Xavier Cuadras: "Una sortida caòtica de Grècia podria beneficiar els catalans"

29/06/2015

ECONOMÍA

"Les circumstàncies econòmiques de Catalunya difícilment l'obligarien a sortir de l'euro, però pot passar que països com Espanya, França o Itàlia diguin que és un altre país i que ha de sortir de l'euro-zona", assegura el professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra.

Gemma Aguilera

Xavier Cuadras

Xavier Quadras és professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, està especialitzat en teoria monetària i història financera, i és també director de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la UPF.


La primera jornada de mercats oberts amb 'corralito' a Grècia ha deixat una prima de risc disparada en els països perifèrics i les borses d'aquests països també han registrat fortes pèrdues. Quins efectes pot tenir a curt termini sobre l'economia d'aquests països més dèbils, entre els quals hi ha l'Estat espanyol?

El principal problema és que l'euro estava concebut com una cosa que era irreversible, però si s'acaba produint una sortida de l'euro-zona per part de Grècia, que és el principal risc, aquesta construcció quedaria desmentida. A curt termini, aquesta sortida no tindria per què afectar de manera greu i immediata les economies perifèriques en la mesura que el Banc Central Europeu no ho vulgui, i no ho vol pas. Per tant, els bancs d'aquests països i els seus governs tindran el suport del BCE. Ha pujat la prima de risc, però és probable que només sigui una conseqüència temporal. Ara bé, a mig termini crea un precedent. Si Grècia surt de l'euro, la pregunta que tothom es farà és qui serà el proper. En aquest moment el BCE és capaç d'assegurar la solvència i el funcionament correcte del sistema financer de tots aquests països perifèrics, però si mai tornem a tenir una crisi en algun d'aquests països, que no té per què ser ara però potser d'aquí a quatre o cinc anys, la pregunta que ens hem de formular és si ja hi ha un precedent perquè ha sortit Grècia, els mercats poden intuir que la solució a la crisi sigui la mateixa que va tenir el cas grec.


És a dir, que la crisi grega enviarà un missatge d'alerta als mercats perquè tinguin en compte el desenllaç com a indicador per a futures crisis?

Sí, perquè s'hauran creat unes expectatives, i aleshores és quan es produeixen sortides de capital. Quan un país té un problema greu i s'espera que acabi sortint de l'euro, al final és com una profecia que s'autocompleix, perquè al final els inversors treuen els diners d'aquest país i sostenir el sistema financer i bancari és més complicat, la prima de risc augmenta, etc. Si Grècia surt de l'euro crea un precedent, i aquest és el risc més important de la crisi grega a dia d'avui. Però és un risc a mig termini que no visualitzarem encara en les properes setmanes, sinó quan en un dels països considerats perifèrics hi esclati una nova crisi.


En les crisis més recents de Grècia, l'any 2010 amb la crisi del deute sobirà i el primer rescat de la UE, i el 2012 amb el segon rescat, sí que es va produir l'efecte contagi a d'altres economies, com l'espanyola. Ara la majoria d'experts asseguren que no hi ha risc de contagi, però la incertesa de què parlava vostè hi és?


El 2010, i sobretot el 2012, hi havia una gran incertesa sobre què podia acabar passant amb Grècia i quines mesures prendria el BCE al respecte. A l'Estat espanyol, assenyalat entre els països en més rics, la prima de risc es va disparar i hi va haver una fuga de capitals del sistema financer espanyol molt notable. Aleshores, el risc més important que hi havia sobre la taula era sortir de l'euro, però quan el president del BCE, Mario Draghi, va assegurar que el BCE faria el que hagués de fer per mantenir l'euro, la gent se'l va creure immediatament i amb això n'hi va haver prou per recuperar la normalitat als mercats.


El BCE no va aplicar cap mesura excepcional, el 2012. Amb les paraules n'hi ha prou, per apaivagar una situació de risc?

