L'expresident d'ERC a Girona i exalcalde de Torroella de Montgrí es dona de baixa del partit

 

 

Josep Maria Rufí diu que ho fa amb "una tristesa infinita" després de 42 anys

 

 

Política 03.10.2023 13.30 hACN

 

 

L\'expresident d\'ERC a Girona i exalcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí Autor/a: ERC

 

 

 

 

L'expresident de la Federació d'ERC a Girona i exalcalde de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Josep Maria Rufí, s'ha donat de baixa del partit. En una piulada, Rufi diu que ha pres la decisió de deixar la militància d'Esquerra després de 42 anys i "amb una tristesa infinita", tot i que no n'ha donat més detalls. 

L'anunci ha tingut múltiples reaccions de suport a la xarxa social X. Llicenciat en Veterinària, Rufí era militant d'ERC des del

Caçar Puigdemont

 

 

OPINIÓ

 

 

Si cau Puigdemont, cau tot. O és que no ho sabem? I si ho sabem, ho pensem permetre? Aquesta és l’única qüestió que val la pena ara mateix

 

 

Joan Rovira
19/02/2023 20:42 

 

 

 

 

Mentre perdem el temps miserablement. Mentre ens barallem i n’hi ha que no fan altra cosa que treure les navalles o fer llistes d’afectes i desafectes, d’enemics, de neutres (perillosíssims, els pitjors) o posar en marxa la màquina de fer carn picada. Mentre ho anem destrossant tot, en una mena d’onada de fúria destructiva contra nosaltres mateixos… Mentre ens anem fent mal, insultant-nos, ofenent-nos, acusant-nos… Mentre passa tot això, hi ha qui va fer feina.

 

Gent que no cal que sigui intel·ligent ni subtil, però que té claríssims els objectius i que sap que estem contribuint amb entusiasme suïcida a aconseguir-los. Catalunya contra Catalunya, igual a victòria de Castella.

 

La roda del hàmster gira i gira i gira, poques coses més tontes que un hàmster donant voltes a la roda. 

 

Això impedeix que ens adonem de l’autèntic objectiu de caça major: caçar Puigdemont. És una de les coses que

La cimera i l’anticimera

 

 

OPINIÓ

 

 

"L'important és declarar què és el que no s'ha acabat, la voluntat d'independència de la majoria dels catalans"

 

 

 

Ramon Cotarelo
17/01/2023 20:08 

 

 

 

 

La cimera és reunió periòdica, rutinària per tractar assumptes corrents. La interpretació de Félix Bolaños li ha donat alçada simbòlica. Com si fos l’anunci del passeig del vencedor, i s’ha viscut com una provocació. El moviment de rebuig ha començat a les xarxes; s’hi han afegit les organitzacions socials, que van oficialitzar la convocatòria i, després els partits polítics, l’últim dels quals, ERC, ho va fer desdoblant-se en les dues seves ànimes, com a partit del carrer i partit institucional.

 

La convocatòria urbi et orbi portava una aura unitària. Molts la veien com l’església de tots els sants, l’independentisme al complet unit al carrer a plantar cara a l’ocupant. Tothom estava cridat. Es tractava, doncs, del que els anglesos diuen stand up and be counted que, pobrament traduït, seria feu un pas al front i signifiqueu-vos, o sigui, doneu la cara. La lògica conclusió és que es tractava d’una manifestació en contra de la cimera i en favor de la independència dels Països Catalans.

 

L’adhesió tardana d’ERC va qüestionar aquesta lògica. Junqueras va anunciar que ERC assistiria a la manifestació, però no aniria contra la cimera, sinó a favor de les tres reivindicacions clàssiques del seu partit, amnistia, autodeterminació i república, que sonen com les tres virtuts

El vol del borinot

 

 

OPINIÓ

 

 

"L'atac de l'Estat al pal de paller de la llengua és una provocació directa que s'ha trobat d'antuvi amb un fort rebuig social i l'oposició frontal de la comunitat educativa"

 

 

 

Ramon Cotarelo

 
05/04/2022 20:00

 

 

Sentiu el brunzit del borinot al fons d’aquest nou i greu, i més que greu, conflicte per la llengua? Un brunzit de recança pel que no es va gosar fer antany i d’advertència que potser caldrà fer-ho enguany. A despit de totes les giragonses de l’independentisme autonomista.

 

La llengua és el pal de paller de la identitat nacional catalana. Si l’actual atac de l’Estat a la clau de volta d’una hipotètica república catalana reeixís, tot l’edifici s’enfonsaria. Les roïnes palesaran que estava basat en una quimera: que l’Estat espanyol col·laboraria de bona fe amb el desenvolupament de la nació catalana dins la seva llengua i cultura. 

 

Només aquesta hipòtesi explica que, als inicis, les autoritats triessin el model de vehicularitat catalana universal amb un reconeixement del castellà en lloc del model del País Basc, amb un sistema de triatge voluntari: vehicularitat única castellana, vehicularitat única euskera i model mixt. La immersió lingüística consagrada a la Llei de Política Lingüística de 1998, que perfeccionava la de

Graupera marca el camí cap a la República al marge dels partits

PROCÉS

“La solució sou vosaltres”, ha escrit en una piulada

Redacció 12/07/2019

Jordi Graupera, en una imatge d'arxiu

La unitat dels partits independentistes fa temps que penja d’un fil però, aquesta setmana, s’ha escenificat el seu trencament definitiu amb el nomenament de Núria Marín com a presidenta de la Diputació de Barcelona amb els vots de JxCat. En aquest context, tan llunyà de la situació que es vivia en les altes esferes institucionals de l’1-O, molts (sobretot des de l’unionisme) han diagnosticat la fi del procés independentista.



Però no tots. Alguns encara mantenen l’esperança que Catalunya es converteixi en una República independent aprofitant l’impuls històric que ha viscut darrerament el país en aquesta direcció, i no precisament gràcies als partits.



És el cas de Jordi Graupera, alcaldable de Barcelona amb ‘Barcelona és capital’ a les