«Per a un politòleg britànic unionista el comportament de l'estat espanyol resulta incomprensible»
Un professor de Ciència Política d'una universitat londinenca em va tornar la visita aquest cap de setmana. Acostumem
a compartir les nits electorals britàniques a la London School of
Economics i –tot i no coincidir gairebé mai amb les seves opinions–
gaudeixo molt de la seva companyia, car és un conversador formidable.
Ell és un unionista convençut, tant en el cas escocès com en el cas català. No entén la dèria aquesta de voler fer un estat nou, quan els avantatges de tenir-ne un ja no són tan evidents com en els segles XIX i XX.
Ell és un unionista convençut, tant en el cas escocès com en el cas català. No entén la dèria aquesta de voler fer un estat nou, quan els avantatges de tenir-ne un ja no són tan evidents com en els segles XIX i XX.
Tanmateix, quan parlem del posicionament de l'estat espanyol en temes diversos, sempre em deixa anar la mateixa invectiva: "Spain? I don't get it! (Espanya? No l'entenc!)". Per a un demòcrata britànic, per més unionista que sigui, moltes polítiques espanyoles resulten incomprensibles i desconcertants.
Una organització com ETA decideix deixar l'activitat armada després de dècades de conflicte, atemptats i assassinats, i l'Estat s'ho mira des de la tribuna, sense fer res? Incomprensible. Sud-àfrica, Irlanda del Nord, Colòmbia... En tots els casos els estats han fet mans i mànigues –amb negociacions, cessions i renúncies mútues– per tal d'aconseguir que l'abandonament de les armes i l'activitat terrorista. Aquí, l'Estat absent i els mitjans afins defugint el tema. "Spain? I don't get it!".
Més del 70% de la població d'un territori reclamant un referèndum per decidir-ne l'encaix polític i l'Estat negant tota possibilitat de negociació. Patronals, sindicats, partits polítics, entitats, associacions, reunides al voltant d'una taula i l'Estat fent cas omís, cap oferta alternativa. Canadà, Gran Bretanya, Indonèsia... En tots els casos l'ordenament legal es va adaptar a les demandes majoritàries del poble, i no pas a l'inrevés. "Spain? I don't get it!".
La majoria de les exportacions surten per un corredor productiu que agrupa empreses multinacionals, ports amb inversions milionàries d'operadors globals, i l'Estat endarrereix i negligeix les inversions necessàries per agilitar i potenciar l'entrada i sortida de mercaderies i matèries primeres, alhora que bolca milers de milions en trens i estacions d'alta velocitat sense passatgers. "Spain? I don't get it!".
Després d'un dinar mediterrani com Déu mana i d'unes quantes dosis de ratafia casolana, vaig desistir de fer-li entendre coses que també per mi són incomprensibles. Ens vam emplaçar a una nova trobada, aquest cop a Londres. Serà ell qui haurà de fer-me entendre el nyap que el seu país està perpetrant amb el Brexit i amb Escòcia. Potser seré jo qui dirà: "Great Britain? I don't get it!".
Enllaç article :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada