L’hora de donar les gràcies a la justícia europea . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Avui és el dia en què cal recordar que durant aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu

 

 

 

 

 

Vicent Partal

07.03.2024 - 21:40

 

 

 

Amb l’aprovació ja segura de la llei de l’amnistia es tanca un període de repressió duríssim contra l’independentisme català. No és cap garantia que no se n’obri un altre immediatament, però, tal com ha acabat la cosa, Espanya s’enduu una derrota molt contundent, amb implicacions futures.

Com deia a l’editorial d’ahir, aquesta amnistia és circumstancial i pot passar perfectament que Espanya torne a la violència quan la proclamació de la independència es torne a posar seriosament sobre la taula. Però en la batalla lliurada d’ençà del 28 d’octubre de 2017 ja hi ha unes claus que hem comprovat, un mapa d’un territori fins aleshores desconegut, que no sabíem si existia en realitat o no. Hi és: existeix un espai jurídic europeu que ens garanteix, contra els abusos espanyols, els nostres drets. S’ha demostrat.

S’ha demostrat gràcies a la lluita de l’exili, sobretot. I per això avui és el dia en què cal recordar que aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu. Ni Bèlgica, ni Suïssa, ni Escòcia, ni Alemanya, ni Itàlia no han donat suport a Espanya en la persecució del moviment independentista. Ben al contrari:

El fil d’Ariadna de la justícia europea

 

 

OPINIÓ

 

 

"El tribunal ha mostrat el camí per sortir de l'aparent dèdal espanyol on un minotaure judicial intenta devorar un conjunt de ciutadans"

 

 

 

Ramon Cotarelo
31/01/2023 19:06 

 

 

 

 

Després de matar el minotaure, Teseu va aconseguir sortir del laberint gràcies a la troca de fil que li havia donat Ariadna, la filla del rei Minos. La seu de l’ONU a Ginebra es troba en un palau que ha heretat de la Lliga de les Nacions i porta el nom de Palau d’Ariadna. La coincidència de noms és una casualitat feliç que permet comparar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb el fil amb què va sortir indemne l’heroi grec. El tribunal ha mostrat el camí per sortir de l’aparent dèdal espanyol on un minotaure judicial intenta devorar un conjunt de ciutadans tan objectivament determinats com els catorze joves atenesos que calia enviar com a víctimes cada set anys a Creta.

 

El punt decisiu, el començament del fil, és el criteri del TJUE que una ordre de detenció europea no només es pot denegar si hi ha falla sistèmica de l’estat de dret sinó també quan hi ha sospita de tractament injust contra un grup objectivament determinat persones, encara que no es doni aquella falla. És veritat que els drets humans són drets individuals, però el que fa que un individu sigui un individu és la seva pertinença subjectiva a una comunitat. Si és maltractada, també ho serà l’individu.

 

En certa manera, és una sentència diplomàtica, un guant de vellut en un puny de ferro. El tribunal no diu que a Espanya hi hagi aquesta falla sistèmica, però la veritat és que si en un

Brussel·les es planteja portar el corrupte Estat espanyol a la justícia europea

 

 

La Comissió Europea fa un pas més en el procés d’infracció contra Espanya per la permissivitat amb la corrupció

 

 

Redacció 15/07/2022

 

 

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, durant el discurs de l'estat de la Unió Europea, a Estrasburg el 15 de setembre del 2021

 

La Comissió Europea està farta d’encalçar Espanya perquè deixi d’encobrir la corrupció. Aquests darrers mesos, diferents organismes europeus han esbroncat l’Estat espanyol per no implementar les recomanacions fetes el 2019 per lluitar contra la corrupció.

 

Ara, la CE ha fet un pas més en el procés d’infracció contra Espanya per no transposar la directiva europea que protegeix els denunciants de corrupció. L’executiu comunitari ha anunciat

Justícia a Europa, revenja a Espanya

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 24 de maig de 2022. 22:00
Actualitzat: Dimarts, 24 de maig de 2022. 22:21
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Algun dia, algú que no sigui un independentista català, que no sintonitzi amb els seus plantejaments polítics, o, simplement, que sigui respectuós amb el que és el Dret, posarà el crit al cel acarant l'abisme existent entre els pronunciaments que fa la justícia europea i la justícia espanyola quan es tracta d'abordar qüestions relacionades amb els membres del Govern de Carles Puigdemont, els líders socials de les entitats sobiranistes i amb dirigents de les formacions independentistes. No es tracta només de la mirada judicial sobre la unitat d'Espanya sinó de com es violenta la legislació existent per crear-ne una nova ad hoc que doni cobertura a les seves posicions.

 

Aquest dimarts hem tingut un exemple de tot això amb l'anunci del Tribunal Suprem que revisarà la concessió dels indults parcials als nou presos polítics duta a terme pel govern de Pedro Sánchez el mes de juny passat. Amb aquesta decisió de la secció cinquena de la sala tercera del contenciós-administratiu de l'Alt Tribunal, el Suprem s'esmena a si mateix. La votació, que rectifica la de gener passat, ha estat adoptada per 3 magistrats a 2 i després que —oh casualitat!

La CE va incomplir el seu codi de conducta en reunir-se amb Societat Civil Catalana

 

 

EXTREMA DRETA

 

 

Societat Civil Catalana es va inscriure al registre un mes després de la trobada amb el comissari de Justícia de la CE 

 

El Nacional / ACN
Barcelona. Dilluns, 25 d'abril de 2022. 11:08
Actualitzat: Dilluns, 25 d'abril de 2022. 11:42
Temps de lectura: 3 minuts  

 

La Comissió Europea va rebre Societat Civil Catalana sense que estigués inscrita al Registre de Transparència de la Unió Europea. El desembre del 2021 el comissari de Justícia, Didier Reynders, es va reunir amb l'entitat antiindependentista, que no es va registrar fins a finals de gener del 2022. El codi de conducta intern prohibeix als comissaris reunir-se amb organitzacions que no estiguin registrades. Els eurodiputats de Junts van alertar sobre aquest fet en una pregunta europarlamentària, però Brussel·les ha esquivat la qüestió. En la resposta enviada el passat divendres, la CE assegura que apliquen "alts estàndards de transparència en els contactes amb representants d'interès". Tot i això, no menciona els requisits del codi de conducta.

 

"Els comissaris i els membres del seu gabinet només es podran reunir amb aquelles organitzacions o individus autònoms que estiguin registrats al Registre de Transparència (...) en la mesura que entrin en el seu àmbit d'aplicació", diu l'article 7 de codi de conducta de l'executiu comunitari. El Registre de Transparència és una base de dades que inclou "representants d'interès" (organitzacions, associacions, grups i autònoms) que duen a terme activitats per influir en la política i en procés de presa de decisions de la UE.  Per la seva banda, l'eurocomissari de Justícia ha defensat aquest dilluns que es va reunir amb Societat Civil Catalana perquè un eurodiputat de Ciutadans va demanar la trobada. Preguntat per això, Reynders ha dit que era "lògic" fer la reunió, ja que hi havia una "petició des del Parlament Europeu". "Vaig rebre la petició d'un eurodiputat que va venir acompanyat d'altres persones", ha explicat.

 

La trobada amb Societat Civil

El TC refusa el recurs del president Torra contra la inhabilitació i obre la porta a la justícia europea

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El magistrat Juan Antonio Xiol Ríos ha formulat un vot particular  

 

Per: Redacció

28.01.2021  15:42

 

 

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha refusat el recurs d’empara del president Quim Torra contra la seva inhabilitació, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ratificada pel Tribunal Suprem espanyol. En un comunicat, l’oficina del president Torra ha destacat que la decisió del TC obre la porta a la justícia europea. “Si bé la desestimació de recursos anteriors al Tribunal Suprem ja habilitava la defensa per iniciar el procediment judicial europeu, la desestimació del recurs per part del TC dóna ara via lliure i plena força al plet europeu”, explica.

 

“El tribunal espanyol s’afegeix a la llarga llista d’omissions de dret que s’han produït en tot el procés repressiu contra el president Torra”, denuncia l’oficina del president. També diu

Nova bufetada de la justícia belga a Llarena: suspèn l’euroordre a Puigdemont i Comín “sine die”

L’euroordre queda suspesa almenys fins que el Parlament Europeu decideixi si aixeca la immunitat dels diputats de JxCat

Redacció 17/02/2020

Els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín davant de la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, el 13 de gener del 2020. (Horitzontal)

La justícia belga ha rebutjat anul·lar la tercera euroordre contra els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín, però posposa el seu judici “sine die” fins que l’Eurocambra decideixi sobre el suplicatori, segons fonts de la defensa.



Si bé el tribunal de primera instància havia de valorar si retornava la petició d’extradició a Espanya perquè el Tribunal Suprem la va emetre quan tenien immunitat, finalment el jutge belga encarregat del cas només ha deixat l’euroordre en suspensió a l’espera que el Parlament Europeu decideixi si aixeca la protecció parlamentària als eurodiputats de Junts per Catalunya.



La defensa també confirma que l’euroordre contra l’exconseller Lluís Puig “continua” i que haurà de comparèixer el pròxim 24 de febrer.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/nova-bufetada-de-la-justicia-belga-a-llarena-suspen-leuroordre-a-puigdemont-sine-die/ 

El Suprem vulnera la justicia europea: manté Junqueras a la presó i li impedeix d’anar a Estrasburg

PAÍS - PRINCIPAT

La sala del contenciós ha decidit amb anterioritat refusar la suspensió cautelar de la inhabilitació dictada per la JEC 

Per: Redacció

09.01.2020  12:21




La sala penal del Tribunal Suprem manté empresonat l’eurodiputat Oriol Junqueras, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que li reconeix la immunitat. D’aquesta manera, el tribunal que encapçala el magistrat Manuel Marchena vulnera la justícia europea i impedeix que el líder d’ERC assisteixi al ple del Parlament Europeu a Estrasburg, com sí que faran Carles Puigdemont i Toni Comín.



El Suprem justifica la seva decisió —unànime— perquè Junqueras ja no és un pres preventiu, sinó un condemnat per delictes de sedició i malversació.

Diu el tribunal espanyol que la immunitat que li va reconèixer el Tribunal de Luxemburg (i que va avalar després el Parlament Europeu) no era pas un ‘blindatge’ per a la sentència que el va condemnar. També es nega a declarar la nul·litat del judici o de la sentència, ho comunica al Parlament Europeu i aixeca la suspensió de la condemna per inhabilitació que

La justícia europea pot blocar el judici del Suprem abans no arribe la sentència

INTERNACIONAL

Les defenses poden reclamar la presentació d’una qüestió pre-judicial al Tribunal de Luxemburg i limitar el marge de decisió del Suprem 

Per: Vicent Partal

05.05.2019  21:50

Passades les eleccions espanyoles i encara a l’espera de les europees i municipals, el judici contra els presos polítics catalans ha tornat a prendre rellevància en una setmana, a més, plena de testimonis clau.



En la mesura que s’acosta el final d’aquesta fase i, per tant, el judici entra en la recta final, tanmateix hi ha un debat que cal posar en relleu: la importància de motivar la intervenció de la justícia europea abans de la sentència per frenar les irregularitats constants del judici de Madrid.



Això es pot aconseguir si les defenses demanen una consulta pre-judicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg. Aquesta demanda hauria de ser atesa pel Suprem, que no podria dictar sentència en espera de la resposta i que veuria molt limitat el marge de decisió depenent de quina fos la resolució del TJUE.

Per entendre aquesta situació tan complexa cal respondre a algunes preguntes.

1. Què és el Tribunal de Justícia de la Unió Europea?

La Comissió Europea denuncia Espanya a la justícia europea per no aplicar la llei d’hipoteques

MÓN - ESPANYA

El govern espanyol havia d’incorporar la directiva europea a la seva legislació el març del 2016 com a molt tard 

Spain's Prime Minister Mariano Rajoy during a press conference at the MoncloaPalace in Madrid, Spain, Wednesday, Nov. 12, 2014

Per: Redacció 

27.04.2017  18:08

La Comissió Europea ha decidit de denunciar Espanya al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no haver incorporat plenament a la seva legislació la directiva sobre crèdits hipotecaris, que data de l’any 2014. Brussel·les també ha portat davant de la justícia a Croàcia, Xipre i Portugal, que tampoc han aplicat la llei tot i que l’executiu europeu ja els va advertir del retard en un escrit el març del 2015. Segons que ha explicat la CE en un comunicat, els quatre estats no han complert el dictamen motivat que els van enviar llavors. Brussel·les ha destacat que la manca d’aplicació de la llei europea d’hipoteques perjudica els consumidors, que no poden gaudir de la protecció que la normativa garanteix.



La Comissió també informa que el retard en aplicar la llei europea priva els consumidors d’Espanya i