OPINIÓ - OPINIÓ CONTUNDENT
«Aquella sentència es podia convertir en una arma fenomenal perquè l’independentisme acorralés l’estat de dret espanyol»
14.10.2020 10:28
Ara fa un any que Manuel Marchena i companyia tenien una tasca ben difícil. Havien d’argumentar jurídicament en la sentència contra els presoners polítics una condemna per sedició per a la qual no hi havia arguments jurídics. Havien de justificar una condemna política en un estat de la Unió Europea amb una figura jurídica tan insòlita com la sedició. I això després d’haver castigat prèviament els presos, durant la llarga fase d’instrucció, a l’arraconament de la vida política i pública derivats d’una acusació i d’un processament per rebel·lió. Però la rebel·lió era massa escandalosa i poc homologable a Europa perquè fos el resultat de la sentència, i tanmateix calia trobar la mesura d’escarment i condemna necessaris per a satisfer l’estat profund que havia mogut la maquinària venjativa per l’1-O, és a dir, que impliqués anys de presó i d’inhabilitació. El resultat fou un nyap jurídic; encara més, una vergonya, en paraules del prestigiós jurista Luigi Ferrajoli. Però aquella sentència, amb tota l’arbitrarietat, voluntat d’humiliació i feblesa jurídica que contenia, podia esdevenir una arma fenomenal perquè l’independentisme acorralés l’estat de dret espanyol en el terreny jurídic internacional.
Aquells dies d’octubre no hi havia tan sols l’oportunitat d’exercir al carrer els drets que la sentència negava, la desobediència civil com a mètode legítim de protesta, sinó que s’obria una via jurídica potentíssima per a activar
