L’executiu de Mas, auditat per ERC, ha de culminar l’esquelet de la Hisenda pròpia i la Seguretat Social
JOAN SERRA / NÚRIA ORRIOLS Barcelona |
La fotografia de dimecres al vespre al Palau de la
Generalitat, que il·lustra l’actualització del pacte CiU-ERC per
transitar cap a les eleccions del 27 de setembre, obliga el Govern a
accelerar la gestació de les estructures d’estat que han de permetre
vertebrar una futura Catalunya independent. En la compareixença en què
va posar data als comicis, Artur Mas es va comprometre a culminar aquest
treball legislatiu. Conscient de la pressió dels republicans, que
penetraran en l’entramat del Govern per vigilar el desplegament de les
estructures d’estat, Mas té l’exigència de concretar elements cabdals,
com la Hisenda pròpia i la Seguretat Social catalana, prioritats ja
incloses en el pacte d’estabilitat que convergents i republicans van
rubricar el desembre del 2012. En el procés cap a la cita electoral de
la tardor, Mas també prioritzarà la legislació catalana per davant de
l’espanyola, com en l’àmbit educatiu. El curs que ve començarà desobeint
la controvertida llei orgànica per a la millora de la qualitat
educativa (Lomce).
1. Una administració tributària a mig fer
El president de la Generalitat va recordar dimarts que s’han complert
el 67% dels acords de l’acord d’estabilitat, però ERC mantindrà el
marcatge al Govern per accelerar les estructures d’estat. Els
republicans han inclòs vuit lleis o reformes en les esmenes parcials a
la llei d’acompanyament dels pressupostos, i la culminació de la Hisenda
pròpia hi figura amb majúscules. ERC insta l’executiu català a enviar
en el termini de tres mesos un projecte al Parlament per regular la
gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs suportats a
Catalunya. La incorporació d’independents al Govern a proposta d’ERC
-Oriol Junqueras ha lamentat en més d’una ocasió que CiU podria haver
avançat més en aquesta legislatura- pretén contribuir a desplegar el que
queda pendent en aquesta matèria.
Tributs de
Catalunya, el punt de partida de la futura Agència Tributària i que
coordina les estructures fiscals de la Generalitat i les diputacions,
encara està en una fase incipient. Tot just aquest desembre la
Generalitat va iniciar el procediment per treure a concurs el programa
informàtic de la Hisenda pròpia, amb l’objectiu que arribi “a un
escenari de gestió completa que inclogui la recaptació executiva i la
inspecció” de tots els tributs. Tampoc ha passat encara el debat a la
totalitat el projecte de llei d’ordenació dels cossos tributaris
d’adscripció exclusiva a l’Agència Tributària de Catalunya, ja que es va
presentar al Parlament aquest desembre.
2. La Seguretat Social i la banca pública, pendents
En el trajecte cap a les eleccions de la tardor, el Govern té el repte
de donar forma a una altra estructura d’estat d’importància capital, la
Seguretat Social, que haurà de garantir el pagament de les pensions i
les prestacions d’atur. Per posar fil a l’agulla en aquesta qüestió, el
Parlament haurà d’entomar el projecte de llei de creació de l’Agència
Catalana de la Seguretat Social. ERC reclama, en les esmenes parcials
als pressupostos, que es resolgui en el termini de sis mesos aquest
avanç legislatiu, inclòs també en l’acord d’estabilitat del 2012. Un
altre dels instruments per avançar en la transició nacional que el
Govern ha de desencallar és la transformació de l’Institut Català de
Finances (ICF) en el futur banc públic de Catalunya, per la via de la
llei de la banca pública, que el Govern preveu per a aquest 2015. Per
disposar dels mecanismes d’inventari, divisió i reassignació dels actius
i passius de les administracions públiques amb presència a Catalunya en
cas d’independència, l’executiu de Mas ha d’afrontar en els pròxims
mesos una reforma de la llei de patrimoni de la Generalitat.
3. La internacionalització del dret a decidir, en procés
El Govern ha completat els compromisos adquirits per impulsar la
internacionalització del dret a decidir. En aquest impuls a la política
exterior per aplanar el camí cap a l’estat propi, ha reforçat la xarxa
de delegacions i ha incorporat perfils sobiranistes al Govern. Hi ha
hagut canvis pel que fa a les delegacions polítiques (Estats Units,
França, Unió Europea, Regne Unit i Alemanya), com la designació d’Amadeu
Altafaj com a representant permanent davant la UE i el trasllat de la
seu dels Estats Units de Nova York a Washington per acostar-la al poder
polític. Ben aviat s’obriran delegacions a Roma i també a Viena.
4. L’administració electoral per a les plebiscitàries
Mas prioritza la creació d’una autoritat electoral catalana. La nova
Sindicatura Electoral havia de formar part d’una llei electoral pròpia,
que continua sense veure la llum. Conscients que d’aquí al setembre no
hi haurà temps de desencallar una llei que requereix una majoria
reforçada de dos terços del Parlament, Mas i Junqueras han decidit tirar
pel dret i aprovar per separat una llei específica sobre una
administració electoral que ja es mencionava al seu acord de
legislatura. De fet, s’havia de desenvolupar abans del referèndum per
decidir el futur polític de Catalunya. Ara les funcions de transparència
i objectivitat del procés electoral estan en mans de la Junta Electoral
Central. En la nova fase del procés, el Govern i els partits
sobiranistes pretenen edificar un òrgan electoral propi enfront de les
traves que l’Estat pugui posar en unes hipotètiques eleccions per
decidir la independència.
5. Del Servei d’Ocupació a la formació professional
Després de dos anys de baixa activitat legislativa (22 lleis
aprovades), el Parlament haurà d’intensificar la feina per donar llum
verda a mitja desena de projectes de llei d’aquí al setembre. En destaca
la llei del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), la llei de formació
professional i la de simplificació administrativa. La llei del SOC i la
de la FP van entrar al Parlament el setembre del 2014, van superar el
ple a la totalitat i ara estan en comissió. A finals d’any es va decidir
tramitar-les de manera urgent, cosa que en reduirà els terminis. El
projecte de llei de simplificació administrativa acaba d’entrar al
Parlament i forma part d’una bateria de mesures per agilitzar la gestió
de l’administració, que se sumarà a les lleis òmnibus. També està en
tràmit la llei de governs locals, pendent del debat a la totalitat.
6. Infraestructures crítiques i la llei de la policia
A la carpeta del Govern hi ha el tràmit de la llei de protecció de les
infraestructures crítiques de Catalunya, que ha de catalogar les
infraestructures que presten serveis essencials i garantir-ne el
funcionament. Paral·lelament, el Govern ha d’enviar al Parlament un
projecte de llei per preveure que l’Autoritat Catalana de la Competència
assumeixi les tasques reguladores pel que fa a la garantia de l’accés a
xarxes en l’energia, les telecomunicacions i el transport ferroviari.
La llei de la policia de Catalunya no s’ha resolt i la Generalitat ha de
culminar el pla per a la transitorietat jurídica, així com el
desenvolupament de les estructures de l’administració de justícia de
Catalunya.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada