PAÍS - PRINCIPAT
L’Audiència de Barcelona desmunta arguments centrals del judici contra el procés de la fiscalia i del govern espanyol en una resolució sobre el Pau Claris
Per: Josep Casulleras Nualart
24.07.2019 14:02
L’Audiència de Barcelona ha criticat la policia espanyola per ‘no haver exhaurit els mitjans no violents’ abans d’actuar a l’IES Pau Claris de Barcelona en el referèndum de l’1-O.
Constata que no hi va haver cap ‘ordre expressa i concloent’ adreçada
als ciutadans que hi havia aplegats perquè desallotgessin les entrades a
l’institut i per transmetre el mandat que els policies tenien
encomanat. ‘La policia mateixa va infringir una de les pautes d’actuació
que els protocols per a l’atenció i control de multituds imposa’,
apunta l’Audiència, en referència a l’obligació ‘d’exhaurir els mitjans
no violents, utilitzant el diàleg com a mitjà per persuadir els
congregats, autoritzant l’ús proporcionat i gradual de la força només
quan no hi hagi cap altra opció’. Rebutja així el recurs del Sindicat Professional de Policia
que demanava de nou d’investigar pels delictes de desobediència i de
resistència a l’autoritat els votants en aquest centre acusant-los
d’haver-se resistit a l’acció policíaca. La fiscalia i l’advocacia de l’estat
s’hi havien adherit. A més, l’advocacia de l’estat, que representava
l’acusació en nom del govern espanyol, va identificar amb imatges i noms
i cognoms les persones que hi havia al Pau Claris l’1-O i que volia que
fossin investigades.
La decisió de l’Audiència de Barcelona confirma la que ja
va prendre el jutjar número 7 de Barcelona, que és qui investiga més
casos de denúncies de votants de l’1-O contra agents de la policia
espanyola per les agressions el dia del referèndum. El jutge deia que
no
hi havia cap ‘escomesa dels ciutadans [envers els agents], essent
l’actitud dels concentrats merament passiva davant de l’acció políciaca i
essent retirats, arrossegats o empesos’. I afegeix l’Audiència que els
votants del Pau Claris actuaven ‘emparats per l’exercici de drets
constitucionals com la llibertat d’expressió, reunió i manifestació’, i
que els policies, per a dur a terme el mandat judicial de requisar les
urnes de què disposaven, haurien d’haver avisat de manera expressa i amb
claredat els concentrats. Però que no ho van fer.
I més encara: ‘Per més que la policia tingués el deure de
fer complir les disposicions emanades de l’autoritat judicial,
continuava obligada a respectar els drets fonamentals de les persones,
més encara quan la resolució judicial mateixa els ho advertia,
introduint a mode de condició l’exigència que no s’alterés la
convivència pacífica, una innegable referència a l’ús de la força que,
per més que es pugui defensar com una modalitat d’intervenció policíaca
legal i legítima, quedava més estrictament acotada pel tipus de persones
que s’esperava que anessin als centres de votació: famílies, vells,
joves, nens i adolescents, en un context molt allunyat d’aquell que
típicament legitima l’ús de la força.’
Conclou: ’S’havia d’exhaurir
l’alternativa del diàleg i la conciliació’.
I descriu així l’actitud dels votants al Pau Claris, que
és condemnada i considerada delictiva per part del sindicat policíac, la
fiscalia i el govern espanyol: ‘Veiem un grup de oersones que, asseguts
en els accessos a l’institut, van intentar obstaculitzar l’entrada dels
agents de policia, cantant consignes pacifistes, amb les mans alçades
proclamant el dret de votar, evitant el comportament suposadament
requerit pels agents, que de manera explíciat fan ús de la força d’una
manera directa, sense prèvia ordre de cedir el pas, patint els altres la
violència física sobre les seves persones.’
Heus ací el vídeo que recull millor què va succeir al Pau Claris:
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/audiencia-barcelona-pau-claris-policia-1-o/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada