dilluns, 25 de juliol del 2016

Això no té marxa enrere. Per Germà Capdevila



OPINIÓ



«Si després d'haver-ho fet tan malament com era possible, l'independentisme no només aguanta, sinó que creix, és evident que ja hem superat el punt de no retorn».








Després d'una gran campanya electoral, l'independentisme va guanyar les eleccions del 27, i va obtenir un mandat democràtic majoritari per fer de Catalunya un país independent. Tanmateix, el que es guanyà a les urnes es perdé en el camp dialèctic. Es va imposar el relat d'una victòria no suficient, la fal·làcia del 48%.


El plebiscit en forma d'eleccions parlamentàries va ser una necessitat imposada per la impossibilitat fàctica de celebrar un referèndum d'autodeterminació com els d'Escòcia o Quebec. Davant la negativa a deixar-nos comptar vots, vam haver de comptar escons. I vam guanyar. Parlar del 48% és voler aplicar les regles dels referèndums a unes eleccions parlamentàries. És fer trampes.


És evident que si apliquem les regles de puntuació del rugbi a un partit de futbol, el resultat serà molt diferent. Com hauria estat diferent el resultat del 27S sense haver impedit el vot de desenes de
milers de catalans a l'exterior, o si s'hagués permès el vot del joves de més de 16 anys, com a Escòcia. 


En un plebiscit en forma d'eleccions parlamentàries, regeixen les regles de les eleccions parlamentàries. Per això ningú no fa càlculs sobre quants vots tenia el PP per aprovar amb la seva majoria absoluta la Llei Mordassa o la reforma del TC. Tenia una majoria parlamentària i punt.


Tanmateix hem comprat el conte de la majoria insuficient. D'aquí que tants catalans de bona fe reclamin el RUI, perquè s'han cregut el relat que diu que el 27S no vam guanyar, i en conseqüència no podem aplicar el full de ruta que preveu la independència i l'elaboració d'una constitució, sense tornar a celebrar una consulta. Gran error. La consulta vam guanyar-la el 27S. El Parlament té tota la legitimitat democràtica per fer la independència.


Sumem a aquest error el despropòsit dels pressupostos i de les picabaralles internes. Sumem l'assetjament judicial a qualsevol moviment que faci el govern. Sumem els dos grans grups mediàtics catalans i gairebé tots els espanyols (que sumen més de dos terços de l'audiència a Catalunya) operant obertament contra el procés independentista.


Tot i amb això, el suport ciutadà a la independència no només es manté, sinó que creix. És evident que els resultats del 26J, que van desemmascarar les promeses buides del PSOE i de Podemos –no es pot canviar una Espanya que no vol canviar– ha ajudat a que encara més gent entengui que només amb la independència tenim alguna possibilitat de prosperar. El suport és sòlid i estructural, més enllà dels errors propis i els atacs aliens. Això ja no té marxa enrere. Prou de distraccions i anem per feina.
Enllaç article :