85 vulneracions de drets en protestes independentistes al llarg del 2024. És una de les conclusions a les quals arriba l’informe Diagnóstico del derecho a la protesta elaborat per Defender a quien Defiende a través d’una eina de monitoratge de vulneracions de drets en context de protesta (Red Malla). L’independentisme català és el quart moviment social que va patir més vulneracions de drets l’any passat, darrere del de solidaritat amb Palestina (amb 282), l’ecologisme (amb 249) i la defensa del dret a l’habitatge
(amb 235). Entre les vulneracions en protestes de l’independentisme, en
destaquen 38 de vinculades a la integritat psicofísica, 28 de repressió
judicial, deu identificacions i cinc detencions. Entre altres episodis,
el document menciona les “identificacions i vulneracions a la
integritat psicofísica” que es van produir a Barcelona durant la
investidura de Salvador Illa i el retorn de Carles Puigdemont el 8 d’agost a causa de les càrregues policials dels Mossos d’Esquadra i, especialment, per l’ús de gasos lacrimògens, cosa que “no és gaire habitual per part del cos policial autonòmic”.
Vulneracions de drets en protestes a Espanya el 2024
El film de Ronan Farrow per a Max assenyala Espanya com a exemple de l'ús antidemocràtic del programari espia Pegasus
Àlex Montoya Barcelona. Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:23 Actualitzat: Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:32 Temps de lectura: 5 minuts
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè
tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels
meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow,
obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies
Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de
programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment
consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística
convertida en el documentalSurveilled: bajo escucha,
que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow
va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples
casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein.
Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu
periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que
principalment venen a governs, i que participen d'una indústria
multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur
d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo,
treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat
de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que,
fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo,
troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no
només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental,
també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels
primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de
categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya,
el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li
explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre
de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les
tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem
testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de
l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més
dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de
l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa
israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones
infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el
Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils
d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res
que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la
investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental
que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el
Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el
documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol
com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta
tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet
servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en
l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi,
crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del
consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim,
però resulta especialment significatiu que la investigació d'un
periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a
tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España
ha fet de Pegasus
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè
tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels
meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow,
obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies
Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de
programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment
consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística
convertida en el documentalSurveilled: bajo escucha,
que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow
va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples
casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein.
Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu
periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que
principalment venen a governs, i que participen d'una indústria
multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur
d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo,
treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat
de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que,
fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo,
troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no
només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental,
també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels
primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de
categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya,
el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li
explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre
de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les
tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem
testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de
l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més
dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de
l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa
israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones
infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el
Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils
d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res
que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la
investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental
que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el
Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el
documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol
com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta
tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet
servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en
l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi,
crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del
consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim,
però resulta especialment significatiu que la investigació d'un
periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a
tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España
ha fet de Pegasus
Max ha estrenat avui el documental Surveilled
El dit a la nafra espanyola
En la seva investigació, Farrow posa el dit a la nafra espanyola,
mostrant un moment tan impactant com el d'Elies Campo fent la diagnosi
del telèfon de la seva germana, dient-li amb un evident nus a la gola
que tot el que hi ha al seu mòbil ha estat espiat. O quan explica que
els seus pares, metges investigadors, han vist exposades dades tan
delicades com els historials i les patologies dels seus pacients, més
enllà de fotografies i converses privades. L'escandalós cas català
apareix constantment en el documental, i el periodista deixa clar, per
si algun espectador s'ho pregunta, que el govern espanyol no va
respondre les nostres peticions per comentar el tema”.
L'escandalós cas català apareix constantment en el documental, i el
periodista deixa clar, per si algun espectador s'ho pregunta, que el
govern espanyol no va respondre les nostres peticions per comentar el
tema
Abans, Ronan Farrow s'ha entrevistat amb
responsables i treballadors de la corporació israeliana NSO, que diuen
allò que podem esperar: “És igual el què diguin els titulars, fem del
món un lloc millor. No entenen que no vigilem les masses, no infringim
l'intimitat de gent innocent”, diu una. “Ens molesta l'ús inadequat
d'aquest sistema, però ens importa el cost que podria tenir no entrar en
el mòbil d'un criminal, d'un assassí o d'un pedòfil”, diu un altre. Tocar el violí i justificar el que no té justificació per motius més grans que la vida.
Una altra cosa és el que confessa un extreballador d'NSO disposat a
parlar sense permís de l'empresa, això sí, sense mostrar la cara i amb
la veu distorsionada. Ves qui el pot culpar, per voler mantenir el seu
anonimat. Recorda que va marxar d'allà, com d'altres companys, després
de l'assassinat de Jamal Kashoggi. I quan el periodista li pregunta pels governs que són clients de Pegasus, el primer que cita és... bingo! Espanya.
Però també es parla d'Itàlia, dels Països Baixos i, fora d'Europa, dels
Emirats Àrabs, Kuwait, l'Aràbia Saudita, i uns quants països africans.
60 minuts són més que suficients per denunciar al món una conclusió
clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I Espanya
s'ha apuntat a la festa
Posant el focus en els Estats Units, el documental navega en la idea que l'administració Biden està preocupada per l'ús que es pugui fer d'una tecnologia estrangera,
pels perills interns que pot suposar. No tant per si la seva
utilització atempta o no contra els drets humans. “Necessitem que els
nostres experts sàpiguen què passa fora dels Estats Units. No ens oposem al fet que l'FBI compri la tecnologia per estudiar-la. La qüestió és si volem que la facin servir.
Hem de garantir que les autoritats l'utilitzin de manera coherent amb
les nostres llibertats civils”, apunta el congressista Jim Himes: “Hi ha
una eina espectacular que podria caure en mans d'iranians, nord-coreans
o xinesos, i seria irresponsable no deixar que l'FBI la faci servir.
Segurament de tant en tant se n'abusarà, però no podem permetre que els
dolents es quedin amb una tecnologia que nosaltres no volem. Si ho
pensem, fa por”.
Si li volem posar algun però al, d'altra banda apassionant documental Surveilled: bajo escucha, és la seva minsa durada.
Però 60 minuts són més que suficients per denunciar al món una
conclusió clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I
Espanya s'ha apuntat a la festa.
La gravetat de la nova operació de
la Guàrdia Civil contra l’independentisme és gran. Ho és en si mateixa,
per l’agressió que significa contra ciutadans compromesos, detinguts per
la seua ideologia. Novament. Però hi ha tres detalls molt cridaners que
crec que mereixen una reflexió especial.
1. A la Guàrdia Civil no li para els peus ni el fet d’haver
estat desacreditada i qualificada de mentidera pels tribunals espanyols,
en relació amb operacions semblants.
Aquest nou muntatge arriba quan fa pocs dies de la sentència de
l’Audiència espanyola sobre el cas Trapero, que desacredità greument la
tasca de la Guàrdia Civil. El tribunal va qualificar de mentider el
tinent coronel Daniel Baena, que sembla que és qui també mou l’operació
d’avui. Diu, textualment, la sentència: ‘Aquestes tres dades [les que la
seua investigació va aportar] no es corresponen a la realitat.’ Això
hauria d’implicar automàticament apartar aquest home de qualsevol
responsabilitat pública. Però no únicament no ha estat apartat, sinó que
immediatament li han permès d’empescar-se un nou muntatge i tornar a
alimentar el relat repressiu –potser fins i tot amb un component de
ràbia per la bufetada rebuda.
Si hi ha cap investigació activa sobre aquestes persones i cal
contrastar-ne les dades, tots els detinguts d’avui haurien pogut ser
cridats a declarar pel jutge i estic segur que hi haurien acudit.
Detenir-los amb operacions antiterroristes (armes llargues, caputxes per
a ocultar la identitat dels agents, carrers tallats…) només respon a la
voluntat d’aterrir el moviment i a la pràctica de criminalitzar-lo amb
les imatges.
2. La responsabilitat política de la repressió és del govern
espanyol. I tan sols si l’independentisme ho entén i actua en
conseqüència podrà redreçar la situació i avançar.
