dijous, 22 de maig del 2014

“Si pares el camí d’un poble a la força, la situació explota”

Dijous, 22 de maig de 2014 05:00 h

Nikola Vuljanic, diputat europeu del partit Laborista Croat reconeix en aquesta entrevista al directe!cat el dret a l’autodeterminació dels pobles i, entre ells, el català


Guifré Jordan (@enGuifre) / Periodista i docent. Croàcia, estat membre de la Unió Europea des de juliol de 2013, escollirà 12 diputats després de celebrar sola uns comicis europeus just abans de l’adhesió. Un dels escollits va ser Nikola Vuljanić,  l’únic eurodiputat del partit laborista croat -afiliat al grup europeu encapçalat per Alexis Tsipras Esquerra Unida Europea/Esquerra Verda Nòrdica. Vuljanić, que repetirà segons totes les enquestes, reflexiona sobre el procés català.



Nikola Vuljanic, diputat europeu del partit Laborista Croat
 


L’any passat només van anar a les urnes un 20% de croats. El 2009 a Catalunya un 37%. Per què no desperta interès la Unió?
En el nostre cas, em fa l’efecte que la gent encara no entén que els afers de vital importància per la seva vida quotidiana es decideixen al Parlament Europeu, més que a Zagreb, la nostra capital. Una enquesta apunta a què només un 15% de croats són conscients del que passa a Brussel·les. És un sentiment estès a tot el continent.

Vostè és representant del comitè d’afers exteriors de la cambra, i treballa sobretot en la política d’ampliació als Balcans. Els comicis de finals de maig són un altre pas per la normalització de Croàcia en el si de la Unió Europea. A partir d’ara, quines possibilitats veu per una millora de les relacions entre Zagreb i Belgrad, i per l’estabilització final dels Balcans?


Aquest és un assumpte molt important per Croàcia. Estic segur que la Unió mai funcionarà bé fins que tots els països que volen formar-ne part siguin admesos. El nostre esforç farà teixir aliances, però els diversos processos d’adhesió són claus. Estic segur que les relacions entre Croàcia i els seus veïns, inclosa Sèrbia, seran molt millors una vegada tots hagin completat el procés d’adhesió a la Comunitat.

En relació a l’ampliació de la Unió, el proper setembre Escòcia celebrarà un referèndum d’autodeterminació i Catalunya ha anunciat una consulta en el mateix sentit a finals d’any. En cas d’independència d’uns o d’altres, hauria de quedar el nou estat de manera automàtica fora de la UE?
Això és quelcom nou, la Comissió encara no ho ha previst, no sé quina decisió al respecte prendrien. Ara bé, en el cas de Catalunya, per exemple, jo estaria molt decebut si el govern espanyol exercís un veto per evitar que Catalunya continués formant part de la Comunitat. No seria una actitud gens democràtica.

Abans d’aquest escenari, però, la consulta s’ha de fer...
Tota nació hauria de tenir el dret a l’autodeterminació, i Catalunya no en pot ser l’excepció. Els catalans han de triar i, ja sigui independència o major autonomia dins d’un estat més gran, ningú ha de tenir dret a frenar la decisió que prenguin. Si alguna d’aquestes dues opcions guanya al referèndum, estic segur que Catalunya podrà arribar a un acord amb Espanya per fer-la possible.

I si es prohibeix el referèndum, és la Declaració Unilateral d’Independència una solució factible? ...

En aquest enllaç la resta de l'entrevista i la seva versió en anglès



http://www.directe.cat/noticia/350914/si-pares-el-cami-dun-poble-a-la-forca-la-situacio-explota