 |
David Olmedo i Hubach |
Per desgràcia els catalans fa mesos romanem en
un estat d'incertesa constant que compta amb uns daltabaixos anímics
considerables. La causa? La manca d'acció política eficaç basada en un
projecte clar cap a l'estat independent. I això es percep en dues coses
cabdals: l'ambigüitat del full de ruta, i els tempos imprecisos.
Per tot plegat, ens hem instal.lat en un procés refotudament
processista, viciós i dilatat, més que en un procés independentista.
La qüestió dels tempos crec que és prou palpable i no ve de nou.
Tots recordarem que cada any ens diuen, des dels satèl·lits
progovernamentals com l'ANC, que enguany no sinó el vinent, i
quan arriba el vinent repeteixen el missatge talment una sínia retòrica,
i així van passant els anys i en fa dos del famós tricentenari que tant
havia de significar. Si analitzem la darrera cronologia proposada,
veurem que el passat 27S les forces sobiranistes ens van explicar que en 18 mesos seríem independents.
Ara bé, no van precisar tampoc si aquests 18 mesos començaven a
computar a partir d'aquell moment, d'un nou president o d'un nou govern.
Sia com sia, si comptem des d'avui, entenem que el nou calendari expira
el proper juliol de 2017. Amén.
