PAÍS - PRINCIPAT
La jurista Mercè Barceló avisa que el Tribunal d'Estrasburg 'normalment' tomba les condemnes que tenen 'efectes dissuasius'
Per: ACN
29.06.2020 13:14
La catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i portaveu d’International Trial Watch (ITW), Mercè Barceló, afirma que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) hauria
d’anul·lar la sentència del Suprem contra el procés ‘en aplicació
exacta de la doctrina que fins ara ha mantingut’ en matèria de drets
fonamentals. Ho ha dit a la Comissió d’estudi sobre els Drets
Civils i Polítics al parlament, on ha presentat l’informe d’ITW sobre el
judici. Barceló ha assenyalat que ‘el TC té una doctrina molt
establerta’ sobre la qüestió i que estableix que ‘l’exercici d’un dret
fonamental mai no pot ser objecte de sanció’.
‘Si hi ha un exercici de dret
fonamental, no hi ha una infracció de cap tipus’, ha assegurat, i ha
defensat que els actes pels quals han estat jutjats i condemnats
diversos consellers de la Generalitat; la presidenta del parlament Carme Forcadell; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l’ex-president de l’ANC, Jordi Sànchez,
queden emparats com
a drets fonamentals de reunió, manifestació i
expressió. A més, pel que fa al cas de Forcadell, ha sostingut que va
actuar correctament tramitant les iniciatives independentistes que
arribaven a la mesa, ja que no fer-ho sí que hauria pogut motivar
recursos al TC per entrar a valorar el fons dels textos i no la forma,
com correspon a la mesa.
Barceló, que ha comparegut únicament
davant de JxCat i ERC, també s’ha referit a la resolució futura del
Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre la sentència de l’1-O, que
pot trigar més de set anys. Ha advertit que Estrasburg ‘quan hi ha un
indici que s’està condemnant i aquella condemna pot tenir un efecte
dissuasiu, tomba aquella sentència normalment’. ‘I més en casos en què
els personatges són públics o estimats per la població’, com és el cas
de Cuixart i Sànchez, ha afegit.
La
jurista també ha lamentat que els tribunals espanyols ‘s’han desfermat’
i han perseguit drets com la llibertat d’expressió i s’ha preguntat com
queden aquests drets després de la condemna. ‘Ara com exercirem el dret
de reunió? Què hem de fer per no ser condemnats per un delicte de
sedició?’, ha plantejat.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada