La gran lliçó de Mireia Boya: un ostatge inútil

OPINIÓ - ANÀLISI

Per què l'ex-diputada de la CUP ha sortit del Tribunal Suprem espanyol sense que el jutge li hagi imposat mesures cautelars?.

Cartell de Mireia Boya (fotografia d'Albert Salamé).

Per: Pere Cardús

14.02.2018  15:59

Avui tornem tots a casa. No sé si dir que ha estat un tràmit. Però la declaració de Mireia Boya al Suprem espanyol ha acabat sense conseqüències cautelars per a l’ex-diputada de la CUP. En el viatge d’anada, els dubtes sobre com acabaria el nou viatge a Madrid eren raonables. Es podia permetre l’estat espanyol no castigar una independentista que plantava cara i presentava una defensa política contra la seva acusació? Hi havia cap raó jurídica on agafar-se per a empresonar-la? Els dubtes eren molts i molt grans.



Per què Llarena ha decidit deixar-la anar sense imposar cap mesura cautelar? Si Boya es va enfilar damunt del cotxe de la Guàrdia Civil el dia 20 de setembre, per què Cuixart i Sànchez són a la presó?



No hi ha respostes per a totes aquestes preguntes. No hi ha un criteri jurídic, no hi ha cap coherència que serveixi per a construir uns punts de referència. Tot és arbitrari. I és que aquesta és una altra tècnica de la repressió. Que ningú no sàpiga què li pot passar. Que no hi hagi referències. És com aquells cabdills que apartaven un individu del poblat i l’executaven davant la resta. Quan algú preguntava per què l’havien matat a ell, la resposta era ‘perquè és un dels vostres’. És una manera de dir que som de la seva propietat i que fan allò que volen amb nosaltres.



No és un càstig per als qui són a la presó; és una lliçó, una advertència o un escarment per a tothom. Això també ens ho confirma el pas de Mireia Boya pel Suprem.



No és justícia; és poder

Lluís Llach dóna sis lliçons a Podemos

Divendres, 8 de maig de 2015 11:25 h

L’experimentat cantautor no es deixa enganyar pels trucs del líder de Podemos, Pablo Iglesias

---

En una sèrie de sis tuits, el cantautor de Verges, Lluís Llach, respon a les crítiques de Pablo Iglesias que ahir feia referència a Llach emprant un to de perdonavides. Llach, que ara ja està retirat del món de la música, titlla de mentider al líder de Podemos per mirar de rascar vots al País Valencià o a Madrid.

L’esquerra espanyola, un engany des de Felipe González

Per Llach, les respostes d’ahir de Pablo Iglesias a RAC1 no són noves dins el panorama de l’esquerra espanyola. Discursos de façana revolucionària que s’esquerden quan arriben les enquestes, i es venen en pro d’intentar acontentar a tothom. El café para todos i l’Espanya homogènia són impossibles, perquè en aquest Estat hi conviuen múltiples nacions. El cantautor ja va viure una gran decepció en època de grans promeses del socialisme hegemònic de Felipe González, i és per això que ara li és més fàcil detectar les mentides del líder de Podemos. No tothom ha oblidat el que deia el PSOE en aquell moment i el que va fer després. “Sóc gran i les esquerres m'han enganyat moltes vegades. Aquestes afirmacions corresponen a una manera d fer política antiga: L'engany […]continuo en l'intent esquerranós com  la gent de Podem. En el panorama català veig esquerres més sinceres q les noves velles ofertes”.

Llach destapa les cartes d’Iglesias: Podemos menteix amb el català

Tal i com va recollir ahir el directe!cat, Pablo Iglesias no defensa la unitat del català. Ho demostra l’engany d’identificar perfectament que a l’Alguer es parla una variant dialectal de la nostra llengua molt valuosa i, en canvi, fer veure que desconeix de forma molt descarada que no sap si realment es parla català a valència. Llach també ho té així de clar: “si per no perdre vots als PPCC sud, no saps si el català-valencià és la mateixa llengua però a l'Alguer sí, no va de cultura, va d'engany”.

En contra del corredor mediterrani

Eric Bertran :La lliçó d’Escòcia… a Catalunya, primer hem d’assolir l’Estat inde­pen­dent; després, ja defen­sarem sigles

Dimecres, 6.5.2015. 20:43 h

La lliçó d’Escòcia… a Catalunya, primer hem d’assolir l’Estat inde­pen­dent; després, ja defen­sarem sigles.

Èric Bertran

Sovint s’ha par­lat d’Escòcia com a un mirall del procés català. O se n’havia par­lat en el moment del refer­èn­dum. Però, evi­dent­ment i com ja s’ha dit molt, Catalunya no és Escò­cia. Entre d’altres coses perquè nos­altres no sabem anar a la una, perquè men­tre ells defen­saven el SÍ, aquí alguns pref­er­eixen defen­sar les seves sigles de par­tit i després el SÍ.

Però el procés d’Escòcia sí que ens ensenya una cosa i és que allà molts esco­ce­sos inde­cisos es van acabar creient les pro­postes del Regne Unit, que sí que anava a la una defen­sant el NO com a l’Estat Espanyol. Es van creure totes les pro­postes en mil­lora d’autogovern i finança­ment que els van fer. I el dia després del refer­èn­dum es va veure que tot era mentida.

#SpanishCorrupció Els corruptes ens volen alliçonar

Dimarts, 29 de juliol de 2014 05:00 h

Un país com Espanya amb un cap d’estat que dimiteix per corrupció i amb dos ex presidents de govern que han fet de la mentida i del crim d’estat la seva acció de govern, no ens pot donar lliçons

---

El cas Jordi Pujol ha anestesiat bona part del país i els dirigents espanyols ho volen aprofitar, amb el símil que Pujol és igual a Catalunya ens volen fer creure que som la “Sicília espanyola”. El procés català cap a la independència ha descol·locat els dirigents espanyols i el cas Pujol, que ha sorgit perquè som on som del camí cap al trencament, els ha donat l’oportunitat de rebentar el procés català. Sorprèn que els dirigents polítics catalans hagin quedat sense reacció i, sobretot la colla d’opinadors i consultors de l’orbita de CDC, que a hores d’ara tant sols saben parlar de sorpresa, indignació i altres excuses. Sort que la ciutadania els ha tornat a superar, i el missatge que el procés està per damunt del cas Pujol i que tot plegat ha de ser un accelerador del procés ha estat una constant. 

Ens podem deixar alliçonar per aquests personatges? Una ullada a llista dels majors defraudadors espanyols que publicà  el New York Times el 2013 dóna la resposta. Accelerem el procés i ja jutjarem nosaltres els corruptes.

Joan Carles I, un cap de l’estat que dimiteix per corrupció, un rei que abdica i que té una veritable fortuna fora del seu país i que mai ha estat investigat

Això és Espanya, un país que encara no ha superat el franquisme i que durant 40 anys ha amagat que tenia un cap d’estat que no complia amb la