Una plataforma impulsa la creació d'una entitat financera per a classes
populars i mitjanes que s'impliqui en el procés d'independència.
Q.S. (Redacció)
El procés independentista està bastint o activant l'entramat social del
país. Un darrer exemple es viurà dijous vinent al Col·legi d'Economistes
de Catalunya quan es presentarà el projecte de bastir una caixa
d'estalvis implicada en el "procés cap a la independència". La
batejarien com Caixa Catalana.
El projecte neix de la iniciativa d'empresaris, d'extreballadors
d'antigues caixes d'estalvi extingides, professors o professionals de
l'economia.
Els promotors plantegen crear una gran caixa catalana que en
essència seria una Cooperativa de Crèdit i de treball. "Caixa Catalana
ha de ser una entitat finançera social i inclusiva, governada pels
mateixos clients i pels treballadors, la seva missió preferent, en una
etapa inicial ha de ser lluitar contra l'atur, finançant empresaris,
autònoms, aturats, emprenedors, entitats socials o aturats", assegura
l'estudi del projecte.
Segons 'La Razón', Joan Olivé seria el principal impulsor, tot i que ja té el suport de mig centenar de persones.
Nerea Rodríguez
Portada d'avui de 'La Razón'
Empresaris catalans independentistes estan promovent la creació d’una caixa catalana. Segons el diari ‘La Razón’,
el principal impulsor seria l’empresari Joan Olivé, que ja estaria
treballant en la constitució d’una ‘Caixa d’Estalvis Popular Catalana’.
Segons el mateix diari, Olivé ja té el suport de mig centenar de persones, com l’enginyer de telecomunicacions Marcel Coderch i Collel, professor de la UPC de Barcelona i militant d’ERC.
El diari constata que “n’hi ha que estan convençuts que falta molt poc per a que Catalunya obtingui la seva independència”,
i assenyala que fonts que coneixen aquest tema asseguren que “no s’ha
de deixar de banda perquè indica fins a quin punt treballa el
sobiranisme en tots els aspectes”.
L’executiu de Mas, auditat per ERC, ha de culminar l’esquelet de la Hisenda pròpia i la Seguretat Social
JOAN SERRA / NÚRIA ORRIOLS Barcelona |
La fotografia de dimecres al vespre al Palau de la
Generalitat, que il·lustra l’actualització del pacte CiU-ERC per
transitar cap a les eleccions del 27 de setembre, obliga el Govern a
accelerar la gestació de les estructures d’estat que han de permetre
vertebrar una futura Catalunya independent. En la compareixença en què
va posar data als comicis, Artur Mas es va comprometre a culminar aquest
treball legislatiu. Conscient de la pressió dels republicans, que
penetraran en l’entramat del Govern per vigilar el desplegament de les
estructures d’estat, Mas té l’exigència de concretar elements cabdals,
com la Hisenda pròpia i la Seguretat Social catalana, prioritats ja
incloses en el pacte d’estabilitat que convergents i republicans van
rubricar el desembre del 2012. En el procés cap a la cita electoral de
la tardor, Mas també prioritzarà la legislació catalana per davant de
l’espanyola, com en l’àmbit educatiu. El curs que ve començarà desobeint
la controvertida llei orgànica per a la millora de la qualitat
educativa (Lomce).
CaixaBank assoleix un 9,3% en l'escenari advers, el Banc Sabadell un 8,3% i Catalunya Banc un 8%
Tots els bancs catalans han aprovat les proves d'estrès publicades
aquest diumenge pel Banc Central Europeu i l'Autoritat Bancària Europea.
Un total de 24 entitats de les 123 analitzades per l'ABE han suspès els
test d'estrès perquè no han assolit el mínim requeriment de capital,
del 8% en l'escenari base i del 5,5% en l'advers.
Els resultats del BCE
inclouen 25 bancs amb necessitat de capital, entre ells l'espanyol
Liberbank. L'estat amb més suspesos és Itàlia, amb 9 entitats amb
requeriments de capital, entre elles Banca Monte dei Paschi di Siena.
Alemanya també té un banc amb problemes, el Münchener Hyopthekenbank,
CaixaBank ha assolit un 9,3%, el Banc Sabadell un 8,3% i Catalunya Banc
un 8%.
