Dijous
23.07.2015
20:00
La UE té l'obligació de defensar els drets i els valors democràtics si un estat membre amenaça de violar-los · Anteriorment, ja ha invocat algunes vegades aquest recurs.
En el debat desfermat a Espanya sobre l'aplicació
extraordinària de l'article 155 de la constitució contra la Generalitat
de Catalunya, no es té en compte que la Unió Europea podria aplicar una
mesura semblant contra l'estat espanyol.
La UE pot invocar l'article 7 del Tractat de la Unió Europea
en el cas que consideri que l'aplicació de l'article 155 enclou una
violació dels drets i les llibertats dels ciutadans catalans, per tal
com són també ciutadans europeus.
L'article 7 del Tractat de la Unió Europea permet
de suspendre els drets d'un estat membre si la Unió considera que
amenaça els drets i els valors democràtics.
L'any 2003 la Comissió Europea va lliurar al consell i al parlament aquest document marc,
que especifica com es pot invocar l'article 7 del tractat i en quins
casos es pot reclamar la intervenció de la Unió Europea sobre un estat
membre.
El document aclareix que la intervenció europea es pot fer
contra l'acció d'un estat membre en qualsevol cas i supòsit, no
únicament en àmbits regulats per les institucions europees. Afirma
rotundament que si els drets democràtics perillessin en una àrea de
jurisdicció estrictament estatal --la constitució pròpia en fóra el cas
paradigmàtic--, la Unió Europea tindria l'obligació d'intervenir-hi.
També queda clar que ni tan sols és necessari que hi hagi una actuació
de l'estat concernit, sinó que la Unió pot actuar fins i tot si
considera que hi ha una amenaça important.
Per a activar aquest mecanisme cal que ho demani una
tercera part dels estats membres, del Parlament Europeu o de la Comissió
Europea.
Aplicacions anteriors
L'article 7 del tractat ja ha estat invocat per les
autoritats europees, sense arribar --llevat del cas d'Àustria--, a
aplicar-se les penes que preveu, entre les quals la més greu seria la
suspensió dels drets de vot i representació de l'estat membre afectat.
Ara com ara, en quatre ocasions la Comissió Europea ha
recorregut a l'amenaça de fer ús de l'article 7 i en totes quatre ha fet
reaccionar l'estat membre, que normalment ha ajustat les mesures
polèmiques que volia aplicar a allò que li demanava la Unió Europea.
El cas més famós va tenir lloc l'any 2000, quan a Àustria
es va proposar de formar una coalició de govern que incloïa el Partit de
la Llibertat (FPO), d'ideologia nazi i dirigit per Jörg Haider. La
Comissió Europea va reaccionar contra aquesta possibilitat i va
dictaminar un seguit de sancions efectives contra Àustria. Després de
mesos de negociacions i de l'elaboració d'un informe
sobre les polítiques del govern austríac, les sancions van ser
aixecades, perquè es va entendre que s'havien rectificat els problemes
més greus, relacionats amb el tractament dels refugiats, els immigrants i
les minories nacionals.
El segon cas fou l'enfrontament de la Unió Europea i
Hongria el 2012, quan aquest país va redactar una nova constitució i
d'una llei de mitjans que atemptava clarament contra la llibertat
d'expressió. La Comissió de Venècia del Consell d'Europa va identificar
els principals problemes que tenia aquesta nova constitució i, tot
seguit, la Comissió Europea va iniciar els procediments de sanció
prevists en l'article 7.
Pocs mesos després, a Romania, va esclatar una crisi
política amb l'elecció del primer ministre Víctor Ponta. La Unió Europea
va veure amb preocupació un seguit de maniobres que involucraven tant
el parlament com els tribunals i va amenaçar d'aplicar l'article 7
contra aquell país. Tanmateix, més tard es van elaborar uns informes que
indicaven que la situació s'havia anat reconduint satisfactòriament.
Una mica abans, hi havia hagut el cas, a França, de
l'expulsió de gitanos romanesos i búlgars pel govern de Sarkozy.
L'executiu francès havia especificat que l'expulsió era de membres de la
minoria rom (gitana). La Unió Europea va reaccionar indicant que
aquella decisió era incompatible amb els valors democràtics de la Unió.
No es posava en qüestió el dret d'un estat membre d'expulsar emigrants
il·legals, però sí que es considerava que expulsar en massa membres
d'una ètnia o d'una minoria nacional era completament contrari als
valors democràtics europeus. El govern francès va rectificar i, tot i
que ha continuat expulsant immigrants il·legals, ha tingut molta cura de
no identificar-los com a membres de cap minoria.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada