El Suprem rebutja la querella d’exjutges i exfiscals contra Joan Carles I per cinc delictes fiscals

 

 

MONARQUIA ESPANYOLA 

L’Alt Tribunal conclou que els fets no són constitutius de delicte, estan prescrits o han estat regularitzats 

 

Martí Odriozola i Marcé
Foto: EFE
Madrid. Dilluns, 5 de maig de 2025. 09:54
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

  

Marchena se’n va: en mans de qui restarà la poderosa sala segona del Suprem?

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Els magistrats Andrés Martínez Arrieta i Ana Ferrer es disputaran la presidència de la sala penal i l'herència terrible de Marchena

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

03-12-2024

Actualització- 03-12-21:45h

 

 

Manuel Marchena deixarà de ser el president de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol demà, 5 de desembre, deu anys després d’haver assumit el càrrec. Plegarà i serà rellevat o bé pel magistrat conservador Andrés Martínez-Arrieta o bé per la magistrada alineada amb el PSOE Ana Ferrer, però la seva ombra serà present en tot moment, i la seva influència dins la sala continuarà essent enorme. Perquè Marchena continuarà com a magistrat de la sala, vigilant que la doctrina conservadora i involutiva quant als drets civils que ha anat imposant al llarg de tota una dècada (per la sentència contra el procés que qualificava de sedició l’exercici de drets com el de manifestació, per la introducció del concepte de la violència ambiental, per la definició de la doctrina que tot pot ser terrorisme si vol “subvertir l’ordre constitucional”, etc.) pervisqui i es consolidi.

L’operació Marchena es clou amb un verí que Sánchez no preveia

Continuarà tenint veu i vot a la sala segona, i molta influència, però també serà determinant qui el rellevarà a la presidència. Hi ha dos candidats: Andrés Martínez Arrieta (Logronyo, 1955), el de més

El precedent perillós que volen crear amb l’article 559 contra Tamara Carrasco

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

La fiscalia porta al Suprem l'acusació insòlita per l'article 559 del codi penal, "un delicte de perill abstracte"  

 

Per: Josep Casulleras Nualart

13.09.2021  21:50

 

 

“El missatge que va enviar al seu grup d’amics va generar un gran perill perquè era el punt de partida en el procés cap a la violència real.” És una de les frases de l’escrit de la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol que recorre contra l’absolució de l’activista Tamara Carrasco i insisteix que sigui condemnada per incitació als desordres públics. Carrasco ha estat absolta dues vegades de l’acusació d’haver vulnerat l’article 559 del codi penal. La primera, al jutjat penal número 25 de Barcelona i la segona, a l’Audiència de Barcelona. Tot això després d’haver passat més d’un any confinada i amb el seu dret fonamental de lliure circulació limitat. No hi ha cap precedent a l’estat espanyol de condemna per aquest article, que fou introduït pel govern del PP en la polèmica reforma del codi penal del 2015. Castiga la difusió de missatges que incitin als desordres públics, amb penes que poden arribar a un any de presó. La fiscalia insisteix a condemnar Carrasco per aquest delicte, malgrat l’absolució de dos tribunals i malgrat que pot establir un precedent perillós per a l’exercici de drets fonamentals.

 

Informe: Els 3.300 represaliats

 

 

L’advocat de Carrasco, Benet Salellas, ho expressava així: “La fiscalia demana una interpretació molt expansiva [de l’article 559 del codi penal] basada en el fet que un