Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris M.P.Latre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris M.P.Latre. Mostrar tots els missatges

dissabte, 5 de setembre del 2015

El Bestiari del Procés : La broma s’ha acabat

Dissabte, 5 de setembre de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.


Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Amb el cap girat. Per fer-se la foto amb somriure d’anunciant de dentífric, mentre una espurna li brilla entre les dents. Alguns, a base de legislar més i més repressió, creuen que poden decidir què és allò que pot i que no pot voler la gent. La política des del despatx de la metròpoli, tal i com agrada a les elits. En efecte, davant la revolta catalana, la broma s’ha acabat: sí, tota una manera de fer política al Regne d’Espanya postfranquista. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.







Arranz, Marc(extra de la sèrie “Joc de Trons”).
Som inferiors.
Una part important dels espanyols ens mira amb estima. Fins i tot, amb admiració. Però, en paral·lel, per desgràcia (és un afer preocupant del qual entitats com Drets, afortunadament, ja han pres bona nota) l’esforç continuat de tots els mitjans públics i privats llançant consignes inequívoques contra nosaltres aconsegueix solidificar, de manera creixent, un substrat de catalanofòbia llefiscós i omnipresent. Aquests dies n’hem tingut bona mostra a través de la història d’aquest extra de la popular sèrie televisiva que es grava aquests dies a Girona i que, en demanar un canvi d’horari, per poder assistir a la Via Lliure de la Meridiana, va rebre per resposta una negativa radical acompanyada d’insults i vexacions. Sí, necessitem un estat també per ser respectats com a col·lectivitat i cadascun de nosaltres.

Borrell, José (exministre socialista).
De l’insult al reconeixement.

dissabte, 1 d’agost del 2015

El Bestiari del Procés : Espanya tria l’arma

Dissabte, 1 d'agost de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.


Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  Encara que els mitjans i els grans partits espanyols despisten amb l’aplicació del famós article 155 de la Constitució espanyola, un giny que en realitat ningú sap com funciona, com qui no vol la cosa (tal i com ens ha explicat aquests dies amb eloqüència el professor Carles Boix), el govern espanyol ja ha triat la seva arma en el duel: la Llei de Seguretat Nacional. Una norma, en plena regressió democràtica, que confereix al president, sense cap control parlamentari, poders d’actuació gairebé il·limitats. Arribat el moment, quan la desobediència esclati, Madrid tractarà en primer lloc d’assegurar el control del carrer a Catalunya. Caldrà tenir els mecanismes de la desobediència ben traçats. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.




Baños, Antonio(candidat de la CUP a la Generalitat de Catalunya).

Pes decisiu.
Finalment, la CUP ha triat els seus candidats a formar part del Parlament més important de la història del país. L’aposta Baños és un encert total. Després de l’exercici de coherència en la tria barcelonina del 24-M, ara s’ha imposat un criteri més convencional, basat en un tiquet de cinc candidats que fan equip. El llistó està molt alt. No només això: el paper que està cridat a jugar la CUP en els temps a venir, nuclear. Amb una majoria independentista encara per determinar, l’esquerra anticapitalista pot ser determinant a l’hora de la governabilitat (una majoria absoluta de Junts pel Sí sembla ara mateix difícil) i pot guanyar centralitat estratègica alhora de fer confluir en un veritable procés constituent les llistes encapçalades per Raül Romeva i Lluís Rabell. Un paper històric per a un candidat extraordinari.

Fontana, Josep (historiador).

Imatge d’una generació.
El gran mestre com a símptoma. Convençut que Espanya reaccionarà amb violència. No he llegit cap altra intel·lectual o analista polític que hi coincideixi. Ell, però, n’està convençut. Pertany a la generació, els majors de 65 anys, que hem de treballar més a fons si volem guanyar. De lluny, és el grup de votants més oposat al projecte. I en convé no només assenyalar la fiabilitat del que proposem, sinó també la falsa seguretat que, segons sembla, encara que sembli impossible, té encara la capacitat de projectar-los l’Espanya actual. Som en un joc d’astúcia en el qual cal forçar-los a l’error, a complir amb les seves amenaces. A retratar, com va passar el 9-N, però fins a les darreres conseqüències, la seva incapacitat de mantenir el control. En una paraula, a fer-los entrar en el jardí jurídico-polític d’aplicar mesures d’excepció. Cal enfangar-los.


García Albiol, Xavier(candidat del PP a la Generalitat de Catalunya).

Una benedicció pel procés.
La idea és fàcil: com més impresentables els teus adversaris, més factible la victòria. És cert que l’Alicia Sánchez Camacho, amb la motxilla de l’automuntatge de la Camarga, havia excel·lit molt temps en la pràctica de l’engany i la mentida. Però, finalment, havia caigut en el descrèdit fins i tot per als seus. García Albiol va més enllà: amb el seu missatge agressiu i xenòfob, farà lluir com ningú el caràcter integrador del nostre projecte per al nou país. I, a més, amb la seva combativitat descarnada, desaforada, contra l’independentisme, erosionarà el vot a Ciudadanos i Podemos, augmentarà les possibilitats de dispersió del vot dependentista. Alhora, a base d’improperis, aconseguirà cohesionar i concentrar més el vot a favor de la sobirania de Catalunya. És, justament, el que ha assolit fa uns mesos a Badalona.

Granados, Eva(candidata del PSC al Parlament de Catalunya).

Confondre a tota hora.
Després de la fuga de Parlón, Martínez-Sampere, Capdevila o Sabaté, la diputada Granados va de gira, seguint l’estela de l’omnipresent Iceta. Converteixen en renovació allò que ha estat una autèntica sortida per cames abans de l’accident, sinistre total. A la ràdio diu que "hi ha gent cansada del debat nacional, i ens oblidem de l'eix social i l'atur". La veritat, té molta, molta gràcia que els qui volen eternitzar la resolució del debat nacional diguin que hi ha gent cansada del debat nacional. Els que aboquen tots els esforços a intentar evitar que es resolgui, acusen els altres de parlar-hi. Sense dubte, la millor manera de demostrar que hom vol acabar la despesa immensa d’energies que suposa el debat sobre el futur del país és defensar la República Catalana. Qualsevol encaix amb Espanya, sigui quin sigui, serà una font inacabable de conflicte.

Hernández, Enric(director d’El Periódico).

Engrunes de credibilitat per la borda.
Just al darrera de la mítica “Així no”, del 8 d’abril de 2011, contra la Consulta sobre la Independència a Barcelona, la portada de dissabte passat quedarà gravada com una de les més lamentables de la història dels grans transatlàntics de la premsa . De les que, passats els anys, faran més vergonya. El titular, a tot drap: "La tercera via es rebel·la contra el frontisme del 27-S"; amb dues entradetes, una per a Miquel Iceta i el seu "Catalunya pot anar a un escenari confús, fragmentat i perillós"; l’altra per a Ramon Espadaler amb un brutal "Estem preparats per liderar la 'revolució del seny". La rebel·lió, la revolució, al servei de l’statu quo. L’oxímoron de tots els oxímorons. Arriba el moment de la veritat i les grans eines al servei de l’establishment estan disposades a llançar per la borda les darreres engrunes de credibilitat.

Iglesias, Joan(director de l’Agència Tributària Catalana).
El tipus de projecte que ens cal.

“L’autonomia que ens cal és la de Portugal” diu el clàssic. I una Agència Tributària, com la de Suècia o Austràlia, caldria afegir-hi ara, encara que la rima no sigui tan rodona. És temps de convèncer per la via de la solvència de la nostra proposta. Amb un model modern, innovador. Que ens permeti deixar de formar part d’un sistema contradictori: un dels més ben informats del món, alhora que permet quantitats ingents de frau. Iglesias, amb l’equip organitzat pel conseller Mas-Colell, suggereix una altra via. Basada en l’incentiu i no en la sanció. Una brillant demostració que podem fer les coses de manera diferent. És exactament el que tenim menys de dos mesos per demostrar als nostres conciutadans: que una República Catalana pot ser gestionada de manera més justa i eficient.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- 


Enllaç noticia :

http://www.directe.cat/noticia/423325/espanya-tria-larma 

dissabte, 9 de maig del 2015

El Bestiari del Procés : Només tindrem independència si votem independentista

Dissabte, 9 de maig de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.


Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- La mitja nit d’ahir va començar la campanya electoral d’unes eleccions que ens aniran molt bé. Es flaira en l’ambient. Després de tastar el fum de les cuines, encara sembla més clar que l’independentisme assolirà uns resultats excel·lents. Que el 24-M a la nit hi haurà unes quantes víctimes de l’autoengany demoscòpic desplegat pels mitjans al servei de l’statu quo. Toca mobilitzar-nos una altra vegada. Com fem sempre que tenim oportunitat al carrer. Ara, camí de les urnes. I ens posarem a cavalcar la gran onada que es començarà a formar fins a la victòria històrica del 27-S. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.






Baños, Antonio (periodista).
Tria decisiva.
Autor de “La revolució catalana” un dels assajos més lúcids, originals i divertits de tota l’extensa i no sempre sana bibliografia sobre el procés, vinculat fins ara sobretot a l’associació Súmate, Baños és un autèntic valor del procés. Dels de primer nivell. El seu pas endavant per entrar en el bombo assembleari de la confecció de llistes de la CUP per a les eleccions del 27-S és, sense dubte, una de les notícies més agradables de la setmana. Completaria una renovació important. El seu tarannà obert facilitarà, molt probablement, la imprescindible contribució de la formació anticapitalista al nou Govern de concentració i/o a la construcció del suport parlamentari precís per portar endavant el full de ruta acordat entre les grans forces polítiques i socials del país l’endemà de les eleccions plebiscitàries.

Barberà, Jaume(periodista).
Unitarisme màgic.

dissabte, 18 d’abril del 2015

El Bestiari del Procés : Operació Gihad (I): ells també preparen la DUI

Dissabte, 18 d'abril de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.


Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  : Podem avantposar totes les alternatives de diàleg i negociació que vulgueu, em sembla bé, mentre no siguin excuses per allargar-ho més. Però a hores d’ara, tant ells com nosaltres sabem que l’única sortida a aquesta situació és una actuació unilateral. Que el control del territori i els recursos per part del Govern de Catalunya demostri que la sobirania, aquí, ja, només l’exercim nosaltres. Ells ja treballen en la prevenció d’aquest escenari i per això preparen arguments per suspendre l’autonomia i prendre el control dels Mossos d’Esquadra. I les suposades “connexions” entre el gihadisme i el sobiranisme en poden ser un que els ajudi a vendre la moto al món. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.






Cantona, Éric (exjugador francès).
L’Eric de Can Rauric.
La setmana començava amb una bona plantofada a Espanya: un descendent de l’exili republicà (de família encara arrelada a Martorell) argumentava ben clar davant del món que els èxits de la seva “selección” són en realitat de la nostra selecció. La que ens segresten a cada competició per reafirmar-se ells i negar-nos a nosaltres. La setmana ha donat, a més, per tastar com l’agressió de les institucions espanyoles contra els catalans no coneix treva: des dels dos joves aficionats del Joventut multats amb un total de 7.000 euros per mostrar una estelada i cridar independència a Saragossa, a l’eloqüent vídeo de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes (no us el perdeu) que detalla els costos que suposa per a les entitats esportives catalanes el tracte d’espoli planificat rebut de la nova legislació espanyola.

Capdevila, Carles(director del diari ARA).
Sempre es possible caure més baix.

diumenge, 12 d’abril del 2015

El Bestiari del Procés : Només ens en sortirem per la via unilateral

Diumenge, 12 d'abril de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.


Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  D’iniciativa a Unió, passant per Jordi Martí Grau, aquests dies, els partidaris del referèndum que mai podrà ser dins d’Espanya han palesat una vegada més que es neguen a acceptar aquesta crua realitat. Per fugir-hi la giren 180 graus. Precisament perquè la independència és ara i ho serà sempre impossible d’acceptar per a l’espanyolisme, només aconseguirem que els seus aliats i creditors obliguin l’Estat espanyol a seure a negociar la nostra secessió a partir d’actes unilaterals. Dotar-los de la potència democràtica suficient davant a ulls del món es derivarà del suport o no de tots aquells que ja saben que no hi ha una altra sortida. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.




Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Misèria humana.
Antonio Baños el denomina amb encert com el Ministre de l’Anterior. L’home que ha organitzat, en el marc d’una suposada democràcia estàndard, dins la Unió Europea del segle XXI, una autèntica policia política al servei de la investigació permanent dels principals agents actius del procés d’independència català, ha destacat aquesta setmana pel seu embolica que fa fort en matèries altament sensibles. Arran de les detencions de suposats terroristes, generalització de la sospita a tot l’Islam (a benefici del discurs de la dreta espanyolista, de García Albiol a Jordi Cañas), assenyalament de mesquites de poblacions catalanes concretes (més llenya al foc municipal) i acusació a l’independentisme de connivència amb el gihadisme. Els mitjans espanyols, immediatament, en corifeu, s’hi ha abraonat contra nosaltres. Sí, estan disposats a posar en risc el que calgui.

Godó, Javier (propietari del Grup Godó).
Ells sí que en saben.

diumenge, 5 d’abril del 2015

El Bestiari del Procés : Preparats per sumar davant del moment decisiu

Diumenge, 5 d'abril de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.


Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  El preacord del 30 de març, a més de l’ANC, l’Òmnium i l’AMI, ja ha enllaçat CDC i ERC. En els dies immediatament posteriors, Súmate, Avancem, MES i Catalunya, Socialisme i Llibertat han manifestat la seva oberta voluntat d’adherir-s’hi. La CUP, actor indispensable, ha manifestat també el seu suport crític. A mitjans de juny podria incorporar-se una Unió sense els duranistes, mentre la gent de Procés Constituent i ICV-EUiA es debaten entre l’absorció podemita i l’acord nacional per fer un país nou, amb tensions internes de difícil pronòstic. Si ens en sortim a l’hora de fer-ne un bloc ben conjuntat, el 27-S podem assolir una gran majoria social i política a les urnes. Els nervis han tornat a canviar de bàndol. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.





Iceta, Miquel(primer secretari del PSC).
Histèra federalista.
Del catedràtic Xavier Arbós a l’editoralista d’El País, el preacord per a un full de ruta cap a la independència ha caigut com una autèntica bomba en els rengles de l’unicornisme federal. Es diria que han com embogit. Després de criticar radicalment tot el que tingués a veure amb el 9-N eixigint abans unes eleccions que donessin una majoria independentista, ara exigeixen un referèndum i no accepten uns comicis plebiscitaris. I tot i que el full de ruta preveu que la part catalana acceptarà un referèndum pactat amb el govern espanyol en qualsevol moment (suposadament, el que volen ells), els federalistes, per comptes de córrer a reclamar a la contrapart espanyola la seva celebració, es dediquen, enfollits, a amenaçar els sobiranistes. Tanta impostura acumulada costa d’empassar: potser per això el 24-M el PSC només podrà presentar candidatura a poc més de la meitat dels municipis del país.

Nadal, Rafael(periodista i opinador).
Santa innocència.

dissabte, 14 de febrer del 2015

El Bestiari del Procés : Immobilisme re-anunciat

Dissabte, 14 de febrer de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.


Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  La sínia va girant i no avancem. Per més plataformes que el dependentisme presenti apel·lant a la tercera via. Per més mitjans que l’establishment posi damunt la taula per construir falsos futurs espanyols de color morat. Cap pas endavant per oferir una alternativa a la independència que no sigui una presa de pèl. El president del Govern espanyol ens ha tornat a repetir aquesta setmana que no hi haurà reforma constitucional i la ministra de Foment que mai permetran que el Prat pugui competir amb Barajas. Acabarem independents encara que no vulguem. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.





Bartomeu, Josep Maria(president del FC Barcelona).
A arranar-ho tot.
Que jo sigui un paranoic no vol dir que no em persegueixin, diu la cèlebre sentència. És cert, resulta patètic veure la junta més dependentista dels darrers temps, la junta d’ordre, la que invocava per terra, mar i aire la necessitat de no barrejar política i esport per a no donar cap suport al procés independentista, la que ha fet responsable del club l’Albert Soler, autèntic ariet històric contra les seleccions esportives catalanes, dir que el club és objecte de persecució per part de les institucions espanyoles. Però que sigui patètic pel desvergonyiment de qui ho diu no vol dir que no sigui evidentment cert. Està clar que ensorrar la segona institució més important del país és un element clau en l’estratègia d’arranar Catalunya. Pensar el contrari és d’una innocència angelical.

Caja, Francisco(president de Convivencia Cívica Catalana).
Estratègia de confrontació.

dissabte, 24 de gener del 2015

El Bestiari del Procés : Un nou país de poders vigilats

Dissabte, 24 de gener de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.


Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Hem viscut la setmana submergits en l’efecte brutal de l’emissió del documental #CiutatMorta. Encara és d’hora per saber quin serà el resultat de tot plegat, però sembla clar que caldria una segona investigació per part d’una autoritat independent. En qualsevol cas, posa de relleu tot el terreny que, en l’àmbit polític, policial i judicial, tenim per córrer en la construcció del nou país (ara que, a més, comencem a estar joiosament embrancats a fer Constitucions): una República amb equilibri i control entre poders plurals que es vigilin en vetlla pels drets de tots els ciutadans. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana. 





Barrera, Carles (síndic d’Aran).
El país que volem.
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta setmana la nova Llei de l’Aran, que renova la del 1990 i referma l’autogovern de la vall, tot reconeixent la seva condició nacional occitana i el seu dret a l’exercici de l’autodeterminació. Naturalment, no cal ser gaire agosarats per aventurar que el Govern espanyol, per demostrar “quien manda aquí” impedirà a marxes forçades l’entrada en vigor d’aquesta norma: activarà els mecanismes per blocar la Consulta que ha de validar-la democràticament i que el Govern català ha proposat en el termini de sis mesos. Uns i altres, doncs, una vegada més, ben retratats. La majoria dominant a Espanya, demòfoba; les forces polítiques que més sumen a Catalunya, un exemple que demostra la voluntat de construir un país nou, tolerant i respectuós amb la diferència.

Bosch, Jaume (diputat d’ICV-EUiA).
Sobiranisme a la fuga.