Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- La
sínia va girant i no avancem. Per més plataformes que el dependentisme
presenti apel·lant a la tercera via. Per més mitjans que l’establishment
posi damunt la taula per construir falsos futurs espanyols de color
morat. Cap pas endavant per oferir una alternativa a la independència
que no sigui una presa de pèl. El president del Govern espanyol ens ha
tornat a repetir aquesta setmana que no hi haurà reforma constitucional i
la ministra de Foment que mai permetran que el Prat pugui competir amb
Barajas. Acabarem independents encara que no vulguem. Aquests són alguns
dels protagonistes de la setmana.
Bartomeu, Josep Maria(president del FC Barcelona).
A arranar-ho tot.
Que jo sigui un paranoic no vol dir que no em persegueixin, diu la cèlebre sentència. És cert, resulta patètic veure la junta més dependentista dels darrers temps, la junta d’ordre, la que invocava per terra, mar i aire la necessitat de no barrejar política i esport per a no donar cap suport al procés independentista, la que ha fet responsable del club l’Albert Soler, autèntic ariet històric contra les seleccions esportives catalanes, dir que el club és objecte de persecució per part de les institucions espanyoles. Però que sigui patètic pel desvergonyiment de qui ho diu no vol dir que no sigui evidentment cert. Està clar que ensorrar la segona institució més important del país és un element clau en l’estratègia d’arranar Catalunya. Pensar el contrari és d’una innocència angelical.
Caja, Francisco(president de Convivencia Cívica Catalana).
Estratègia de confrontació.
A arranar-ho tot.
Que jo sigui un paranoic no vol dir que no em persegueixin, diu la cèlebre sentència. És cert, resulta patètic veure la junta més dependentista dels darrers temps, la junta d’ordre, la que invocava per terra, mar i aire la necessitat de no barrejar política i esport per a no donar cap suport al procés independentista, la que ha fet responsable del club l’Albert Soler, autèntic ariet històric contra les seleccions esportives catalanes, dir que el club és objecte de persecució per part de les institucions espanyoles. Però que sigui patètic pel desvergonyiment de qui ho diu no vol dir que no sigui evidentment cert. Està clar que ensorrar la segona institució més important del país és un element clau en l’estratègia d’arranar Catalunya. Pensar el contrari és d’una innocència angelical.
Caja, Francisco(president de Convivencia Cívica Catalana).
Estratègia de confrontació.
Es pot dir més alt però no més clar: l’objectiu de l’escàs (afortunadament) dependentisme espanyolista que se sent estranger a casa nostra és el de fer retornar el català a les masies. Supremacisme pur, desconnectat de la realitat (que veu en el català un mitjà de promoció social) en grau superlatiu. Un missatge adreçat Albert Rivera com l’esperança blanca, tot i que a l’Alicia també li deu enviar cartes semblants dient-li que confia en ella cegament. La sorpresa, del text, més enllà del seu caràcter aterridorament bel·ligerant i xenòfob, l’assumpció de la més que previsible derrota: plantejar la continuació de la guerra lingüística en una Catalunya independent, tot aprofitant la feblesa de la seva posició, amb l’objectiu que “más tarde o más temprano, el castellano volverá a señorear en Cataluña”.
Dante-Fachín, Albano(periodista).
Manca coherència.
Diu l’apartat primer de l’article 162 de l’Estatutet de la Moncloa actualment en vigor: “Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris.” Afirma aquest periodista, croat del nostre sistema públic de salut, que la independència (amb indicis de tant pes com el que en diu l’esborrany del jutge Vidal o la sectorial de Salut de l’ANC) és un greu perill per a la seva continuïtat. Els catalans som, segons sembla, constitutivament incapaços de mantenir-la. Per això, veig en Dante-Fachín un punt d’incoherència. Per salvar la sanitat pública no només s’hi ha d’estar en contra de la independència. A la vista de l’article 162 de l’Estatutet cal demanar, ja, la suspensió de l’autonomia. Des de Madrid, amb Alfonso Alonso dirigint les operacions, tot canviarà.
Felip VI de Borbó(rei d’Espanya).
Màrqueting de curs per correspondència.
La premsa monàrquica ha anunciat a bombo i plateret aquests dies que el nou rei s’ha reduït un 20% el salari que rebia el pare. La notícia, en portada a “La Vanguardia”, era de vergonya aliena: anava acompanyada d’una imatge que portava com a peu de foto les paraules: “Els reis amb joves paraplègics”. Naturalment, se’ls hi ha oblidat comentar petits detalls, com ara que la reina s’ha fet apujar la seva retribució d’un 25% o que han augmentat els diners pressupostats sense concreció, triplicant els denominats fons de contingència. De tan burda, l’operació de màrqueting haurà semblat a molts un autèntic “boomerang”. D’entre els contractes actualment en vigor: 62.133 € dedicats a analitzar què es diu d’ells a internet. Així que, gent de FRESNOCOM, SL que m’estareu llegit, sabeu què: quines ganes que ens deixin de prendre el pèl!
García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Ceguesa innata.
El dret a saquejar-nos està escrit als estels. No cal cap reflexió. Ni cap mala consciència. S’executa directament per dret de conquesta. Ens prenen entre 11 i 16.000 MEUR cada any (com vulgueu) i llestos. Sense discussió. Res a parlar. Després, el subconscient els traeix i hem d’escoltar el ministres explicar tot l’augment de prestacions i/o pensions que Espanya podria haver repartit entre els seus ciutadans si no hagués prestat res al govern grec. Esperpèntic. El país que segurament més diners ha rebut en fons europeus d’ençà del 1986 donant lliçons. A l’hora que ens pren a nosaltres (no ens demana a crèdit, sinó que ens pren directament, en quita permanent) uns quants milers de milions cada any. Realment, cal tenir un rostre de ciment armat.
Gil-Casares, Ramón (ambaixador del Regne d’Espanya als Estats Units).
Propaganda que també pagues tu.
Si alguna cosa té el dependentisme és el seu caràcter escrupolós en la crítica cap a qualsevol ús dels diners públics en el foment de l’independentisme. Hem sentit acusacions, per exemple, contra l’ANC, l’Òmnium Cultural o Súmate, de disposar de quantioses subvencions en realitat inexistents i als qui participem del moviment sobiranista de moure’ns per un entrepà. Naturalment, aquest filar prim es converteix en màniga ampla quan es tracta de difondre els principis del nacionalisme espanyol. Aleshores, les seves ambaixades, per exemple, com la d’Espanya als Estats Units (per cert, ja implicada fa alguns mesos en el cessament de la professora Clara Ponsatí), sí poden abocar els seus recursos públics a generar contactes i difondre les idees de plataformes, com ara “Libres e Iguales”, que arriben a defensar la suspensió de l’autonomia de Catalunya. Quan no, com a Sant Petersburg, paguen flors en homenatge a nazis.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada