PROCÉS
L'Ateneu Barcelonès projecta el missatge que el primer ministre quebequès Jacques Parizeau va gravar per anunciar un possible triomf de la independència en el referèndum de 1995.
per
Joan Antoni Guerrero (Barcelona)
15/09/2017
 |
|
|
Un oceà separa el Quebec de Catalunya, però també una distància semblant separa el Canadà d’Espanya en termes de consciència democràtica. Per això l’exemple del referèndum d’independència que es va celebrar al Quebec el 1995 contrasta per l’estratègia permissiva del govern canadenc, partidari del dret a decidir, i per la gran majoria de persones cridades a les urnes que s’hi van abocar massivament amb una participació que va assolir el 94%. El context era ben diferent al català, on l’aparell de l’Estat ha decidit jugar les cartes de la persecució judicial i el boicot a la participació. Al Quebec, en canvi, les institucions van promoure la participació i van transmetre a la ciutadania la importància de votar i de manifestar-se davant d’una qüestió transcendental pel futur de l’Estat. La resposta ciutadana va ser rotunda i el nivell de participació assolit a les urnes va ser aclaparador.
Ho ha recordat amb precisió aquest dijous a l’Ateneu Barcelonès Daniel Trup, exdiputat del Partit Quebequès entre el 2003 i el 2008, durant la presentació —per primera vegada al món— del “discurs de la victòria” que el primer ministre quebequès en aquell moment, Jacques Parizeau, havia enregistrat per
emetre’l en cas que el ‘sí’ guanyés. El discurs, a causa de la victòria —per molt poca diferència— del ‘no’ mai va acabar de sortir a la llum. Els seu contingut s’ha revelat per primera vegada en públic aquest dijous a la capital catalana. La projecció s’ha convertit també en una reivindicació del dret a decidir i dels valors de la democràcia.
“M’agradaria que els catalans, malgrat les prohibicions i les crides que fa el president de l’Estat espanyol [Mariano Rajoy], votin massivament com nosaltres ho vam fer al Quebec”, ha dit Trup. “Sempre podreu dir —ha continuat l’exdiputat quebequès— que aquí hi ha un precedent important: quan es diu a la gent que un referèndum sobre independència és legal i correcte —encara que estiguem qüestionant la unitat d’un Estat—, la gent davant d’això reconeix que cal votar. Això pot ser una gran lliçó per al govern espanyol”.
 |
|
|
Un fet excepcional a nivell democràtic
Trup, que segueix d’a prop la situació política catalana, ha considerat que a Catalunya s’està produint un fet “molt excepcional a nivell democràtic” perquè el procés d’autodeterminació de Catalunya, “en marxa des del 1714”, pretén ara “demostrar que és possible guanyar”. Una demostració que arriba després d’un llarg camí durant el qual l’exdiputat hi veu algunes victòries. “Heu tingut algunes victòries en els darrers anys, com el fet d’haver escollit un Parlament format per diputats independentistes”. Per Trup aquest fet “posa de manifest que es pot anar cap al referèndum de l’1-O per assolir la victòria: les victòries són possibles, si aquestes us porten cap al dret que teniu a existir com a poble, però també a decidir”.
L’exdiputat quebequès no s’ha estat de denunciar les operacions de Madrid per frenar la iniciativa parlamentaria catalana i ha opinat que l’estratègia del govern espanyol suposa “una violació manifesta del dret del poble català”.
Davant d’això s’ha mostrat convençut que “hi ha sentències” que donaran la raó als catalans si decideixen recórrer al Tribunal Internacional dels Drets Humans. “Espero sincerament que el referèndum es pugui celebrar i que s’entengui que cal respectar els vostres drets fonamentals. Admiro el poble català i el seu coratge, la seva perseverança i sobretot la seva cultura democràtica, aquesta cultura que us portarà allà on voleu, a la independència, si aquesta és la voluntat de la nació que constituïu”.
El vicepresident de l’Ateneu Barcelonès, Carles Llorens, ha aprofitat durant la presentació de l’acte per posar en relleu que en el referèndum del Quebec del 1995 “hi pot haver hagut al Canadà un poc respecte per les normes pactades, però el Canadà —ha subratllat— no podria admetre moltes de les coses que passen a Catalunya: inhabilitacions, entrades a impremtes i a mitjans de comunicació; això al Quebec no podria ser possible”. Aquesta estratègia probablement se li girarà en contra: “Si Espanya s’hagués comportat com el Canadà hauria guanyat i Catalunya no tindria sobirania”. La relitat, però, és una latra. L’estratègia seguida pel govern de PP situa Catalunya en l’escenari “de l’ordeno y mando, de la indisoluble unidad de la patria, del antes roja que rota, en el qual —ha destacat Llorens— no podem viure”. És més, pel vicepresident de l’Ateneu Barcelonès “l’estratègia espanyola ha estat l’equivocada i justament per això Catalunya pot aconseguir la sobirania”.
 |
|
|
El discurs que podria inspirar Puigdemont
El “discurs de la victòria” presentat a Barcelona era el missatge que Parizeau havia preparat en cas de guanyar el ‘sí’ en el referèndum del 1995, una victòria que moltes enquestes havien predit abans. El vídeo s’havia enregistrat en anglès i francès. “Els sobiranistes, respectuosos amb la democràcia, no van poder emetre’l, durant més de 20 anys ha estat desaparegut i aquest discurs s’ha trobat fa relativament poc”, ha explicat Llorens.
És un discurs, en paraules de Llorens, en el qual “molts sobiranistes catalans ens hi sentim identificats”. Un discurs en què l’independentisme català s’hi pot emmirallar també perquè “sempre hem tingut admiració pel Quebec cívic, democràtic, dialogant, d’oferir una bona relació amb l’Estat sortint”.
El discurs podria ser també inspirador pel president català, Carles Puigdemont, a qui probablement se li farà arribar: “Aquest és el discurs que jo vull que, si Déu vol, el poble i l’autoridad pertinente ho permeten, faci el nostre president, Carles Puigdemont”. Llorens s’ha mostrat convençut que el discurs de Parizeau és l’exemple perfecte i que el que faci en cas d’una victòria del sí el president de la Generalitat pot ser molt similar.
[El vídeo complet amb el discurs es pot veure al canal de Youtube de la revista 'Sàpiens']
Amics meus,
el Quebec està dempeus.
El poble del Quebec,
per majoria de vots,
avui,
afirma la seva existència davant del món.
Aquesta afirmació serena i democràtica, a partir d'ara
no podrà ser eliminada per res ni ningú.
Avui s'ha pres una decisió simple i poderosa.
El Quebec serà independent.
Que se li assigni un lloc a la taula de les nacions!
Ara que el Quebec està dempeus,
primer pot atansar la mà al seu veí canadenc
proposant-li un nou contracte,
una nova cooperació fonamentada
sobre el principi d'igualtat entre els pobles.
A partir d'ara ens han de guiar dues paraules:
Responsabilitat i solidaritat.
I n’hi ha una tercera
de la que us parlaré:
la paraula coratge.
La que necessitaven les quebequeses i els quebequesos
per resoldre enormes obstacles posats al seu camí
des del principi fins avui.
Adaptar-se a sobreviure a Amèrica
conservant la seva identitat francòfona.
Créixer i acollir durant quatre-cents anys
tothom,
independentment de la seva llengua, origen i raça.
Construir una societat moderna i dinàmica,
oberta al món.
Fer tot això malgrat que ens negaven
la nostra existència com a poble,
malgrat que ens negaven
els mitjans necessaris per al nostre desenvolupament.
Aquest any les dones i homes del Quebec
han hagut de tenir el coratge
per superar les pors i
rebutjar la renúncia freda i còmode.
Avui, estimades quebequeses i quebequesos,
us heu superat a vosaltres mateixos.
Heu escrit el vostre nom al món.
Ho heu fet de manera exemplar
mitjançant un procés democràtic, transparent, just i ben fonamentat.
Amb passió; sí. Però sense agressivitat.
Amb fervor; sí.
Però amb esperit pacífic i fraternal
que reflecteix perfectament
el tipus de societat que tenim i que volem tenir.
Una societat viva i vibrant,
fonamentada en la cortesia, l'estabilitat i l'estat de dret.
Una societat en la qual es fusionen
i entrexoquen les idees,
però sempre rebutjant
la violència i l'esperit venjatiu.
Una societat que respecta
els drets individuals i els de la minoria.
Cadascú, aquesta nit, ha de saber que
el govern del Quebec procedirà durant els dies següents
amb la mateixa claredat,
la mateixa serenor, determinació i el mateix coratge,
la mateixa obertura,
que han demostrat avui les quebequeses i els quebequesos.
