dilluns, 17 de novembre del 2014

L'ANC debat si manté la demanda d'una llista unitària per a les plebiscitàries

Les assemblees locals de l'organització independentista sotmeten a debat el full de ruta aprovat l'abril d'enguany que advocava per una sola candidatura independentista si no es podia votar el 9-N


Carme Forcadell, en l'acte final de la campanya del 9-N / PERE VIRGILI


Les assemblees locals i territorials de l'ANC inicien aquesta setmana un procés de debat intern sobre la idoneïtat o no d'actualitzar el full de ruta aprovat el mes d'abril d'enguany en l'assemblea general de Tarragona en allò que fa referència a una eventual candidatura unitària de l'independentisme. El nou escenari obert després del procés participatiu del 9-N i la inexistència d'un únic criteri sobre la llista en el si d'una organització de gran transversalitat ideològica i política han fet que l'Assemblea hagi optat per debatre internament a fons sobre els pros i contres de l'anomenada "llista unitària de país" i per analitzar quina fórmula pot eixamplar al màxim el suport al projecte independentista, segons han explicat a l'ARA fonts de l'organització.

El full de ruta que va aprovar per unanimitat l'Assemblea a Tarragona plantejava un pla B que només s'aplicaria en cas que no s'arribés a fer la consulta que permetés obtenir un mandat democràtic homologable internacionalment, com ha acabat passant. En aquest cas, diu el document de l'ANC, el seu paper ha de ser el d' "empènyer la constitució d'una candidatura unitària" de "partits i forces socials" partidàries de la independència.


El document parla de la constitució d'una "taula de forces polítiques i socials per l'estat propi" amb l'objectiu que condueixi el procés fins a la creació d'una eventual candidatura unitària independentista i per negociar, també, amb altres forces que no volguessin incloure-s'hi però que compartissin l'objectiu de la independència. A més, indica que l'eventual candidatura unitària de l'independentisme –que ara per ara només vol CDC– hauria de portar en el programa que en cas de guanyar per majoria absoluta "proclamaran la independència" la primavera del 2015, i suggereix el 23 d'abril com la data de referència.

Llista o programa?

Però el dinamisme de la situació política a Catalunya i el nou escenari obert després del 9-N alternatiu han precipitat la reobertura del debat intern en el si de l'ANC per estudiar quina de les fórmules pot ser més efectiva per maximitzar el suport a la independència en unes eleccions referendàries. Un cop acabi el procés de debat territorial, les pròximes setmanes, l'Assemblea farà la seva proposta definitiva. "Una candidatura unitària és la nostra proposta, però hem d'estudiar què ens dóna més garanties d'èxit, i farem la nostra proposta", deia Carme Forcadell la setmana passada a 8TV.

Entres les opcions que hi ha damunt la taula figura l'anomenada "llista de país" amb CDC, ERC i personalitats de la societat civil, que inclouria un únic punt al programa sobre la independència. Aquesta és la fórmula que busquen el president de la Generalitat, Artur Mas, i Convergència amb l'argument que seria la manera de fer de les eleccions autonòmiques l'eina per a la "consulta definitiva" que impedeix el govern espanyol, i permetria obtenir un mandat democràtic clar per trucar a la porta de la comunitat internacional.

L'altra opció, defensada per ERC i la CUP – teoritzada també pel Consell Assessor per a la Transició Nacional, que no entra en la fórmula d'una llista unitària–, passa per prioritzar un compromís programàtic acordat entre els partits independentistes, que concorrerien per separat, configurant així tres llistes: una d'unitària del centredreta nacional liderada per CDC, una d'unitat del centreesquerra nacional encapçalada per ERC i una tercera amb vocació d'unir l'esquerra alternativa nacional pilotada per la CUP. ERC i CUP defensen que aquesta és la millor fórmula per sumar el màxim de vots i escons al projecte de la independència sense risc de perdre potencials electors pels extrems ideològics.