Negociar. Per Enric Vila

OPINIÓ

La Vanguardia portava ahir un article molt il·lustratiu dels temps que corren sobre la reunió que la cúpula d’ERC va mantenir aquest dissabte amb Pablo Iglesias a casa de Jaume Roures. El president de Mediapro vol que el referèndum de l’1 d’octubre se celebri en les millors condicions possibles, però no vol que tingui conseqüències irreversibles.



Iglesias i Ada Colau volen donar suport a l’1 d’octubre, i fer campanya a favor de participar-hi, sense implicar-hi l’Ajuntament de Barcelona. La idea és utilitzar el referèndum per desgastar el PP i reforçar els interessos del pont aeri. El problema és que, sense la complicitat d’ERC, l’alcaldessa difícilment podrà explicar al seu públic una posició tan populista i mantenir la cadira.



Per molta agitació que faci, si Colau no obre els col·legis, els republicans ho tindran tot a favor per desbancar els comuns de l’Ajuntament de Barcelona. Després de la feina feta per Albano-Dante Fachin, l’alcaldessa no té opció, i suposo que Roures mira de dissimular-ho fent entrar Oriol Junqueras en una negociació que ja té guanyada, aviam si es despista.



El fum que Roures intenta generar per salvar la cadira de Colau, se suma a la confusió que alguns diaris miren d’escampar per salvar la unitat d’Espanya amb

La batalla pel decret del referèndum. Per Enric Vila @enricvd

OPINIÓ







Enric Vila
Barcelona. Divendres, 12 de maig de 2017

La batalla per la celebració del referèndum fa l'efecte d'haver entrat en la fase definitiva. La sociovergència ha mobilitzat les mòmies del temps del tripartit per boicotejar-lo, però cada vegada hi ha més gent pròxima al poder que diu: "Aquesta vegada no passarà com sempre, aquest cop ni els espanyols ni els pallussos que ens vigilen impediran que actuem com a persones lliures."



Una cosa és segura: la cadena de comandament que connectava l'independentisme amb els interessos de l'Estat es comença a esfilagarsar i a trencar per tot arreu. Les melodies dels flautistes d'Hamelín sonen cada dia més desafinades. Els jocs de mans es van tornant desesperats. Fins i tot veig que es mobilitzen figures que pretenen dominar l'organització del referèndum des de l'ombra.



Veient que les enquestes donen resultats cada cop més depriments, una part de PDeCAT somia a jubilar Junqueras juntament amb Puigdemont, amb l'excusa del fracàs del referèndum. L'estratègia de

Demòcrates, SI i independents impulsen la plataforma Demòcrates pel SÍ per fer campanya pel ‘Sí’

PROCÉS CATALÀ

Per

Redacció Unilateral

-

13 de desembre de 2016

Presentació de Demòcrates pel SI

En el marc de la presentació de Demòcrates pel Sí, feta avui per Elisenda Paluzie, Enric Vila, Anna Arqué, Bernat Dedéu, Uriel Bertran, Jordi Graupera i Antoni Castellà, realitzada al Col·legi de Periodistes de Catalunya, s’ha reivindicat i s’ha fet una crida per començar ja la campanya per guanyar el referèndum sobre la independència de Catalunya, que es durà a terme al setembre de 2017.

 Elisenda Paluzie ha començat felicitant-se per l’encert d’incorporar el referèndum al full de ruta per culminar el procés d’independència i ha remarcat que “cal que els partits polítics s’activin ja per iniciar la campanya del Sí, i ens cal una campanya serena, positiva i argumentada per no caure en els errors comesos en la campanya d’Escòcia”. Ha afegit que la “campanya ha d’incidir en què la independència és la garantia per assolir la cohesió social i el progrés econòmic”



Per la seva banda, Enric Vila ha volgut remarcar que “la celebració del referèndum farà que

Enric Vila : El coll de Mas

4/07/2015

"Si algú vol saber què passarà el 28 de setembre ja li ho diré jo: no passarà res"

Enric Vila Escriptor.

Si algú vol saber què passarà el 28 de setembre ja li ho diré jo: no passarà res. Fins ara tot el que hem tingut ha sigut una lluita per veure quin dels tres partits independentistes pagava la ressaca del 9N. Després del 27 S, el que tindrem serà una lluita per veure qui paga els plats trencats de la comèdia que hem viscut els últims mesos sobre la unitat i les polítiques socials. Màxim que pot passar, segons quins resultats tregui l'independentisme, és que l'Estat es comenci a plantejar la possibilitat remota de celebrar un referèndum controlat per intentar rematar-nos.

Per arribar aquest punt, naturalment, Madrid necessitaria que el panorama català es degradés més i que els electors favorables a la independència perdessin més la confiança en els seus líders polítics -professionals o no. L'últim recurs de l'Estat, si la confusió i els diners no ho arreglen, serà acabar amb l'hegemonia de l'independentisme com va començar, amb un referèndum que asseguri la victòria dels partidaris de NO. Abans d'arribar a aquest punt, però, encara han de passar moltes coses. Ara mateix, l'unionisme en té prou de guanyar temps per tal que els líders de la secessió es vagin posant la corda al coll amb les seves pors, els seus càlculs maquiavèlics i els seus cops de colze.

Imaginem-nos que el president Mas hagués tirat endavant el 9N tal com el va dibuixar, quan va convocar les eleccions del 2012. Imaginem-nos que hagués signat una llei catalana per legitimar el referèndum i hagués dit que aplicaria el resultat. Saben què hauria fet Rajoy? Exactament el mateix que va fer amb la festa noucentista del 9N, recórrer als jutjats. Encara que l'ultra espanyolisme de Barcelona li demanava que portés els tancs i que suspengués l'autonomia, l'única cosa que hauria passat és que ara tindríem els jutjats espanyols plens de papers i la societat dividida entre una part de catalans favorables a la nostra legalitat i una minoria favorable a la legalitat espanyola.

La República Heterodoxa dels Països Catalans

Dijous  26.02.2015  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach (Vídeo: Jordi Carreño)

Crònica de la conferència de Patrícia Gabancho i David Fernàndez sobre 'Ramon Llull i l'heterodòxia' al Born. 

Enric Vila, Patrícia Gabancho i David Fernàndez (fotografia: Tatiana Pagà Franch).

Set files de dotze cadires cadascuna. Quan han obert la porta de la sala, una filera d'assistents ha entrat d'estampida en una cursa per ocupar els millors llocs. Fans de Ramon Llull? Potser alguns. Però no acostumen a tenir tanta pressa, els entusiastes de Llull. Acostumen a ser gent més calmada. La funció té dos protagonistes amb perfil propi. Patrícia Gabancho, un tot terreny de la cultura, la història i la política. David Fernàndez, l'home del moment. El guardià del CD de la Camarga. El periodista en comissió de serveis amb tres adjectius per a cada nom. Convocats per Enric Vila, historiador i escriptor de mena atrevida, amb el propòsit de parlar de Ramon Llull i l'heterodòxia. Al Born Centre Cultural, a la zona zero custodiada per Quim Torra. Tot plegat, una combinació prometedora i suggeridora. La primera sessió d'un cicle que pot oferir unes quantes sorpreses intel·lectuals. Una invitació a l'aventura. La sala, ahir, plena d'aventurers.