MÓN - EUROPA
Martínez Alberola participa en una maniobra per a ascendir Martin Selmayr i consolidar el nucli dur al capdamunt de la Comissió.
14.03.2018 22:00
Diuen que la bombolla europea ha esclatat; que el tedi i la relativa pau interna que hi ha en la rutina diària als edificis de les institucions europees de Brussel·les s’ha acabat. N’és la causa un escàndol de relacions de poder i de favoritisme entre la petita elit que aquests últims anys s’ha fet forta entorn del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker. El protagonista i el focus de totes les crítiques, l’alemany Martin Selmayr, el nou home fort de la Comissió, que va arribar al càrrec de secretari general per un procediment molt dubtós en què ha tingut el paper de protagonista secundària
Clara Martínez Alberola, la mà dreta de Juncker i el principal ariet del PP espanyol a Brussel·les contra l’independentisme català.
Juncker, Selmayr, Martínez Alberola i Margaritis Schinas. Quatre polítics que han actuat amb coordinació, d’esquena a la resta de comissaris i en benefici propi, per a consolidar el seu poder privilegiat al capdamunt de la Comissió. És això que ha enfurismat tant la Comissió com el Parlament Europeu, que ja investiga el cas del nomenament il·legítim de Selmayr com a secretari general. I és alarmant, perquè el procediment que es denuncia, en un moment de crisi de credibilitat i de confiança en les institucions europees, és com abocar benzina al foc de l’euroscepticisme.
La designació de Selmayr ha estat ben ombrívola. Va ser el cap de gabinet de Juncker fins el 21 de febrer proppassat, quan va ser ascendit a secretari general.
El càrrec de cap de gabinet el va passar a ocupar Martínez Alberola, i Selmayr substituïa el veterà Alexander Italianer. Però ningú no estava al cas que