OPINIÓ
«Si després d'haver-ho fet tan malament com era possible, l'independentisme no només aguanta, sinó que creix, és evident que ja hem superat el punt de no retorn».
Després d'una gran campanya electoral, l'independentisme va guanyar les eleccions del
27, i va obtenir un mandat democràtic majoritari per fer de Catalunya
un país independent. Tanmateix, el que es guanyà a les urnes es perdé en
el camp dialèctic. Es va imposar el relat d'una victòria no suficient,
la fal·làcia del 48%.
El plebiscit en forma d'eleccions parlamentàries va ser una necessitat imposada per la impossibilitat fàctica de celebrar un referèndum d'autodeterminació com els d'Escòcia o Quebec. Davant la negativa a deixar-nos comptar vots, vam haver de comptar escons. I vam guanyar. Parlar del 48% és voler aplicar les regles dels referèndums a unes eleccions parlamentàries. És fer trampes.
És evident que si apliquem les regles de puntuació del rugbi a un partit de futbol, el resultat serà molt diferent. Com hauria estat diferent el resultat del 27S sense haver impedit el vot de desenes de