La nostra primera tasca, a partir de demà,
serà retirar les nostres etiquetes del 'Sí' i del 'No',
per posicionar-nos
amb la decisió democràtica dels quebequesos.
Moltes personalitats influents
ja han expressat la seva voluntat de reunir la gent.
Cal fer-ho a cada barri i poble,
a cada comunitat cultural i lingüística.
Tots i totes
sense importància del que haguem votat,
sense importància del que haguem dit durant aquesta campanya,
som quebequesos.
Som iguals davant la llei i
hem d'enorgullir-nos de l'única victòria important:
la de la democràcia.
El govern procedirà amb aquest esperit de concòrdia
tal i com havíem indicat abans,
amb el nomenament dels nous membres
del comitè d'orientació i
de seguiment de les negociacions sobre la cooperació
amb el Canadà.
Dos o tres d'aquests nous membres seran escollits
entre els que van defensar el camp del 'No'
en aquestes últimes setmanes.
Em plauria d'escoltar els suggeriments
del cap de l'oposició a l'Assemblea Nacional, el Sr. Daniel Johnson
sobre aquest tema.
També tenim intenció, a diferents fòrums,
especialment els econòmics, de recórrer a la solidaritat
entre els representants de la patronal i
dels sindicats per posar en marxa
les decisions que hem pres respecte a la nostra societat.
En primera instància, una estratègia nacional per crear llocs de treballs.
Vaig a dirigir-me específicament
als membres de la comunitat anglòfona del Quebec.
Vull reiterar el nostre compromís amb la seva presència entre nosaltres,
així com defensar els seus drets
i prendre les mesures per emparar-los
a la nova constitució quebequesa
que garantirà la preservació de la identitat de la seva comunitat
i les seves institucions.
Una vegada descrits a la constitució
aquests drets no podran ser modificats sense el seu consentiment.
Els immigrants, residents permanents i els refugiats
que es troben al territori quebequès
fan preguntes sobre el seu futur.
Vull que sàpiguen que
no s'han de preocupar de cap canvi ni en els seus estatuts
ni en la seva situació actual.
I els que estan esperant
per obtenir la nacionalitat canadenca podran
fer valer, sense espera addicional
el seu dret a obtenir la ciutadania quebequesa
en el moment de proclamar la independència.
Els convidem a compartir
amb les quebequeses i els quebequesos
el repte solemne de construir
un nou país.
Reconeixem l'existència
de seixanta mil autòctons d'onze nacions,
que es troben al Quebec,
reconeguts com a nacions diferents des de fa deu anys,
han de saber que
estem contents de conservar els seus drets actuals,
perquè en facin ús al nostre costat,
i que s'aprofitin d'un nivell d'autonomia governamental
equivalent o superior al que existeix actualment
en qualsevol altra part del continent.
La nova constitució d'un Quebec independent
empararà els seus drets.
I aquests no podran ser modificats sense el seu consentiment.
Llavors, avui,
els quebequesos han decidit ser independents.
Què passarà els dies que han de venir?
La independència del Quebec no es proclamarà d'immediat.
Pot ser que trigui fins i tot un any
abans que l'Assemblea Nacional la declari.
Això ens donarà temps per preparar bé la transició,
la integració de les dues funcions públiques,
la definició de noves polítiques econòmiques i socials,
amb noves eines,
sense precipitació i amb rigor.
Al final d'aquest procés, el Quebec podrà
votar,
més ben dit, votarà totes aquests lleis
i les adaptarà als seus principis
i valors,
recaptar tots els seus impostos,
i gestionar el seu pressupost
amb el mateix objectiu determinat
de reduir el dèficit,
amb la possibilitat de prendre
les seves pròpies decisions fiscals i socials,
signar tots els seus acords amb els seus veïns
i amb la resta del món.
Mentrestant, som encara una província del Canadà.
Res canviarà demà
a les nostres feines i comerços.
Continuarem pagant els impostos
sobre els béns i serveis
i enviant els nostres impostos a Ottawa.
Seguirem rebent tot
tipus de prestacions
del govern federal.
Al Quebec seguirem gestionant els nostres assumptes
i, especialment, assolint els nostres objectius
de reduir el dèficit.
Els nostres diputats federals
seguiran representant-nos
fins que es proclami
la independència del Quebec
d'aquí a un any,
a partir del qual les coses canviaran
i es tornaran més simples.
Però per d'aquí a un any
tots tindran temps per preparar-se
i fer-ho de manera que
la transició es faci harmoniosament,
sense pertorbar els serveis
destinats als ciutadans.
No hi haurà cap commoció
ni cap via jurídica.
En canvi, les nostres negociacions amb el Canadà
es veuran agilitzades.
El cap negociador del Quebec, el Sr. Lucien Bouchard
està disposat a començar la seva tasca
els propers dies.
El poble del Quebec avui ens ha concedit
un manament per proposar una oferta formal al Canadà
per una nova cooperació econòmica i política.
Aquesta oferta, que està inclosa al Projecte de Llei,
serà el futur del Quebec,
i a l'acord del dotze de juny
tenim la intenció de declarar-la
a curt termini.
Però m'agradaria dir als ciutadans del Canadà
que ens escoltin aquesta nit,
que l'acte que els quebequesos han dut a terme avui
no va en contra del Canadà
o dels canadencs.
És evident que aquesta nit
no ens podem posar a la vostra pell
ni sentir les vostres fortes emocions.
Però m'agradaria dir
en nom de tots els quebequesos
que us tenim estima,
amistat,
i sovint vincles familiars
amb molts ciutadans canadencs.
Volem preservar aquests vincles.
Tenim una afinitat particular
amb les comunitats francòfones del Canadà
i tenim una obligació indescriptible de solidaritat
envers elles.
Creiem en l'existència del poble canadenc,
en la seva força
i el seu destí a Amèrica.
Creiem que a partir d'aquesta nit
podem parar de malbaratar la nostra energia,
així com deixar de banda les discussions que ens divideixen
i concentrar les nostres forces
en els elements
que ens uneixen.
Vull convidar-vos a aprofitar l'ocasió
que se'ns ha donat
per forjar una nova cooperació
entre dos pobles.
I vull assegurar-vos
que una vegada el Quebec
hagi declarat la seva independència
ni un dòlar dels vostres impostos o de les vostres taxes
es pagarà al Quebec.
Cap pagament de transferència
es realitzarà al Quebec,
ans al contrari,
donat que ja haurem recuperat
tots els impostos dels quebequesos
serem nosaltres els qui enviarem
xecs al Canadà per assumir
la part justa que ens incumbeix
dins del deute canadenc.
Nosaltres
ens hem d'entendre
en certs assumptes.
No farem cap gest
que pugui obstaculitzar
la lliure circulació actual de béns,
de persones, de capitals i de serveis
entre el Quebec i el Canadà.
I no volem obstaculitzar la lliure circulació
entre les províncies marítimes i Ontàrio.
Hem decidit conservar el dòlar canadenc
com a moneda.
Aquesta decisió és definitiva
i irrevocable.
No es tracta que els canadencs que vulguin creuar el Quebec
hagin de convertir la seva moneda en una nova divisa.
Per tant, no tenim cap intenció
de tenir llocs duaners
a la frontera del Quebec.
Donat que els països europeus
ja no tenen llocs duaners,
per què tenir-los aquí?
En aquest moment, centenars
i fins i tot milers de feines al Canadà i al Quebec
depenen de la nostra relació comercial,
que arriba als seixanta-set mil milions de dòlars l'any.
La nostra responsabilitat comuna
és actuar de tal manera que
el nostre espai econòmic compartit
sigui, demà, igualment profitós, tal com ho és ara.
El poble del Quebec
aquesta nit pren consciència de la seva força política
i també ha de ser conscient
de la seva força econòmica.
Entre cent vuitanta-cinc països
membres de les Nacions Unides,
el Quebec serà, des del dia de la independència,
la setzena força econòmica.
Aquí hem creat una economia diversificada
fonamentada sobre la iniciativa emprenedora
i el lliure mercat,
amb un alt nivell de solidaritat elevada
i sobre nombroses i sòlides institucions financeres.
Exportem, a l'engròs,
la meitat de tot el que produïm,
el que explica, en gran part,
que el Quebec és, a l'Amèrica del Nord,
el lloc on la població és,
amb diferència, la més bilingüe.
El nostre pes a l'economia d'Amèrica
no pot ser ignorat.
Som el vuitè soci econòmic
dels Estats Units
i a Washington, com a Nova York
saben que sense el Quebec
no existiria ni l'acord de lliure comerç
entre el Canadà i Amèrica,
ni el Tractat de Lliure Comerç de l'Amèrica del Nord (TLCAN).
Tothom sap que el Quebec
té la capacitat i la voluntat
de complir totes les seves obligacions financeres
i totes les seves responsabilitats polítiques i econòmiques.
El Quebec
té la ferma intenció de continuar sent
un soci actiu i constructiu
dins l'Organització Mundial del Comerç
i de la TLCAN.
Reconeixem la voluntat d'Ottawa
expressada ja fa dues setmanes
pel ministre canadenc d'Hisenda el Sr. Paul Martin
de donar suport a la presència quebequesa dins la TLCAN.
També reconeixem la voluntat expressada
el passat desembre a Miami
pel president estatunidenc el Sr. Bill Clinton
i pels caps d'estat d'altres països d'Amèrica
de forjar, d'aquí a deu anys,
una zona de lliure comerç
que inclourà tots els països d'Amèrica.
Volem donar el nostre suport a aquesta gran iniciativa.
Els nostres socis francòfons, en primer lloc
la gran nació francesa,
han de considerar la possibilitat de la participació del Quebec
als nostres projectes comuns amb un nou vigor.
La nostra posició a Europa
serà més tangible.
I, per raons històriques i personals,
vull destacar al poble i a les autoritats britàniques
el nostre vincle amb les pràctiques i institucions llegades
que hem adaptat a la nostra herència francesa,
a les nostres necessitats culturals,
Per acabar,
voldria agrair
a tots els que han dedicat la seva intel·ligència i fe,
així com la seva energia i enginy,
la seva joventut i experiència,
per convertir aquest dia
en un dia històric.
I són milions,
i els seus noms queden inscrits al calendari dels segles,
especialment el dels últims 30 anys.
Hi ha un
que em ve a la memòria immediatament.
Com ens agradaria que avui estigués amb nosaltres:
René Lévesque.
Tindré ocasió
de dirigir-me als simpatitzants del 'Sí'.
Però m'agradaria destacar
les extraordinàries contribucions de dos quebequesos
vinguts d’horitzons diferents
per contribuir, de manera decisiva,
a la trobada d'avui.
El Sr. Lucien Bouchard, cap del Bloc Quebequès,
i el Sr. Mario Dumont,
cap d'Acció Democràtica del Quebec.
També vull destacar
la contribució enèrgica
del líder
del camp del 'No', el Sr. Daniel Johnson,
que, per mi, ha representat
la seva visió del futur del Quebec amb aplom,
demostrant sempre el seu compromís
amb els principis democràtics
que ens governen.
Sobretot durant aquests últimes setmanes,
l'he vist
convidar-nos a una nova solidaritat
a l'endemà de la votació i el felicito per això.
Tots entenem
que el primer ministre del Canadà, el Sr. Jean Chrétien,
té aquesta nit una enorme responsabilitat.
Moltes vegades, durant la campanya,
ha indicat als quebequesos que la seva decisió d'avui
era una decisió capital.
Al Quebec, el dia divuit d'octubre,
va declarar que "el resultat del referèndum
s'admetrà
com la decisió definitiva i irreversible d'un país".
La setmana passada
quan es va dirigir a la nació,
va indicar que es tractava
d'una decisió decisiva i definitiva.
Estem d'acord amb ell.
Llavors, podem passar pàgina
així com respectar el veredicte democràtic
i procedir a un nou diàleg
que ja s'ha d'iniciar
entre el Canadà i el Quebec
sobre la base dels interessos de tots els nostres ciutadans
i l'estabilitat.
El Quebec que comença avui,
ha de mobilitzar totes les nostres energies
i estimular la nostra imaginació.
Independentment del nostre vot,
volem i podem fer
una nova revolució tranquil·la.
Volem i podem
arremangar-nos
per construir un futur millor.
I tots nosaltres volem
i podrem, en uns anys,
dir als nostres fills
o als nostres néts:
"Contempla aquest Quebec renovat,
més responsable i més just,
més pacífic i més pròsper.
Jo sóc una de les persones
que van contribuir al seu naixement,
i estic orgullós d'això i t'ho dono".
Bona nit.
Enllaç notícia :
http://elmon.cat/noticia/230082/quebec-lliura-catalunya-discurs-victoria-inedit-anunciar-triomf-del-si
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada