dissabte, 5 de setembre del 2015

El Bestiari del Procés : La broma s’ha acabat

Dissabte, 5 de setembre de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.


Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Amb el cap girat. Per fer-se la foto amb somriure d’anunciant de dentífric, mentre una espurna li brilla entre les dents. Alguns, a base de legislar més i més repressió, creuen que poden decidir què és allò que pot i que no pot voler la gent. La política des del despatx de la metròpoli, tal i com agrada a les elits. En efecte, davant la revolta catalana, la broma s’ha acabat: sí, tota una manera de fer política al Regne d’Espanya postfranquista. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.







Arranz, Marc(extra de la sèrie “Joc de Trons”).
Som inferiors.
Una part important dels espanyols ens mira amb estima. Fins i tot, amb admiració. Però, en paral·lel, per desgràcia (és un afer preocupant del qual entitats com Drets, afortunadament, ja han pres bona nota) l’esforç continuat de tots els mitjans públics i privats llançant consignes inequívoques contra nosaltres aconsegueix solidificar, de manera creixent, un substrat de catalanofòbia llefiscós i omnipresent. Aquests dies n’hem tingut bona mostra a través de la història d’aquest extra de la popular sèrie televisiva que es grava aquests dies a Girona i que, en demanar un canvi d’horari, per poder assistir a la Via Lliure de la Meridiana, va rebre per resposta una negativa radical acompanyada d’insults i vexacions. Sí, necessitem un estat també per ser respectats com a col·lectivitat i cadascun de nosaltres.

Borrell, José (exministre socialista).
De l’insult al reconeixement.

Aquesta setmana un informe confegit per un grup d’economistes vinculats a l'ANC situava una Catalunya independent com a membre de l'Eurozona i de la UE, tot i l'oposició del govern espanyol. Alhora, la batalla dels arguments econòmics és tan escandalosament desigual que fins i tot, en presentar el seu llibre a rebuf del procés, un conspicu dependentista madrileny d’origen català com en Borrell ha hagut d’admetre que els números de la independència tindrien en qualsevol cas signe positiu. Però, que, per un augment de només 1,5 punts en el PIB, no valdria la pena. Vaja, vaja. Si admeten ja aquesta xifra, imagineu-vos per on deu anar la veritat... Hi ha l’element principal, però, impossible de quantificar: una Catalunya independent seria un país que respectaria la dignitat i els drets bàsics dels seus ciutadans, no com ara.

Colau, Ada(alcaldessa de Barcelona).
Des del sofà també es pren partit.
Aquesta setmana, tot i el seu compromís inicial amb la mobilització més important de la història contemporània d’Europa, la líder de Barcelona en Comú s’ha desdit de la seva assistència a una Via Lliure a la Meridiana que camina amb pas ferm cap al ple absolut. La notícia ha suscitat l’aplaudiment immediat del nacionalisme espanyol, cosa que hauria de fer-la reflexionar molt seriosament. Quan t’aplaudeix la Soraya, mau. I és que, per més que vulguin evitar-ho, aquests no són bons temps per fer l’estàtua. Per molt que els incomodi admetre-ho el caràcter plebiscitari del 27-S creix dia a dia. I aquests pocs més de vint dies que ens queden obligaran tothom a prendre partit, amb la llibertat nacional o amb la dependència. Dir, com Colau, que t’afegiràs al projecte del cavall guanyador és un paper trist per a qualsevol prescriptor social i polític.

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Guàrdia poc civil.
Aquesta setmana la “benemèrita” ha estat, una vegada més, notícia a casa nostra. En primer lloc, en una demostració de l’èpica eficiència del cos, per haver concentrat fins a una vintena d’agents en l’escorcoll d’un despatx de sis metres quadrats a la seu embargada de Convergència (on, sinó, guardar-hi documents comprometedors!), després d’esperar cinc hores l’agent judicial que havia de dirigir-lo. També, per la seva destresa a l’hora de filtrar a la premsa tota la informació sobre l’operatiu (ui quines ganes de trobar-hi res!), a fi de poder generar zero detencions, zero imputacions i cinc-centes hores de televisió. I, com no, per la decisió del ministre Fernández Díaz de promocionar el fill fester del tinent coronel colpista Antonio Tejero,  el de les paelles de caserna per commemorar el 23-F, com a membre del consell de l’institut armat. Què modèlic tot!

García Albiol, Xavier(cap de llista del Partido Popular al Parlament de Catalunya).
Som gent inferior.
Després de fer-se la foto amb la mítica divisa que dóna títol a aquest article, el candidat popular ha continuat aquesta setmana amb la seva actitud de xèrif que tants rèdits li ha reportat a l’hora de convocar el vot més primari del país. Després de passar el rasclet per Salou i a l’espera d’alguna declaració del seu nivell moral habitual dedicada als refugiats sirians, aquesta setmana ha optat per oferir-nos l’argument definitiu contra la independència: com podríem aspirar a guanyar un mundial sols! L’exalcalde de Badalona, ciutat del bàsquet, donant lliçons, sense anar més lluny, sobre el baix nivell de les seleccions de països nous com ara Lituània, Eslovènia o Croàcia. A, calla, oblidava que els catalans som ésser inferiors. Una mica nazis.

Gay de Montellà, Joaquim (president del Foment del Treball Nacional).
Arcaisme al servei dels de sempre.
A través de l’anomenat “Manifest del Far” una trentena de cambres i patronals van refermar dijous el seu compromís de suport a la decisió, sigui quina sigui, que prengui el poble de Catalunya el proper 27-S. La immensa majoria del teixit empresarial català de base, de la mateixa manera que tres quartes parts del conjunt dels catalans, està disposat a acceptar el resultat de la nostra lliure autodeterminació. Entretant, encofrats a l’statu quo, personatges com Gay de Montellà mantenen l’esperança de l’establishment en el manteniment de la dependència, el xollo amb el qual porten tota una vida de lucre. Per aconseguir-ho, però, cada vegada se saben més sols: el president de Cecot, Antoni Abad, ha denunciat que el posicionament oficial del Foment del Treball contrari al procés mai ha estat discutit a la junta de l’entitat.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis 


Enllaç noticia :