diumenge, 15 de febrer del 2015

El Bestiari del Procés :El darrer servei d’en Duran

Diumenge, 15 de febrer de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.


Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Tal i com no es cansen de repetir els millors opinadors del sobiranisme (i les enquestes reflecteixen sense contemplacions), la figura política de Duran i Lleida està cridada a desaparèixer des l’escena, sense remei, en els propers mesos. Ara, en aquest moment de canvi que vivim, la seva missió és doble: d’una banda, intentar separar el seu partit del projecte independentista, per la via d’evitar una candidatura conjunta de CiU el 27-S; de l’altra, si això no és possible per manca de forces, fer tant de mal com sigui capaç a la credibilitat de la marca, tant a les eleccions municipals, com a la llista del president que concorrerà a les plebiscitàries. Se’n sortirà? Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.


 

López, Eduard(Vicesecretari general de Coordinació Interna d'ERC).
Clarificant projectes.
Després dels darrers mesos d’excessiva confusió, és precís que totes les opcions electorals clarifiquin fins al darrer detall el seu programa d’acció per als temps decisius que venen. Diu aquest alt representant d’Esquerra que la #ViaClaver, és a dir, la proposta llançada per @elsometent de crida a la resistència passiva contra la celebració de les properes eleccions espanyoles és, literalment, un disbarat. Que no es pot renunciar a espais de poder. Perfecte. Hi ha qui considera, en canvi, que l’independentisme està ara especialment urgit de demostracions de credibilitat, d’irreversibilitat, per part dels qui van al capdavant. I que la millor manera de demostrar que no ens farem enrere és desconnectar, ja, de les institucions espanyoles. En tot cas, és bo que, alhora d’apropar-nos a les urnes el 24-M i el 27-S sapiguem a l’avançada que pensa fer cadascú amb el nostre vot.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Transparència necessària.

El Gran Timoner ha comparegut aquesta setmana a la Comissió parlamentària sobre el Cas Pujol per esvair qualsevol dubte al voltant de la netedat de la seva trajectòria política. A desgrat del pessimisme existencial i la mala llet desbordant que caracteritza darrerament molts dels seus afins (els de sempre i els sobrevinguts), crec fermament que, en fer-ho (per desgràcia, no per voluntat pròpia i en crear-se la comissó) ha sortit prou reforçat de l’embat. Sobretot, en comparació amb la indignitat moral d’alguna de les intervinents. El seu partit només podrà regenerar-se si agafa el toro de la corrupció per les banyes. I el procés només podrà continuar endavant i triomfar si no existeix ni un bri de foscor entre els qui el defensen. En els temps que corren, la transparència és una necessitat absoluta.

Pastor, Ana(ministra de Foment).
Espanya és un sistema.
Sí, després de la unitat política espanyola, el més important és la seva indivisibilitat com a sistema aeroportuari. Naturalment, a major glòria de Madrid-Barajas, destí al voltant del qual es fa pivotar tot el sistema, tot evitant que puguin operar amb llibertat pols en competència. La xarxa espanyola, doncs, abans privada que trencada. Aquesta setmana, amb motiu de l’exitós (de moment) procés de sortida a borsa de la companyia monopolística, la ministra ha estat claríssima: mentre el Partit Popular governi Espanya, AENA no es trossejarà. I després, doncs, tampoc, que ja sabem que els socialistes (en particular, aleshores, Alfredo Pérez Rubalcaba) van fixar aquest tema com del tot inamovible durant la negociació al Congrés del darrer Estatutet.

Pellicer, Ramon(presentador del TN cap de setmana de TV3).
Explicar bé els costos.
La televisió pública catalana ha iniciat un espai als telenotícies per anar explicant, d’aquí al 27S, quins efectes tindrà la independència. El primer lliurament: les conseqüències de l’actual endeutament públic sobre la creació del nou Estat i la possibilitat que esdevingui una eina a favor o en contra. Felicitats per la iniciativa que, naturalment, els dependentistes no trigaran a criticar agrament per terra, mar i aire. Només un retret metodològic: cal explicar tots els escenaris en disputa; és impossible valorar els costos de la independència si no es comparen amb els costos de mantenir la dependència. No podem fer els números sobre la part del deute espanyol que haurem d’assumir (entre un 9 i un 16%) sense dir alhora que si ens quedem en pagarem un 24% per la via dels impostos, exactament com fem ara.

Rajoy, Mariano(president del Govern espanyol).
Aturar la sagnia, aclarir l’horitzó.
A nivell espanyol, l’empenta de Podemos sembla apaivagar-se i la lenta millora de les xifres macroeconòmiques (encara que les xacres de l’atur i la pobresa són molt punyents) permetran bastir l’edifici propagandístic sobre el qual el Partit Popular assajarà en els propers mesos el seu delicadíssim exercici de supervivència electoral. Pel que fa a Catalunya, ha dit aquesta setmana el president espanyol, “el millor es deixar les coses com estan”. Res de res. Fer-se forts, com fins ara, darrera la Constitució. Fins i tot, en funció de quina sigui la magnitud del desastre a les municipals i autonòmiques espanyoles del maig, reprendre la repressió contra els catalans com un dels grans eixos polítics del govern. Es tractarà de presentar la seva solidesa en la defensa d’Espanya contraposada a la voluntat de cessió del PSOE i Podemos. A desgrat nostre, hi serem ben presents.

Sánchez Piñol, Albert (antropòleg i escriptor).
Sota censura comtal.
Fa uns mesos que va començar la col·laboració entre Sánchez Piñol i “La Vanguardia”. Em va semblar que lligaven com un ou i una castanya. El temps ho ha confirmat. Aquesta setmana, la capçalera clàssica de l’establishment nostrat ha optat per censurar sense contemplacions un article que el diari moderat per excel·lència devia considerar massa agressiu amb una institució, l’exèrcit, que té per comandant el gran Felip VI “el preparadao”. Al dia següent, enfollit, el director expliacava la cancel·lació de la columna per la necessitat de substituir-lo d’urgència per un altre sobre l’Estat Islàmic, una de les excuses més patètiques escoltades en mol de temps. Forçat per l’esclat del cas, Carol va anunciar que es publicarà més endavant, quan ell vulgui, i amenaçava aquells qui acusessin el mitjà de practicar la censura en uns termes (“ja ens trobarem”) propis de la màfia. Penós.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis


Enllaç noticia :

http://www.directe.cat/noticia/387223/el-darrer-servei-den-duran