El conseller Mas-Colell preveu que el model de les
caixes renaixerà perquè ''la banca de proximitat és una necessitat''. El
procés independentista hi ajudarà.
Barcelona (ACN).- El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, veu
''positivament'' com la banca catalana ha sortit de la crisi i diu a
l'ACN que no li ''preocupa'' la pèrdua de les caixes perquè el model de
banca de proximitat renaixerà ''perquè és una necessitat''. Sembla que
ben aviat tindrem sorpreses agradables a la Caixa d'Enginyers
(1.773, 272, 14); Caixa d'Arquitectes (949, 177, 28); Caixa Rural de
Guissona (327, 21, 3); Caixa Rural 'Sant Fortunat' de Castelldans (9, 4,
1) i `podrem sumar una nova caixa d’estalvis amb voluntat nacional però
sobretot arrelada al territori i als seus ciutadans, a les entitats i a
la petita i mitjana empresa.
Sembla que podem estar d’enhorabona i podem veure en els propers mesos el naixement i retorn del model català de caixes original
El conseller no creu que s'hagi de donar per perduda definitivament la
banca de proximitat que concentrava l'actuació de les caixes. ''En el
futur es necessitarà el que es diu banca de proximitat i com que serà
una necessitat econòmica això es desenvoluparà''. Mas-Colell no vol ni
pot preveure com es traduirà aquesta banca de proximitat ''perquè no es
pot saber del tot'' quina forma en concret prendrà. No obstant això, el
conseller no descarta que segurament sorgiran noves formes d'actuació
financera a partir d'estructures cooperatives, que ja existeixen i que
han sobreviscut al tsunami de la crisi.
És parla d’una
nova “Caixa d’estalvis” arrelada al territori i amb aportacions
d’empresaris compromesos amb el procés i que començarà a actuar des de
la Catalunya central
Segons el conseller, “La
transformació del sector encara no s'ha aturat, ''encara passaran moltes
coses i si la banca de proximitat és una necessitat el mercat emplenarà
aquest nínxol''. Estem davant el naixement d’una nova caixa d’estalvis?
Segons diverses fonts de la Conselleria i de mitjans econòmics el
procés va endavant i de moment a bon ritme, l’escletxa és més factible
que mai, ja que no és depèn tant d’Espanya i si d’Europa que és qui ha
d’autoritzar el naixement d’una caixa d’estalvis.
Paguem la crisi de Caixa Catalunya i l’estat
l’adjudica al BBVA. Un dels bancs amb menys arrelament al país i amb una
estructura arcaica es queda una de les entitats més emblemàtiques que
havia tingut el país
El BBVA s'ha quedat sis de les nou caixes catalanes que s'han
espoliat en els últims anys per la mala gestió. Abans de la crisi hi
havia deu caixes a Catalunya. Sis d'elles estaven agrupades a Unnim
(Manlleu, Sabadell i Terrassa) i CatalunyaCaixa (Catalunya, Tarragona i
Manresa). La Caixa Laietana (que es va integrar en Bankia), Caixa Girona
(que va comprar CaixaBank) i la Caixa Penedès (que es va quedar el
Sabadell) són juntament amb La Caixa les úniques que no han caigut en
mans del Banc Espanyol “expropiat” en el seu dia a l’oligarquia basca.
Per menys de 1.000 milions d’euros, perdem un patrimoni de molts catalans
Amb aquesta oferta, ridícula en si mateix, el BBVA avui una entitat
espanyola i no pas basca és queda una de les joies del malaguanyat model
català de caixes. Un cop sanejada amb més de 13.000 milions d’euros de
fons públics, bona part d’aquesta xifra pagada des de Catalunya,
l’entitat és subhastada i adjudicada al BBVA.
El Frob i el govern espanyol impedeixen qualsevol possibilitat de creació d’una xarxa bancaria catalana
Un article d’un prestigiós economista nord-americà
posa en evidència la força de Catalunya davant el procés independentista
i desmunta la majoria d'arguments unionistes
La independència de Catalunya no la podrà aturar ni Felip VI. L’economista nord-americà, membre de Democrats Abroad, Fernando Betancor, va publicar un article al seu blog on
desgrana les fortaleses de Catalunya davant el procés i afirma que
Draghi i Merkel sabran com pressionar l’estat espanyol per tal que
s’avingui a un divorci amistós amb Catalunya, perquè la zona euro està
en joc. També assenyala que una Catalunya independent romandrà a Europa
tant si l’estat espanyol vol negociar com si no. I per acabar-ho de
reblar, insisteix que les entitats de crèdit amb seu a Barcelona, com
CaixaBank, no quedaran fora del finançament del Banc Central Europeu en
cas de que Catalunya sigui independent i que tampoc hem de patir pel
deute sobirà.
No ens faran fora d’Europa
A l’article “Mario Draghi és el millor amic Catalunya?, Betancor reflexiona sobre el text que va publicar Bloomberg
en el que s’afirmava que la política econòmica del president del Banc
Central Europeu, Mario Draghi, està afavorint la independència de
Catalunya. L’economista argumenta que si Espanya reconeix la
independència de Catalunya, en un escenari de “divorci amistós”, la
readmissió de Catalunya a la UE serà un dels punts principals de
qualsevol acord assolit. Però si Espanya no la reconeix, els catalans no
seran expulsats de la UE perquè seguiran formant part d’Espanya. ”Ells
continuaran operant com empreses i ciutadans espanyols perquè Espanya
difícilment pot expulsar part del seu territori sobirà de la UE, sense
abans reconèixer la seva independència”.
CaixaBank no ha de patir pel finançament del Banc Central Europeu
L'entitat va facilitar 620 milions de finançament a 1.200 empreses l'any
passat, però va veure empitjorar les ràtios de morositat fins al 14%
ELENA FREIXA Barcelona |
El conseller delegat de l'ICF, Josep Ramon Sanromà. ARA
L'Institut Català de Finances (IFC) confia tenir la
fitxa bancària i convertir-se en el banc públic català l'any que ve. El
conseller delegat de l'organisme, Josep Ramon Sanromà, veu aquest
calendari "raonable" per tenir sobre la taula tots els requisits que
exigirà el banc central europeu a les entitats un cop culmini el procés
de la unió bancària europea.
Mentrestant, però, ha
explicat que l'ICF ja ha fet feina i en seguirà fent per tenir a punt la
seva estructura i òrgans de gestió per quan arribi el moment. A banda
de la modificació de la llei per facilitar la transformació, s'han
començat a fer adaptar a normatives com la del blanqueig de capitals,
els standards de Basilea III i nous sistemes de governança.
També s'han incorporat a la plantilla persones amb més experiència al
sector financer i familiaritzats amb els àmbits reguladors europeus i
internacionals. "Hi ha hagut un recanvi de part del personal, que s'ha
mantingut estable el darrer any, tot i les noves incorporacions", ha dit
Sanromà.
La fitxa bancària se sol·licitarà al Banc
d'Espanya, que actuarà com a "regulador delegat" del BCE, quan estigui
més o menys definit el model europeu d'unió bancària i els requisits que
es demanarà a les entitats.
Sanromà ha defensat la
"neteja profunda" feta a l'ICF per reduir el pes del finançament públic
que les autoritats europees havien criticat en un organisme que ha de
tenir per objectiu finançar el teixit empresarial. El pes del sector
públic sobre el total d'actius invertits ha passat del 40% al 20%.
L'ICF va atorgar 620 milions d'euros en préstecs i avals durant l'any
passat a gairebé 1.200 empreses, el 97% de les quals eren pimes i
autònoms que donaven feina a 61.000 persones. La meitat dels recursos es
van destinar a noves inversions i a finançar circulant, mentre l'altra
50% va servir per refinançar empreses i garantir-ne la seva viabilitat.
La morositat entre les empreses finançades a través de l'ICF va créixer
força durant el 2013 i la taxa va passar de prop del 10% al 13,8%, dues
dècimes per sobre de la mitjana del sector financer català. L'organisme
va dotar 52 milions d'euros per preveure impagaments.
En l'àmbit del capital risc i la coinversió (inversions a mitges amb
entitats financeres), s'hi van destinar 7,5 milions d'euros i acumula
138 milions en capital risc repartits en participacions en 29
instruments de capital.