En aquest cas sí, perquè el sol fet que Draghi digués que el BCE faria tot el que calgués, va ser suficient per tranquil·litzar els mercats i els inversors. No va caldre actuar. Els bancs centrals són l'últim recurs financer de les economies modernes de mercat, i si aquest els garanteix l'estabilitat, els mercats ja no necessiten cap altre missatge. Entre el 2012 i el 2015 el BCE s'ha consolidat i s'ha generalitzat la creença que aquesta institució protegeix l'euro amb totes les seves conseqüències. El problema amb Grècia és més per la falta d'assumpció de responsabilitats polítiques del govern grec.


Però el 2012 el BCE rescata el sistema financer espanyol i Portugal i Irlanda. Aquí sí que va ser necessari actuar. 

El sistema financer espanyol estava en una situació delicadíssima, no podia continuar i se'l va rescatar. A diferència de l'economia irlandesa i la portuguesa, que es van rescatar íntegrament, l'economia espanyola era massa gran, per això es va optar només pel sistema bancari, que estava en veritable risc.


En un escenari d'abandonament-expulsió de Grècia de l'euro, més enllà de les pors i els precedents, provocaria una desestabilització de la moneda única?

No sabem ben bé què pot passar, hi ha una gran incertesa. Hi ha economistes que diuen que una sortida de Grècia, en el cas portuguès, amb una economia més feble, pot implicar que els inversors decideixin abandonar el sistema financer portuguès, és a dir, retirar el seu capital, davant l'expectativa que Portugal es trobi en un escenari idèntic al grec a curt termini. Tothom qui tingui actius en el sistema financer que ara estan en euros, pensarà que poden convertir-se immediatament en escuts, patint una devaluació immediata. Ara bé, tot això són hipòtesis, perquè la sortida d'un país de l'euro no està prevista en els tractats. Aquesta indefinició està feta expressament, no preveure que en pugui sortir ningú. Si en la creació de l'euro-zona s'haguessin previst els mecanismes de sortida d'un país, d'alguna manera s'estaria facilitant la desintegració d'aquest espai, justament allò que volien evitar els ideòlegs de la moneda única. Si tothom espera que un país surti del grup, és gairebé inevitable que acabi sortint.


Grècia seria un primer experiment per a Europa. El trasbals serà per al govern grec, però també per als països que hi tenen relacions comercials o financeres...

Si es produeix la sortida, no serà fàcil, serà un caos perquè es crearan incerteses i litigis de tota mena, a més a més de problemes en tots els contractes que estiguin denominats en euros. No es tracta de fer un canvi de moneda, sinó de modificar totes les relacions comercials i financeres d'un país amb el seu entorn.


Una Grècia fora de l'euro és una oportunitat de negoci per a empreses de països de l'euro-zona?

La moneda grega que s'adoptés es devaluaria, i tothom qui tingués inversions financeres a Grècia veuria com els seus actius perdrien valor, mentre que els que hi tinguessin inversions més productives, fins i tot hi guanyarien. Per exemple, si ara ja és barat anar de vacances a Grècia, encara ho seria més per a nosaltres, que tenim una moneda més forta que la grega i podríem comprar més allà. Per tant, se'n beneficiarien els hotelers perquè tindrien més gent que gastaria més. De fet, la devaluació no deixa de ser una eina per fer que l'economia grega sigui més competitiva, que és el que van fer l'economia espanyola i la italiana tota la vida.


Una sortida de l'euro no seria necessàriament una catàstrofe per a Grècia?

És una pregunta molt complexa, perquè Grècia és un país que té un problema de competitivitat, que sí que es podria resoldre parcialment per la via de la devaluació. Però Grècia té un problema gravíssim de governança, un mal endèmic de tots els governs. La reforma de l'Estat grec és el que ajudaria els grecs a superar els seus problemes econòmics d'una forma més permanent, i tenint en compte l'excepcionalitat del cas grec, probablement sortir de l'euro no els ajudaria, sinó que encara acabaria consolidant les dinàmiques de tota la vida.


Potser és que Grècia es va precipitar entrant a la zona euro sense haver fet la reforma dels pilars del seu estat?

L'entrada a l'euro era una oportunitat per a Grècia. Se li posaven uns deures difícils que requerien molt d'esforç, però no es van fer i l'oportunitat s'ha desaprofitat. I entre tots, no només Grècia, s'ha contribuït a aquest desaprofitament. També ens hauríem de preguntar si l'economia grega estava preparada per entrar a l'euro, però partint de la base que tot surt d'un falsejament dels comptes públics, Grècia és un cas particular per la seva perpètua crisi de governança i estructural que arrossega nepotisme, corrupció, clientelisme funcionarial, etc, en tots els governs fossin del govern que fossin. Aquesta crisi estructural diferencia el cas grec de Portugal, Itàlia i l'Estat espanyol. La devaluació d'una moneda pot augmentar la productivitat, però no canviar una cultura del poder com la que ha tingut Grècia.


En una nova Europa en què es constati que un país pot sortir de l'euro-zona i seguir formant part de la UE, si fos el cas de Grècia, un futur estat català se'n podria veure beneficiat? 

Sí que hi ha connexions en el sentit que si Grècia sortís de l'euro veuríem quin és el caos que es crea. En certa manera, si es creés un gran caos amb la sortida Grega, seria bo per als catalans, perquè Europa farà moltes coses per evitar que una Catalunya independent surti de l'euro.


Coses com ara pressionar l'Estat espanyol, i possiblement França i Itàlia, perquè no posessin pals a les rodes?

Sí, perquè Catalunya només pot sortir de l'euro per una raó, una represàlia política d'alguns països europeus contra Catalunya. Les circumstàncies econòmiques de Catalunya difícilment l'obligarien a sortir de l'euro, però pot passar que països com Espanya, França o Itàlia diguin que és un altre país i que ha de sortir de l'euro-zona. Però en tot cas seria un argument polític que no tindria res a veure amb la solvència econòmica i financera del país. Si als grecs els va molt malament, i de retruc el sistema financer i econòmic europeu en queda afectat, els catalans som una mica més grans que els grecs, i per tant, s'imposaria el raonament que per al propi bé dels europeus, no seria una bona idea que els catalans es quedessin fora de l'euro perquè es crearia un problema.


I si la sortida de l'euro fos per als grecs una bona opció?

Que als grecs no els passi gran cosa és un escenari no tan realista, però això per als catalans voldria dir que si fóssim expulsats de l'euro podríem sobreviure com els grecs, partint d'una base econòmica molt més sòlida. Per tant, una sortida de Grècia de l'euro-zona seria un precedent que probablement acabaria beneficiant els catalans en el sentit que si es crea un gran caos grec, la UE no tindrà ganes de tornar-ho a repetir amb Catalunya. Per a la UE el més còmode és convèncer els catalans que es quedin a Espanya, però si marxen, se'ls ha de permetre seguir a l'euro.


Dóna per feta la sortida de l'euro?

No, jo crec que hi haurà un acord. El problema és que si al referèndum es vota a favor de la postura d'Alexis Tsipras i per tant, no s'accepten les condicions de Brussel·les, aleshores probablement el president se'n sortirà. Però si els ciutadans diuen que no estan d'acord amb el seu president, que seria la situació preferida de la UE, aleshores gairebé inevitablement la UE s'hauria de mostrar més generosa i Tsipras estaria acabat políticament. Hi hauria eleccions i és previsible que fos més fàcil per a la UE arribar a un acord amb el nou executiu grec, en què Brussel·les faria més concessions i el nou govern estaria més disposat a fer el que li diguessin.


Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/06/xavier_cuadras_una_sortida_caotica_de_grecia_podria_beneficiar_els_catalans_110322.php