La companyia de qualificació Fitch situa la concessionària en perspectiva negativa per l’exposició relativament feble al negoci de les autopistes i pel seu elevat deute (14.000M€UR)
Fitch coincideix amb el que va explicar el directe!cat fa tant sols uns dies sobre els riscos evidents de la companyia catalana, amb un deute elevat i de difícil retorn i amb uns peatges, molts dels quals no són del tot rendibles, principalment els incorporats de sud-americà per la compra a OHL de l’ex ministre franquista Villar Mir. Fitch considera que malgrat que l’empresa ha augmentat el nombre de kilòmetres d’autopistes gràcies a les incorporacions de les autopistes de peatges sud-americanes, aquestes ofereixen poca capacitat de negoci i una gran inseguretat jurídica, i qüestiona que el 80% dels recursos de les autopistes provinguin de les autopistes espanyoles, és a dir de les autopistes catalanes i de terres de parla catalana.
Des del 2007 el trànsit per les autopistes catalanes ha caigut
un 32%, i per aquest concepte reclama 1072MEUR per l’AP-7 a Madrid i
52MEUR per la C-32 a la Generalitat
Aquestes xifres poden multiplicar-se per tres en els propers anys per uns convenis fets a mida de la concessionària i signats per la llavors ministra Magdalena Álvarez i el conseller Joaquim Nadal. Les xifres consten a la memòria econòmica de l’empresa (pag. 104) i representen el saldo a cobrar a 31 de desembre de 2012 i que reclama ABERTIS, segons els convenis signats per l’empresa amb el Ministeri de Foment i la Generalitat, el primer per la construcció del tercer carril de l’AP-7 fins a la Junquera i el segon per l’ampliació de l’autopista C-32 de Palafolls a Tordera. Els convenis semblen fets a plaer de la concessionària que és garanteix cobrar si no és produeix un augment del transit, les clàusules són tant favorables que amb la crisi i la disminució del transit Abertis ha fet el negoci del segle, en el cas del conveni de l’AP-7 en tant sols cinc anys d’aplicació la compensació a cobrar arriba a la xifra de 1.072 MEUR i en el cas de la C-32, en tres anys la xifra de la compensació puja a 52 MEUR, en els dos casos l’aplicació del conveni és fins a la finalització de la concessió amb el que la xifra, sobretot en el primer cas, pot multiplicar per tres el seu import, podem parlar de fins a 3.000MEUR per part de l’estat i de més de 200 MEUR per part de la Generalitat.
Pagar aquest deute ampliant les concessions de l’AP-7 i l’autopista del Maresme
Com que l’Estat i la Generalitat no podran pagar aquest deute milionari, fruït d’uns convenis escandalosos signats per Magdalena Álvarez i Joaquim Nadal, la solució serà, i ja es reclama per part d’Abertis, allargar les concessions. Segons diu Fitch és una necessitat per evitar la caiguda d’Abertis ampliar les autopistes més rendible que té que són las dels PPCC.
Un elevat deute de 14.000MEUR difícil de retornar si no s’amplien les concessions dels peatges catalans
D'altra banda, la natura d'un deute no amortitzable i la manca de protecció estructural són característiques més febles de la companyia. Amb tot, aquests extrems són mitigats en part per l'exposició moderada al risc de refinançament gràcies a un ventall ben diversificat de dates de venciment, la presència de reserves de líquid quantioses i un accés demostrat als mercats d'actius, amb una gestió del deute prudent i proactiva. Més enllà d'això, Fitch indica que un deteriorament material posterior de l'economia espanyola podria portar més pressió negativa als recursos del negoci d'Abertis.
Inici del formulari
Aquestes xifres poden multiplicar-se per tres en els propers anys per uns convenis fets a mida de la concessionària i signats per la llavors ministra Magdalena Álvarez i el conseller Joaquim Nadal. Les xifres consten a la memòria econòmica de l’empresa (pag. 104) i representen el saldo a cobrar a 31 de desembre de 2012 i que reclama ABERTIS, segons els convenis signats per l’empresa amb el Ministeri de Foment i la Generalitat, el primer per la construcció del tercer carril de l’AP-7 fins a la Junquera i el segon per l’ampliació de l’autopista C-32 de Palafolls a Tordera. Els convenis semblen fets a plaer de la concessionària que és garanteix cobrar si no és produeix un augment del transit, les clàusules són tant favorables que amb la crisi i la disminució del transit Abertis ha fet el negoci del segle, en el cas del conveni de l’AP-7 en tant sols cinc anys d’aplicació la compensació a cobrar arriba a la xifra de 1.072 MEUR i en el cas de la C-32, en tres anys la xifra de la compensació puja a 52 MEUR, en els dos casos l’aplicació del conveni és fins a la finalització de la concessió amb el que la xifra, sobretot en el primer cas, pot multiplicar per tres el seu import, podem parlar de fins a 3.000MEUR per part de l’estat i de més de 200 MEUR per part de la Generalitat.
Pagar aquest deute ampliant les concessions de l’AP-7 i l’autopista del Maresme
Com que l’Estat i la Generalitat no podran pagar aquest deute milionari, fruït d’uns convenis escandalosos signats per Magdalena Álvarez i Joaquim Nadal, la solució serà, i ja es reclama per part d’Abertis, allargar les concessions. Segons diu Fitch és una necessitat per evitar la caiguda d’Abertis ampliar les autopistes més rendible que té que són las dels PPCC.
Un elevat deute de 14.000MEUR difícil de retornar si no s’amplien les concessions dels peatges catalans
D'altra banda, la natura d'un deute no amortitzable i la manca de protecció estructural són característiques més febles de la companyia. Amb tot, aquests extrems són mitigats en part per l'exposició moderada al risc de refinançament gràcies a un ventall ben diversificat de dates de venciment, la presència de reserves de líquid quantioses i un accés demostrat als mercats d'actius, amb una gestió del deute prudent i proactiva. Més enllà d'això, Fitch indica que un deteriorament material posterior de l'economia espanyola podria portar més pressió negativa als recursos del negoci d'Abertis.
Inici del formulari
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada