Sergi López: ‘Catalunya independent i que Espanya peti d’alegria’

ENTREVISTA

Entrevista a l'actor, que ara torna als teatres per reestrenar 'Non Solum' i '30/40 Livingston' 

L’actor Sergi López

Per: Redacció 

09.04.2017  22:00

L’actor Sergi López (1965) torna als teatres de Catalunya per reestrenar dues obres que fa anys que fa rodar: Non Solum i 30/40 Livingston es podran veure al Teatre Poliorama de Barcelona. Per parlar-ne, López rep VilaWeb dins el camerino del teatre i, ple de vitalitat, s’aixeca, actua, riu i es posa seriós durant més de quaranta-cinc minuts que recordarem. És un home reconegudíssim a l’estranger (és l’únic actor de cinema no francès que ha guanyat el Cèsar, per exemple) i també és un home fortament polititzat. Va tancar les llistes de la CUP a les eleccions del 27-S. L’entrevista, doncs, no tracta pas de teatre i prou.




—Les obres que feu, les reestreneu a Europa, l’Amèrica del Sud, etc. Hi ha diferències entre el públic?
—Sí que n’hi ha. Aquí tinc la sensació que la gent em coneix, també més personalment. El de la CUP, els Pastorets, mig pagès. A França em coneixen més del cinema i em tenen més respecte. Com més al sud, el públic reacciona més intuïtivament. De seguida hi ha rialles. A París, quan començava el Non Solum, que és un començament de vodevil barat, no reia ningú, tu. La segona brometa, res. Collons. I a la tercera, un reia. Un que riu! Però el del costat li salta: Xxxxtttt [riu]. Al nord els costa més d’arrencar i entrar a dins, però quan ho fan i els portes a la penetració anal, o als insults, i vas més lluny, també veus que t’acompanyen més que aquí. Aquí: hosti que divertit! Allà, en canvi, ho lliguen amb Camus i més filòsofs. Em recorden el Jorge Picó, l’home amb qui escric aquestes obres. Un home il·lustrat, universitari, amb carrera. Jo no sóc tan il·lustrat ni culte. Més intuïtiu que res més. La gràcia és que ens inspiréssim mútuament.




—Us he vist treballar en català, castellà, anglès i francès. L’idioma canvia la manera d’interpretar?

“Camargate” arriba al teatre

Dilluns, 2 de febrer de 2015 05:00 h

L’obra és la recreació teatral basat en la famosa conversa en el restaurant La Camarga de la líder del PPC Alicia Sánchez-Camacho i Victoria Alvarex

---

A partir de la gravació real de la conversa d’aquests personatges construïm una “ficció teatral real” que va més enllà, teatralitzant altres documents reals. Aquesta necessària proposta malgrat pertànyer al teatre documental, bé podria ser una comèdia absolutament esbojarrada. Mostra una realitat gairebé esperpèntica i com funciona la corrupció, la nostra política i els seus passadissos. Per tal de garantir-ne el seu finançament han obert una campanya a Verkami amb interessants recompenses.

“CAMARGATE” és una arriscada proposta teatral que respira a prop del públic amb intensitat. Tindra dues versions de l’obra, una versió per a teatres on una part del públic estarà assegut en unes taules disposades a l’escenari mateix, molt a prop de les actrius, recreant un restaurant i una versió en espais no convencionals “site specífic”; en un restaurant. Tant a TeatrodeCERCA, com el director te una amplia experiència en portar el teatre de “proximitat” i a llocs reals. Creiem que fer un obra en un restaurant te en aquest projecte molt sentit i un gran joc.

Una potent part audiovisual.