La Vanguardia portava ahir un article molt il·lustratiu dels temps que corren sobre la reunió que la cúpula d’ERC va mantenir aquest dissabte amb Pablo Iglesias a casa de Jaume Roures. El president de Mediapro vol que el referèndum de l’1 d’octubre se celebri en les millors condicions possibles, però no vol que tingui conseqüències irreversibles.



Iglesias i Ada Colau volen donar suport a l’1 d’octubre, i fer campanya a favor de participar-hi, sense implicar-hi l’Ajuntament de Barcelona. La idea és utilitzar el referèndum per desgastar el PP i reforçar els interessos del pont aeri. El problema és que, sense la complicitat d’ERC, l’alcaldessa difícilment podrà explicar al seu públic una posició tan populista i mantenir la cadira.



Per molta agitació que faci, si Colau no obre els col·legis, els republicans ho tindran tot a favor per desbancar els comuns de l’Ajuntament de Barcelona. Després de la feina feta per Albano-Dante Fachin, l’alcaldessa no té opció, i suposo que Roures mira de dissimular-ho fent entrar Oriol Junqueras en una negociació que ja té guanyada, aviam si es despista.



El fum que Roures intenta generar per salvar la cadira de Colau, se suma a la confusió que alguns diaris miren d’escampar per salvar la unitat d’Espanya amb
una tàctica semblant. La mateixa crònica d’Enric Juliana sobre la trobada era en realitat una crònica per vendre la fantasia que el 2 d’octubre es podran negociar tranquil·lament coses que no tinguin res a veure amb el resultat del referèndum.



Juliana ja fa anys que no n’encerta ni una. Tot i així, el poder suggestiu de la premsa consolidada és tan fort que el mateix Puigdemont va caure en la trampa dels diaris unionistes quan va declarar que proposarà a Rajoy una transició a la independència que sigui curta. Quina proposta li vol fer Puigdemont a un govern que no reconeix ni tan sols la legalitat del referèndum?



L’aplicació del resultat, si guanya el 'sí', no es podrà negociar i s’haurà de portar a terme de la forma més ràpida i contundent possible, per evitar que tot s’enfangui. Una cosa és que Jordi Cuminal i altres fans de Pilar Rahola pensin a través dels estàndards de La Vanguardia —ja vaig explicar que alguns sectors de PDeCAT viuen en el món de Maria Antonieta—, però el president del país no es pot permetre badar. Suggerir que si guanya el 'sí' caldrà negociar la independència amb un Estat que no negocia ni les autopistes és com dir, a aquestes altures, que el PDeCAT aspira a ser “el partit de referència del sobiranisme”.



En la carretada d’articles que els diaris porten sobre la manifestació contra el terrorisme de dissabte és fàcil veure que Madrid ha passat a la defensiva i ha adoptat el to hipòcrita i moralista que Pujol va instaurar en la política catalana. Alguns diaris digitals comencen a perdre la sang freda i demanen el cap de Rajoy per deixar pas a mesures d’urgència. Algun article fins i tot dona peixet als arguments independentistes, per insinuar la necessitat que l'Estat faci alguna oferta —com deu esperar el senyor Roures.



La crisi d’Espanya s’agreuja. Ara és quan els polítics han d’estar més atents que mai. Estaria bé que, quan saltin les costures, el sidral no ens enxampi amb els pixats al ventre, negociant encara bestieses, com ens va passar amb les dues Repúbliques.




Enllaç notícia :

http://www.elnacional.cat/ca/opinio/enric-vila-negociar_186306_102.html