres anys la xifra de la compensació puja a 52 MEUR, en els dos casos l’aplicació del conveni és fins a la finalització de la concessió amb el que la xifra, sobretot en el primer cas, pot multiplicar per tres el seu import, podem parlar de fins a 3.000MEUR per part de l’estat i de més de 200 MEUR per part de la Generalitat.

Pagar aquest deute ampliant les concessions de l’AP-7 i l’autopista del Maresme

Com que l’Estat i la Generalitat no podran pagar aquest deute milionari, fruït d’uns convenis escandalosos signats per Magdalena Álvarez i Joaquim Nadal, la solució serà, i ja es reclama per part d’Abertis, allargar les concessions. Segons diu Fitch és una necessitat per evitar la caiguda d’Abertis ampliar les autopistes més rendible que té que són las dels PPCC.


diumenge, 15 de setembre del 2013

Abertis necessita ampliar les concessions a les autopistes catalanes

Divendres, 9 d'agost de 2013 11:10 h

La companyia de qualificació Fitch situa la concessionària en perspectiva negativa per l’exposició relativament feble al negoci de les autopistes i pel seu elevat deute (14.000M€UR)


Fitch coincideix amb el que va explicar el directe!cat fa tant sols uns dies sobre els riscos evidents de la companyia catalana, amb un deute elevat i de difícil retorn i amb uns peatges, molts dels quals no són del tot rendibles, principalment els incorporats de sud-americà per la compra a OHL de l’ex ministre franquista Villar Mir. Fitch considera que malgrat que l’empresa ha augmentat el nombre de kilòmetres d’autopistes gràcies a les incorporacions de les autopistes de peatges sud-americanes, aquestes ofereixen poca capacitat de negoci i una gran inseguretat jurídica,  i qüestiona que el 80% dels recursos de les autopistes provinguin de les autopistes espanyoles, és a dir de les autopistes catalanes i de terres de parla catalana. 


Des del 2007 el trànsit per les autopistes catalanes ha caigut un 32%, i per aquest concepte reclama 1072MEUR per l’AP-7 a Madrid i 52MEUR per la C-32 a la Generalitat

Aquestes xifres poden multiplicar-se per tres en els propers anys per uns convenis fets a mida de la concessionària i signats per la llavors ministra Magdalena Álvarez i  el conseller Joaquim Nadal. Les xifres consten a la memòria econòmica de l’empresa (pag. 104) i representen el saldo a cobrar a 31 de desembre de 2012 i que reclama ABERTIS, segons els convenis signats per l’empresa amb el Ministeri de Foment i la Generalitat, el primer per la construcció del tercer carril de l’AP-7 fins a la Junquera i el segon per l’ampliació de l’autopista C-32 de Palafolls a Tordera. Els convenis semblen fets a plaer de la concessionària que és garanteix cobrar si no és produeix un augment del transit, les clàusules són tant favorables que amb la crisi i la disminució del transit Abertis ha fet el negoci del segle, en el cas del conveni de l’AP-7 en tant sols cinc anys d’aplicació la compensació a cobrar arriba a la xifra de 1.072 MEUR i en el cas de la C-32, en tres anys la xifra de la compensació puja a 52 MEUR, en els dos casos l’aplicació del conveni és fins a la finalització de la concessió amb el que la xifra, sobretot en el primer cas, pot multiplicar per tres el seu import, podem parlar de fins a 3.000MEUR per part de l’estat i de més de 200 MEUR per part de la Generalitat.

Pagar aquest deute ampliant les concessions de l’AP-7 i l’autopista del Maresme

Com que l’Estat i la Generalitat no podran pagar aquest deute milionari, fruït d’uns convenis escandalosos signats per Magdalena Álvarez i Joaquim Nadal, la solució serà, i ja es reclama per part d’Abertis, allargar les concessions. Segons diu Fitch és una necessitat per evitar la caiguda d’Abertis ampliar les autopistes més rendible que té que són las dels PPCC.

Un elevat deute de 14.000MEUR difícil de retornar si no s’amplien les concessions dels peatges catalans

D'altra banda, la natura d'un deute no amortitzable i la manca de protecció estructural són característiques més febles de la companyia. Amb tot, aquests extrems són mitigats en part per l'exposició moderada al risc de refinançament gràcies a un ventall ben diversificat de dates de venciment, la presència de reserves de líquid quantioses i un accés demostrat als mercats d'actius, amb una gestió del deute prudent i proactiva. Més enllà d'això, Fitch indica que un deteriorament material posterior de l'economia espanyola podria portar més pressió negativa als recursos del negoci d'Abertis.
Inici del formulari


 
 

divendres, 9 d’agost del 2013

Abertis necessita ampliar les concessions a les autopistes catalanes

La companyia de qualificació Fitch situa la concessionària en perspectiva negativa per l’exposició relativament feble al negoci de les autopistes i pel seu elevat deute (14.000M€UR)


Fitch coincideix amb el que va explicar el directe!cat fa tant sols uns dies sobre els riscos evidents de la companyia catalana, amb un deute elevat i de difícil retorn i amb uns peatges, molts dels quals no són del tot rendibles, principalment els incorporats de sud-americà per la compra a OHL de l’ex ministre franquista Villar Mir. Fitch considera que malgrat que l’empresa ha augmentat el nombre de kilòmetres d’autopistes gràcies a les incorporacions de les autopistes de peatges sud-americanes, aquestes ofereixen poca capacitat de negoci i una gran inseguretat jurídica,  i qüestiona que el 80% dels recursos de les autopistes provinguin de les autopistes espanyoles, és a dir de les autopistes catalanes i de terres de parla catalana. 
 
Des del 2007 el trànsit per les autopistes catalanes ha caigut un 32%, i per aquest concepte reclama 1072MEUR per l’AP-7 a Madrid i 52MEUR per la C-32 a la Generalitat

Aquestes xifres poden multiplicar-se per tres en els propers anys per uns convenis fets a mida de la concessionària i signats per la llavors ministra Magdalena Álvarez i  el conseller Joaquim Nadal. Les xifres consten a lamemòria econòmica de l’empresa (pag. 104) i representen el saldo a cobrar a 31 de desembre de 2012 i que reclama ABERTIS, segons els convenis signats per l’empresa amb el Ministeri de Foment i la Generalitat, el primer per la construcció del tercer carril de l’AP-7 fins a la Junquera i el segon per l’ampliació de l’autopista C-32 de Palafolls a Tordera. Els convenis semblen fets a plaer de la concessionària que és garanteix cobrar si no és produeix un augment del transit, les clàusules són tant favorables que amb la crisi i la disminució del transit Abertis ha fet el negoci del segle, en el cas del conveni de l’AP-7 en tant sols cinc anys d’aplicació la compensació a cobrar arriba a la xifra de 1.072 MEUR i en el cas de la C-32, en tres anys la xifra de la compensació puja a 52 MEUR, en els dos casos l’aplicació del conveni és fins a la finalització de la concessió amb el que la xifra, sobretot en el primer cas, pot multiplicar per tres el seu import, podem parlar de fins a 3.000MEUR per part de l’estat i de més de 200 MEUR per part de la Generalitat.

Pagar aquest deute ampliant les concessions de l’AP-7 i l’autopista del Maresme

Com que l’Estat i la Generalitat no podran pagar aquest deute milionari, fruït d’uns convenis escandalosos signats per Magdalena Álvarez i Joaquim Nadal, la solució serà, i ja es reclama per part d’Abertis, allargar les concessions. Segons diu Fitch és una necessitat per evitar la caiguda d’Abertis ampliar les autopistes més rendible que té que són las dels PPCC.

Un elevat deute de 14.000MEUR difícil de retornar si no s’amplien les concessions dels peatges catalans

D'altra banda, la natura d'un deute no amortitzable i la manca de protecció estructural són característiques més febles de la companyia. Amb tot, aquests extrems són mitigats en part per l'exposició moderada al risc de refinançament gràcies a un ventall ben diversificat de dates de venciment, la presència de reserves de líquid quantioses i un accés demostrat als mercats d'actius, amb una gestió del deute prudent i proactiva. Més enllà d'això, Fitch indica que un deteriorament material posterior de l'economia espanyola podria portar més pressió negativa als recursos del negoci d'Abertis.
Inici del formulari