Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Com
va dir aquell som molts els qui estem fins als nassos de tots
nosaltres. D’entre el pim, pam, pum d’aquests dies, enerva especialment
l’agressivitat dels més fans. Potser són actituds minoritàries, però
sense dubte, si volem construir alguna cosa en comú, cal desterrar-les
el més aviat possible. Tal i com va fer aquell president del Barça,
començar-los a fer fora dels nostres estadis. El problema és que massa
sovint els més incendiaris són els mateixos directius i els seus
propers. Som a punt de passar pàgina i tornar a engrescar-nos, aprenguem
les lliçons d’aquests dos mesos desgraciats. Aquests són alguns dels
protagonistes de la setmana.
Altafaj, Amadeu(periodista i funcionari europeu).
Connexió europea.
La política internacional del Govern català ha alternat grans encerts, com l’impuls a l’actiu Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, el Diplocat (amb la seva tasca de difusió de la causa arreu del món), amb el desastre contradictori que ha suposat confiar responsabilitats en fidels de Duran i Lleida, clarament contraris a la independència. Capítol a part mereix el manteniment com a delegada a la capital d’estat europea més important, Berlín, de Mar Ortega, parenta de la vicepresidenta de més que dubtosa qualificació. Afortunadament, l’aparició en escena d’Amadeu Altafaj com a nou representant de la Generalitat a Brusel·les suposa un veritable salt de qualitat en l’acció del Govern, en particular en la fins ara inoperant relació a les institucions de la UE. Naturalment, en el bon camí: connectar-nos a Europa, desconnectar d’Espanya.
Asens, Jaume(advocat).
Falsos profetes.
Els sectors darrerament seduïts per Podem, situats en l’esquerra federalista tradicionalment afí als eco-socialistes, treballen a fons la idea que cal una col·laboració entre els independentistes i els partidaris de Pablo Iglesias. Es tracta d’afirmar (per si algun incaut compra) que pot existir una interacció positiva entre els dos projectes que s’ofereixen ara mateix amb més llustre al mercat: el procés constituent català i l’espanyol. En realitat, però, tots sabem que, com més va més clarament, Podemos ha passat d’acceptar el nostre exercici de l’autodeterminació a afirmar que ara no és possible perquè la sacro-santa Constitució heretada del franquisme no ho permet. En altres paraules, que ens volen repetir l’engany del 78. Afortunadament, la realitat despullarà en només uns mesos la inviabilitat de la reforma territorial espanyola. Aleshores, nosaltres, en ple procés constituent, encara serem més forts.
Barrio, Astrid(professora de Ciència Política).
Llibertat per zones.
Dimecres tertúlia a l’Oracle de Catalunya Ràdio. En Grasset compta amb dues veus afins a El Periódico, la veterana espanyolista de plantilla Rosa Massagué, i l’Astrid Barrio, politòloga emergent amb veu freqüent i creixent en aquell i altres mitjans. Com no pot ser d’altra manera, el dia després, la tertúlia dedica un espai important a considerar el valor de la llibertat d’expressió, arran de la terrible massacre perpetrada pel fonamentalisme islàmic a París. De la capital francesa la conversa deriva a la possible sanció a imposar pel CGPJ al jutge Santiago Vidal: Barrio i Massagué, com una sola dona, la defensen amb abrandament. La llibertat d’expressió que cal protegir a la capital de França no val per a res a Barcelona. Senzillament delirant. Per tancar el cercle, Massagué, davant la recriminació d’un oïdor, defensa el dret a expressar lliurament la seva opinió que cal castigar Vidal per expressar lliurement la seva opinió. De traca.
Bertomeu, Marc(secretari general de Podemos Barcelona).
Com decidir les prioritats.
El nou representant del partit que demana el suport majoritari de la societat catalana però que encara no pot respondre a res, perquè tot ho té encara pendent de discutir, ha afirmat, tot i això, que el debat sobre la independència no és prioritari. El nou representant dels de baix sense cap currículum de lluita, el representant de la nova política pujat a una gepa de partit als 23 anys, el representant del combat contra la casta nascut burgès, diu amb coherència suprema que dos milions de persones al carrer no són prou per determinar què és i què no és prioritari, que ho decidiran ells en un dels seus multitudinaris cercles. De moment, a Barcelona, la seva elecció a través d’internet ha estat el resultat d’una tercera part dels votants de l’exitosíssim procés de primàries de Jaume Collboni.
Casals, Muriel(presidenta d’Òmnium Cultural).
Acord sigui quin sigui.
Per a disgust dels qui admirem la seva pausa i pulcritud, la Muriel Casals ha estat objecte de tota mena d’improperis a la xarxa per defensar públicament allò que els qui no estem al centre de la batalla entenem perfectament: que volem un acord d’una vegada per totes per convocar eleccions plebiscitàries i iniciar la fase resolutiva del procés d’independència i que les circumstàncies de llistes, noms i partits ens importen un rave. Però un rave ben gros. De fet, és la responsabilitat de la societat civil organitzada: empènyer els polítics perquè converteixin d’una punyetera vegada en realitat el mandat efectiu que van rebre de la ciutadania en la gran V de l’Onze de Setembre i en el procés participatiu del nou 9-N, dues de les mobilitzacions més grans de la història d’Europa. Sí, acord sigui com sigui.
Colau, Ada(activista social i impulsora de Guanyem).
Marca blanca.
No he escatimat l’admiració per la seva tasca durant els darrers anys com a ànima i veu pública de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la PAH. Reconec, però, la certa decepció provocada per la seva presumpta retirada de la vida pública que no ha estat tal (combinada amb la seva aparició publicitària en un “Convidat” amb Albert Om que, en les seves noves circumstàncies, tocava retirar). Aquesta setmana, mentre es va formalitzant el pacte entre Guanyem, Procés Constituent, Podem i ICV-EUiA al seu voltant com a candidata, hi ha qui, a la xarxa, ha posat de relleu el substrat dels seus suports en la nova marca electoral per concórrer a l’alcaldia de Barcelona: la presència massiva de militants d’Iniciativa en l’origen del seu moviment fa que novament s’estengui una ombra de sospita: ha estat l’instrument d’una hàbil maniobra per comprar imatge de regeneració?
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
Enllaç a aquest article :
http://www.directe.cat/noticia/383394/un-prec-prou-hooliganisme
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada