Vasallaje monárquico en los letrados del Congreso: Rechazan limitar la inviolabilidad del rey

 

 

Los nacionalistas de Euskadi, el PNV, proponía una reforma de la Ley del Poder Judicial para que el Supremo pudiera juzgar actos privados del rey, pero no ha sido bienvenida.

 

 

por Josep Herrera 

14 junio, 2022

en Aquí hay tema, Coronavirus, España, Euskal Herria, Monarquía Feudal, Portada  

 

 

Los juristas del Congreso han emitido un informe en el que recomiendan a la Mesa que rechace la admisión a trámite de una iniciativa del PNV para limitar la inviolabilidad del rey. Los nacionalistas vascos pretenden que el Tribunal Supremo tuviera potestad para juzgar a los actos del rey que no tengan relación con sus funciones institucionales. La iniciativa chocará con el ‘no’, avalado por los letrados, del PSOE, PP y Vox, que suman siete de los nuevos votos en la Mesa del Congreso que se reúne este martes a las 12h.

 

El PNV registró una proposición de Ley de modificación de la Ley del Poder Judicial de 1985 que pretendía otorgar a las salas de lo Civil y del Penal del Tribunal Supremo la potestad de tramitar y juzgar las demandas dirigidas contra el rey o reina por actos que no tengan relación con sus funciones institucionales en la comandancia del Estado. La iniciativa del

Partit Podemos critica que el Rei defensi que ningú es troba per sobre la llei quan ell és "inviolable"

"És inadmissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del Dret", afirma Mayoral

per Europa Press  

21/02/2019 17:14 

Secretari de Societat Civil de Podemos, Rafa Mayoral | Eduardo Parra

 

El secretari de Societat Civil de Podemos, Rafa Mayoral, ha criticat aquest dijous que el Rei defensés aquest dimecres que "no es pot estar per sobre de la llei" quan a ell la Constitució li atribueix la condició d'inviolabilitat. "No deixa de sorprendre les afirmacions que li sentíem ahir.


Nosaltres creiem que en un Estat democràtic ningú està per sobre de la llei, tampoc el cap de l'Estat", ha reivindicat Mayoral a preguntes dels

La Unió Europea pot invocar l'article 7 si Espanya aplica el 155 de la constitució

Dijous  23.07.2015  20:00

La UE té l'obligació de defensar els drets i els valors democràtics si un estat membre amenaça de violar-los · Anteriorment, ja ha invocat algunes vegades aquest recurs.

En el debat desfermat a Espanya sobre l'aplicació extraordinària de l'article 155 de la constitució contra la Generalitat de Catalunya, no es té en compte que la Unió Europea podria aplicar una mesura semblant contra l'estat espanyol. 

La UE pot invocar l'article 7 del Tractat de la Unió Europea en el cas que consideri que l'aplicació de l'article 155 enclou una violació dels drets i les llibertats dels ciutadans catalans, per tal com són també ciutadans europeus.

L'article 7 del Tractat de la Unió Europea permet de suspendre els drets d'un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics. 

L'any 2003 la Comissió Europea va lliurar al consell i al parlament aquest document marc, que especifica com es pot invocar l'article 7 del tractat i en quins casos es pot reclamar la intervenció de la Unió Europea sobre un estat membre.

El document aclareix que la intervenció europea es pot fer contra l'acció d'un estat membre en qualsevol cas i supòsit, no únicament en àmbits regulats per les institucions europees. Afirma rotundament que si els drets democràtics perillessin en una àrea de jurisdicció estrictament estatal --la constitució pròpia en fóra el cas paradigmàtic--, la Unió Europea tindria l'obligació d'intervenir-hi. També queda clar que ni tan sols és necessari que hi hagi una actuació de l'estat concernit, sinó que la Unió pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important.

Per a activar aquest mecanisme cal que ho demani una tercera part dels estats membres, del Parlament Europeu o de la Comissió Europea.

Aplicacions anteriors 

Juan Carlos perdrà la inviolabilitat quan deixi de ser rei

Dimarts  03.06.2014  16:39

Continuarà rebent una assignació de la casa reial · Se'l podria jutjar per delictes que cometés d'ara endavant

Juan Carlos perdrà la inviolabilitat de què gaudeix ara com a rei espanyol des del moment en què signi l'abdicació, que ahir va anunciar. Així ho asseguren fonts de la casa reial que cita el diari El País, segons les quals les infantes Elena i Cristina deixaran de pertànyer a la família reial, que quedarà reduïda a sis membres: els nous reis, Elionor i Sofia i els encara monarques espanyols: Juan Carlos i Sofia. Com a tal, doncs, Juan Carlos continuarà cobrant una assignació, d'entre els gairebé 700.000 euros que la casa reial ha pressupostat per a enguany per a la família reial.

Juan Carlos signarà la llei d'abdicació en una cerimònia al palau reial el mateix dia que s'aprovi en el congrés, que podria ser el 18 de juny, o uns dies més endavant.

Avui mateix el consell de ministres extraordinari ha aprovat el decret de llei orgànica de successió a