Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sortida del govern. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sortida del govern. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 d’octubre del 2022

Última hora : Junts decideix de sortir del govern amb un 55% de vots a favor

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Els partidaris del no sumen 55% vots, mentre que els continuistes es queden en 42% en una votació que ha tingut una participació del 79% 

 





Redacció

 07.10.2022 - 17:15

 

 

Es confirma el terratrèmol al govern català. La militància de Junts ha acordat de sortir del govern en una consulta on els partidaris del no s’han imposat amb 55% vots. Per la seva banda, els continuistes, amb els consellers Jaume Giró i Victòria Alsina al capdavant, n’han aconseguit 42%. Ara l’executiva es reunirà per avaluar el resultat i explicar els pròxims passos d’una ruptura que ja no té aturador i que marcarà els mesos vinents de la política catalana.

 

L’alta participació –79%– anunciada en les hores prèvies ja feia preveure un resultat molt ajustat i s’ha acabat consumant. Aquesta divisió de les bases suposarà un esforç extra pel secretari general del partit, Jordi Turull, que haurà de recosir una direcció que en els últims dies

dimarts, 30 de juny del 2015

Xavier Cuadras: "Una sortida caòtica de Grècia podria beneficiar els catalans"

29/06/2015

ECONOMÍA


"Les circumstàncies econòmiques de Catalunya difícilment l'obligarien a sortir de l'euro, però pot passar que països com Espanya, França o Itàlia diguin que és un altre país i que ha de sortir de l'euro-zona", assegura el professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra.


Gemma Aguilera



Xavier Cuadras



Xavier Quadras és professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, està especialitzat en teoria monetària i història financera, i és també director de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la UPF.


La primera jornada de mercats oberts amb 'corralito' a Grècia ha deixat una prima de risc disparada en els països perifèrics i les borses d'aquests països també han registrat fortes pèrdues. Quins efectes pot tenir a curt termini sobre l'economia d'aquests països més dèbils, entre els quals hi ha l'Estat espanyol?

El principal problema és que l'euro estava concebut com una cosa que era irreversible, però si s'acaba produint una sortida de l'euro-zona per part de Grècia, que és el principal risc, aquesta construcció quedaria desmentida. A curt termini, aquesta sortida no tindria per què afectar de manera greu i immediata les economies perifèriques en la mesura que el Banc Central Europeu no ho vulgui, i no ho vol pas. Per tant, els bancs d'aquests països i els seus governs tindran el suport del BCE. Ha pujat la prima de risc, però és probable que només sigui una conseqüència temporal. Ara bé, a mig termini crea un precedent. Si Grècia surt de l'euro, la pregunta que tothom es farà és qui serà el proper. En aquest moment el BCE és capaç d'assegurar la solvència i el funcionament correcte del sistema financer de tots aquests països perifèrics, però si mai tornem a tenir una crisi en algun d'aquests països, que no té per què ser ara però potser d'aquí a quatre o cinc anys, la pregunta que ens hem de formular és si ja hi ha un precedent perquè ha sortit Grècia, els mercats poden intuir que la solució a la crisi sigui la mateixa que va tenir el cas grec.


És a dir, que la crisi grega enviarà un missatge d'alerta als mercats perquè tinguin en compte el desenllaç com a indicador per a futures crisis?

Sí, perquè s'hauran creat unes expectatives, i aleshores és quan es produeixen sortides de capital. Quan un país té un problema greu i s'espera que acabi sortint de l'euro, al final és com una profecia que s'autocompleix, perquè al final els inversors treuen els diners d'aquest país i sostenir el sistema financer i bancari és més complicat, la prima de risc augmenta, etc. Si Grècia surt de l'euro crea un precedent, i aquest és el risc més important de la crisi grega a dia d'avui. Però és un risc a mig termini que no visualitzarem encara en les properes setmanes, sinó quan en un dels països considerats perifèrics hi esclati una nova crisi.


En les crisis més recents de Grècia, l'any 2010 amb la crisi del deute sobirà i el primer rescat de la UE, i el 2012 amb el segon rescat, sí que es va produir l'efecte contagi a d'altres economies, com l'espanyola. Ara la majoria d'experts asseguren que no hi ha risc de contagi, però la incertesa de què parlava vostè hi és?

dimecres, 17 de juny del 2015

Cisma a CiU: els consellers d'Unió sortiran del Govern

Els consellers Ramon Espadaler i Joana Ortega, arribant a la reunió de la cúpula d'Unió. / TONI ALBIR / EFE
Ja ha acabat la reunió de l'executiva d'Unió Democràtica que ha de decidir el futur del partit. Segons ha pogut confirmar l'ARA, els consellers d'Unió abandonaran el Govern. Són Ramon Espadaler, conseller d'Interior; Josep Maria Pelegrí, conseller d'Agricultura; i Joana Ortega, vicepresidenta i consellera de Governació. Ortega, de fet, deixa la política, segons les fonts consultades. 

Tensió amb els crítics

En aquesta reunió s'hi han trobat les dues ànimes del partit: el sector oficialista -encapçalat pel president del comitè de govern, Josep Antoni Duran i Lleida, i pel secretari general del partit, Ramon Espadaler-, i també el sector renovador, liderat per Antoni Castellà, que plantejarà una proposta per adherir-se al full de ruta independentista que ja han acordat CDC, ERC i les entitats civils, amb qui s'ha reunit aquest matí. Duran ja ha marxat de la seu del partit, quan passaven pocs minuts de les cinc.