El Parlament Europeu desautoritza la JEC i reconeix Junqueras com a eurodiputat

PAÍS - PRINCIPAT

JxCat, ERC i la CUP el ratifiquen en el càrrec en espera que la cambra hagi d’afrontar l’execució de la inhabilitació 

 

Per: Odei A.-Etxearte

04.01.2020  22:42




‘Ha arribat l’hora de plantar-se’, ha proclamat Quim Torra des del faristol. El Parlament de Catalunya ha refusat la decisió de la Junta Electoral Central espanyola d’inhabilitar-lo i l’ha ratificat com a diputat i president de la Generalitat. La unitat de vot de l’independentisme s’esquerda al congrés espanyol, però no al parlament: JxCat, ERC i la CUP han respost en bloc a la demanda de Torra perquè el parlament es plantés en una primera votació. Els comuns hi han donat suport parcialment (només s’han sumat al refús de la resolució de la JEC i s’han abstingut en la resta de punts) i el PSC no s’ha mogut tant com ERC desitjava. La resolució aprovada és una primera declaració d’intencions, una expressió política en forma de resolució abans que els òrgans de la cambra hagin d’entomar de manera efectiva si apliquen la inhabilitació o desobeeixen la JEC o el Tribunal Suprem. La unitat s’ha mantingut en un moment crític: malgrat l’esquerda oberta per la decisió d’ERC de mantenir l’abstenció a la investidura de Pedro Sánchez, que JxCat i la CUP refusen, i al mateix temps que el debat s’allargava al congrés dels diputats espanyol.



Torra volia que la cambra entomés d’immediat el ‘cop d’estat’ contra les institucions del país, i l’independentisme ha respost tancant files. Després de la defensa que ha fet Sánchez al congrés espanyol del marc constitucional i del diàleg amb Catalunya, el parlament ha exigit el reconeixement del dret a l’autodeterminació, la fi de la repressió i
l’amnistia per als represaliats, cosa que complicava que els comuns se sumessin a tot l’acord i feia inviable que s’hi adherís el PSC. JxCat ha prioritzat el front independentista i no ha intentat negociar la proposta amb els comuns. Els antics blocs no es trenquen al parlament i es mantenen els punts d’acord habituals. Almenys, de moment.



Una part del diagnòstic era compartit. El PSC i els comuns també refusen la decisió de la JEC, però el llistó de la resolució pactada entre els tres grups independentistes estava massa alt i han presentat iniciatives pròpies. I això que la votació d’avui ha estat una expressió política simbòlica i no una desobediència amb totes les de la llei. Per què? Ho ha recordat el PSC durant el debat: Torra no ha rebut la notificació formal íntegra de la resolució de la JEC. Divendres només va rebre per correu electrònic un avanç de la decisió. No és un detall menor. Implica que els òrgans del parlament no han hagut d’enfrontar-se encara a l’emplaçament d’executar la inhabilitació que, a més, Torra recorrerà i arribarà al Tribunal Suprem, que haurà de decidir si accepta les mesures cautelaríssimes que presentarà la seva defensa perquè la inhabilitació no s’executi, com ho pretén la JEC, sense sentència ferma. Aquesta situació legal hauria d’evitar que la resolució aprovada arribi a tenir conseqüències penals per a la mesa del parlament. L’hora de la veritat, tanmateix, arribarà, amb el vertigen del possible final de la legislatura i la convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya.

ERC vol diàleg, la CUP hi veu un ‘fals miratge’

 

Mentre no ho fa, els discursos al parlament català i a l’espanyol s’han començat a encavalcar en un complex equilibri. ERC feia malabars sobre la corda fluixa, argumentant la lògica de rehabilitar Torra al parlament i de defensar la mesa de negociació a Madrid.



‘Tenim l’obligació de fer compatible a la vegada la confrontació democràtica amb el diàleg i la negociació’, ha al·legat Vilalta. La diputada i secretària general adjunta d’ERC ha demanat a Torra que lideri la delegació catalana d’aquesta mesa, i que hi plantegin l’autodeterminació i l’amnistia. ‘Som al mateix equip. Anem a jugar la partida de la democràcia’, li ha dit. Torra, que no ha replicat els grups, no ho veu tan clar. ‘Es pot establir un diàleg i, a la vegada, inhabilitar l’interlocutor?’, ha preguntat durant el seu discurs de compareixença, convençut que el problema no és només l’anomenat deep state, sinó l’estat sencer. De fet, Torra no s’ha mogut de la proposta que ja va fer Carles Puigdemont respecte a l’acord entre ERC i el PSOE. Ha plantejat que es formi un espai on l’independentisme pugui debatre amb quines propostes i condicions negocia el govern català amb l’espanyol. ‘Cal actuar amb unitat estratègica i no deixar abonar el terreny de la divisió’, hi ha afegit. A més, Torra ha reclamat la convocatòria de l’assemblea de càrrecs electes perquè també responguin contra la inhabilitació. En això últim, la CUP hi està d’acord.



Els anticapitalistes han carregat amb duresa contra ERC i els comuns. Els ha acusat de reforçar la constitució espanyola i l’autonomisme ‘amb el fals miratge del diàleg’. ‘Al règim del 78, abans de dialogar amb ell, cal derrotar-lo políticament’, ha al·legat Carles Riera. La CUP sosté que el parlament haurà de desobeir ara i sempre per a confirmar els càrrecs de Torra. No n’avala la gestió, però defensa la institució i el blindatge contra la repressió mentre acusa la majoria de forces de prioritzar els seus interessos partidistes i l’status quo.



La resolució conjunta aprovada qualifica de cop d’estat l’intent de la JEC d’inhabilitar Torra, a qui ratifica com a diputat i president de la Generalitat. Diu que el reglament del parlament és l’únic que pot alterar la composició de la cambra i que, al costat de la llei de la presidència i del govern, són l’únic marc jurídic aplicable a la presidència de la Generalitat. També denuncia una causa general contra l’independentisme i exigeix la fi de la repressió, el reconeixement del dret a l’autodeterminació, l’amnistia per als presos i els exiliats i la necessitat d’impulsar un acord nacional per a defensar-ho. Finalment, el parlament ha donat suport als eurodiputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín perquè exerceixin plenament i en llibertat les seves funcions polítiques en compliment de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Donant solemnitat al moment, a la tribuna hi eren l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, i els ex-presidents del parlament Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol.

El PSC i la prova del cotó

 

També el PSC ha trenat els escenaris del parlament i el congrés. Miquel Iceta ha evitat carregar contra la JEC però s’ha desmarcat de la decisió d’inhabilitar Torra, com ja ho va fer el PSOE. Iceta ha subratllat que només pot ser apartat del càrrec per una sentència judicial ferma, el mateix que deia la proposta de resolució que han presentat els socialistes catalans. ‘Si la prova del cotó és la defensa de les institucions, crec que molts la passem’, ha dit Iceta, que també malda pel trencament dels blocs al parlament i ha expressat un ‘respecte especial’ per l’abstenció d’ERC a Sánchez. Esquerra no els ha donat l’aprovat.



Segons Vilalta, no han passat la prova perquè la proposta de resolució que han presentat estava lluny del que creien que tocava. La iniciativa del PSC constatava que les causes de cessament del president són previstes a l’estatut i a la llei de la presidència i el govern, que només inclouen una inhabilitació per sentència judicial ferma. Els socialistes catalans, també constataven que es pot recórrer contra l’acord de la JEC al Tribunal Suprem i convidaven la mesa del parlament a interposar-hi un recurs per a defensar allò que estableix la llei catalana i l’estatut. Per ERC, era un redactat insuficient i digne d’un notari. Els comuns també han lamentat que els ha faltat cintura. La proposta dels socialistes ha estat tombada en bloc.



En canvi, ERC sí que ha votat a favor de la majoria de punts de la resolució dels comuns, que s’ha aprovat parcialment, i que acusava la JEC d’haver-se extralimitat en l’exercici de les seves funcions i d’haver vulnerat l’estatut i el reglament del parlament. Esquerra, JxCat i la CUP no han avalat un punt que advocava per desbloquejar la situació ‘amb la formació d’una majoria de govern progressista i plurinacional’ que canalitzi una negociació del conflicte polític. I és que els comuns creuen que el de Sánchez és el millor govern de l’estat que podia tenir Catalunya. La seva líder al parlament ha vaticinat que els partits de dretes lideraran una ‘guerra judicial i administrativa’ a la seva contra.



‘Arrimadas, Casado i Abascal intentaran sacsejar-nos cada dia’, ha avisat Jéssica Albiach, que també veia compatible reformar les institucions catalanes i avalar la constitució d’un govern que qualifiquen ‘de progrés’.



De fet, JxCat, ERC i la CUP han avalat alguns dels punts de la resolució dels comuns, que sosté que la JEC s’ha extralimitat en les seves funcions i sentencia que ha vulnerat el dret al sufragi i l’elecció de la ciutadania. El parlament ha refermat que qualsevol decisió sobre la presidència de la Generalitat s’ha de prendre amb respecte a l’estatut i al parlament, ha refusat la judicialització del conflicte i la decisió de la JEC d’inhabilitar Junqueras com a eurodiputat.

Un debat ple d’obstacles reglamentaris

 

No hi ha plens plàcids al parlament. I el d’avui ha estat, també, un trasbals reglamentari continu amb reunions sincopades de la mesa i de la junta de portaveus, i una llarga suspensió del ple amb el debat a mig fer. Un ple que ha tornat a situar Cs i el PP a l’extrem dret del bloc anti-independentista. Han acusat JxCat, ERC i la CUP de tornar a l’escenari del ple del 6 i 7 de gener del 2017. El cert és que són lluny de tornar-hi. Però com que la d’avui era inicialment una convocatòria que no preveia votacions, només la compareixença de Torra i les rèpliques dels grups, Cs ha escurat les possibilitats del reglament per a obstaculitzar-les. Ha presentat dues propostes de reconsideració que han forçat la mesa a reunir-se dues vegades més i no ha volgut reduir els temps del debat de les resolucions, recordant una vegada i una altra que ells no volien un debat en dissabte i dos dies abans de Reis, i denunciant que s’ha convocat fora del període de sessions, cosa que hauria d’haver fet entrar en joc la diputació permanent.



Els independentistes són a anys llum del setembre de fa més de dos anys però, per a poder incloure la votació de resolucions al ple, han demanat una alteració de l’ordre del dia en aplicació del famós article 83.3 del reglament. La curiositat és que s’han afegit a la petició el PSC i els comuns, perquè s’inclogués el debat de les seves resolucions. Això sí, els socialistes han criticat la convocatòria precipitada del ple i que s’hagi tornat a ‘retorçar’ el reglament del parlament. L’hora de la veritat de la cambra, però, arribarà quan hagi de decidir si executa o no la inhabilitació de Torra. Tot es precipita, la incertesa sobre unes eleccions anticipades creix.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/parlament-blinda-torra-president-diputat-inhabilitacio-jec/