Pau Claris, emmetzinat pels castellans, va morir el 27 de febrer de 1641

 

HISTÒRIA

 

 

 

27 de febrer de 2025

Per Felix Rabassa

 

 

Pau Claris és un dels grans personatges de la nostra Història. És el protagonista del primer acte de sobirania nacional catalana després que la nostra Nació fos englobada en la monarquia hispànica dels Habsburg, com a conseqüència de la unió de la Corona de Castella i la Corona Catalanoaragonesa durant la segona meitat del segle XV.

El canonge Pau Claris, president de la Generalitat, va néixer l’any 1586 a Barcelona, i fou canonge de la Catedral de la Seu d’Urgell. Va ser nomenat president de la Generalitat l’any 1638 i el 16 de gener de 1641, en el context de la Guerra dels Segadors que enfrontava Castella, d’una banda, amb Catalunya i França de l’altra, proclamà la República Catalana, de manera que deslligava el Principat de Catalunya de la monarquia hispànica regida pel monarca castellà Felip IV.

Pau Claris va ser un patriota català avant-la-lettre, defensor de la independència de Catalunya i de les

[Efemèride] 1641: Pau Claris proclama la República Catalana

 

 

El 16 de gener de 1641 Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya proclamà la República Catalana

 

 

Redacció 16/01/2023

 

 

Quadre El 'Corpus de Sang', d'Antoni Estruch

 

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652.

 

Catalunya es veié agreujada pel malestar que generà a diferents contrades catalanes la presència de tropes castellanes durant les guerres entre França i Espanya emmarcades en la Guerra dels Trenta Anys (1618 – 1648). Les tropes castellanes que havien entrat a Catalunya per combatre amb els francesos al Rosselló van causar grans mals al camp rural, actuant en determinats moments com un exèrcit d’ocupació.

 

Un altre detonant fou la crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat (Generalitat i Consell de Cent) i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les seves pretensions fiscals per sufragar les guerres en què estava immersa.

 

El comte-duc Olivares, primer ministre o favorit de Felip IV de Castella i III d’Aragó i Catalunya, estant obligat a cercar nous recursos financers per la corona per fer front

Cop judicial contra els policies per la violència a l’escala del Pau Claris l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

L’Audiència de Barcelona desmunta arguments centrals del judici contra el procés de la fiscalia i del govern espanyol en una resolució sobre el Pau Claris 

Per: Josep Casulleras Nualart

24.07.2019  14:02

L’Audiència de Barcelona ha criticat la policia espanyola per ‘no haver exhaurit els mitjans no violents’ abans d’actuar a l’IES Pau Claris de Barcelona en el referèndum de l’1-O. Constata que no hi va haver cap ‘ordre expressa i concloent’ adreçada als ciutadans que hi havia aplegats perquè desallotgessin les entrades a l’institut i per transmetre el mandat que els policies tenien encomanat. ‘La policia mateixa va infringir una de les pautes d’actuació que els protocols per a l’atenció i control de multituds imposa’, apunta l’Audiència, en referència a l’obligació ‘d’exhaurir els mitjans no violents, utilitzant el diàleg com a mitjà per persuadir els congregats, autoritzant l’ús proporcionat i gradual de la força només quan no hi hagi cap altra opció’. Rebutja així el recurs del Sindicat Professional de Policia que demanava de nou d’investigar pels delictes de desobediència i de resistència a l’autoritat els votants en aquest centre acusant-los d’haver-se resistit a l’acció policíaca. La fiscalia i l’advocacia de l’estat s’hi havien adherit. A més, l’advocacia de l’estat, que representava l’acusació en nom del govern espanyol, va identificar amb imatges i noms i cognoms les persones que hi havia al Pau Claris l’1-O i que volia que fossin investigades.

La decisió de l’Audiència de Barcelona confirma la que ja va prendre el jutjar número 7 de Barcelona, que és qui investiga més casos de denúncies de votants de l’1-O contra agents de la policia espanyola per les agressions el dia del referèndum. El jutge deia que

La DUI de Pau Claris i el procés cap a la independència escapçat

Dimecres  08.04.2015  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach (Vídeo: Jordi Carreño)

Crònica de la conferència d'Hèctor López Bofill i Joel Joan al cicle 'Moments estel·lars de la lluita per la llibertat' al Born.

Enric Vila, Hèctor López Bofill i Joel Joan, al Born Centre Cultural.

Pau Claris va fer una DUI. De fet, més que no la DUI, va ser important la capacitat de portar a terme un gest militar que volia fer efectiva la proclamació de la República Catalana el 26 de gener de 1641. El canonge Cardó va dir que la independència no es demanava, sinó que es proclamava i es defensava. I tot plegat ho explicava ahir el jurista i escriptor Hèctor López Bofill en l'última sessió del cicle 'Moments estel·lars de la lluita per la llibertat', coordinat per Enric Vila. El títol de la sessió era 'Pau Claris contra l'absolutisme' i Vila havia convidat López Bofill i l'actor Joel Joan. Ni l'un ni l'altre no van parlar gaire de Claris ni de l'absolutisme; i massa poc de la lluita per la llibertat.

Les conferències d'aquest cicle sobre els grans moments de la lluita per la llibertat han tingut totes un personatge històric que els ponents han despullat davant el públic. L'encarregat de fer-ho ahir era López Bofill, i després Joan havia de rematar-ho amb la seva visió més descarada o divertida. Però el