Els acords secrets entre Luxemburg i multinacionals posen en qüestió el president de la Comissió Europea, però el Parlament Europeu li fa costat
LAIA FORÈS Brussel·les |
 |
| Juncker portava menys d’una setmana com a president de la Comissió Europea quan va esclatar Luxleaks. / CHRISTIAN HARTMANN / REUTERS |
No feia ni una setmana que Jean-Claude Juncker havia
pres possessió del càrrec com a nou president de la Comissió Europea
quan l’escàndol va esclatar: Luxemburg manté acords fiscals secrets amb
més de 340 multinacionals gràcies als quals les empreses s’estalvien
milions d’euros en impostos. Ho revelava una investigació del Consorci
Internacional de Periodisme d’Investigació (ICIJ) publicada fa deu dies a
la premsa de tot Europa.
La notícia -que no ha negat Luxemburg- esclatava a
la cara del nou president cinc dies després d’haver-se estrenat. Juncker
va ser durant 18 anys, des del 1995 fins al 2013, primer ministre de
Luxemburg i ell mateix ha admès que és el responsable polític del que
anomena “excés d’enginyeria fiscal”, tot i que puntualitza que els
acords estaven dins la normativa comunitària.
Petició de dimissió
El resultat del que es coneix com a
Luxleaks és que el nou pilot de la política comunitària és el
responsable que els estats europeus on estan establertes aquestes 343
empreses, entre les quals hi ha Pepsi i Ikea, hagin deixat d’ingressar
milions en impostos durant anys. El sistema d’enginyeria fiscal els
permet pagar impostos només en un país europeu determinat, encara que
tinguin filials en altres estats membres.
Algunes veus ja han demanat la dimissió de Juncker, a
qui els més crítics consideren incapaç de liderar una Comissió Europea
que té com un dels objectius lluitar contra el frau i l’evasió fiscal.
“Juncker no té credibilitat ni autoritat moral per lluitar contra el
frau després de l’escàndol de Luxleaks, ni per continuar al capdavant de
la Comissió”, assegura l’eurodiputat d’Els Verds Ernest Urtasun (ICV).
“És un gran escàndol: mentre ell era president de l’Eurogrup i exigia
retallades als estats, permetia a les empreses pagar menys. És
increïble”, afegeix. Des del Parlament Europeu, grups euroescèptics com
el de Nigel Farage, Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa,
també han demanat la dimissió del luxemburguès.
Organitzacions sense ànim de lucre han optat per
demanar explicacions a Juncker dels acords amb multinacionals i han
subratllat que no és cap novetat que Luxemburg no sigui transparent en
qüestions fiscals i bancàries. “Són ben coneguts per la seva cultura del
secret bancari i pel seu rebuig a cooperar en iniciatives de
transparència fiscal impulsades per la Unió i altres fòrums com el G-20 o
l’OCDE”, recorda Pam Bartlett, de l’ONG dedicada a promoure el dret a
l’accés a la informació Access Info Europe.
L’Eurocambra li fa costat
Tot i la indignació que ha generat el
cas de Luxleaks a Europa, difícilment farà caure el president de la CE.
Els grans grups polítics de l’Eurocambra li han fet costat i cap líder
europeu ha obert la boca per criticar-lo. El suport del Parlament
Europeu es va fer evident la setmana passada, quan Juncker va
comparèixer tot i que la gran coalició -populars, socialistes i
liberals- havien pactat per evitar que hagués de fer-ho.
Durant la compareixença els grans grups van ser
molt suaus amb Juncker. Amb prou feines li van dir que convenia
treballar per l’harmonització fiscal a la UE i que la investigació
oberta per l’executiu comunitari cal que estigui enllestida tan aviat
com sigui possible. Ni un retret, ni una referència a Luxleaks. “El
tancament de files va ser bestial”, apunta Urtasun.
El Parlament Europeu, amb poder polític per fer
caure una Comissió Europea, no té cap intenció de fer fora Juncker. De
fet, no hi ha hagut consens ni per impulsar una moció de censura. Els
grups de la gran coalició no estan disposats a forçar la dimissió d’un
president que, per primera vegada a la història, va ser proposat per
l’Eurocambra. Carregar-se Juncker seria carregar-se la gran fita que va
aconseguir el Parlament en les últimes eleccions.
Els líders europeus tampoc han criticat l’ex primer
ministre de Luxemburg. Segons les revelacions periodístiques, 22 socis
europeus tenen acords secrets fiscals amb multinacionals. El cas de
Luxemburg és el més flagrant -algunes empreses arriben a pagar només un
1% d’impostos- però la majoria d’estats han ofert avantatges fiscals.
Brussel·les investiga des de fa temps acords amb empreses concretes que
afecten tant Luxemburg com Irlanda i Holanda, entre altres socis.
“Hi ha injustícies arreu de la Unió Europea. El cas
d’Amazon, per exemple, és un escàndol per als irlandesos, que després
del rescat tenen confiscades les pensions. El que es fa a Luxemburg
s’aplica també a molts altres estats”, explica Karel Lannoo, analista
del Centre d’Estudis de Política Europea. Segons diu, “la UE ho ha
permès durant molts anys” no legislant-hi en contra. “Si vols actuar
contra aquests pactes, cal fer normes i fins ara només hi ha hagut
intents de legislar”, apunta.
Com a resposta a Luxleaks, Juncker ha proposat
impulsar una legislació que impedeixi els acords fiscals secrets i
impulsar la proposta per harmonitzar una base mínima de l’impost de
societats. La iniciativa, però, està damunt la taula des de fa anys i
fins ara sempre hi ha hagut estats que l’han vetat. Sembla complicat que
les coses canviïn ara.
Així, ni el Parlament Europeu ni el Consell
forçaran Juncker a dimitir, però el president de la Comissió ha quedat
en evidència davant dels ciutadans. “No ha estat un bon començament”,
admet Janis Emmanouilidis, del Centre de Política Europea, “però
sobreviurà políticament; té molta experiència”.
El G-20 hi intervé
L’escàndol ha fet que el tema entrés
en la reunió del G-20 a Austràlia i la declaració final de la trobada
inclou mesures contra l’evasió fiscal. “Exigim que les companyies paguin
la part justa dels seus impostos i que ho facin en les jurisdiccions on
aconsegueixen els seus beneficis”, va assenyalar el primer ministre
australià, Tony Abbott. “Es tracta que els països del món rebin els
beneficis fiscals que se’ls deuen”, va afegir. Malgrat el compromís, el
G-20 només ha fet un pas dirigit a l’intercanvi automàtic d’informació
fiscal entre estats que entraria en funcionament el 2017.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada