El cas insòlit d’un guàrdia civil de l’1-O que persegueix un català indignat a París

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Francesc Xavier Torta, veí de la Ràpita però resident a París, haurà de declarar demà per videoconferència, acusat d'incitació a l'odi · L'agent que l'acusa és el mateix que persegueix la mestra jubilada Mariona Reig 

 

 

Desenes de guàrdies civils a les portes del pavelló firal de la Ràpita per a impedir el referèndum d'independència. Fotografia: ACN

 

 

Arnau Lleonart Fdez

05.06.2022 - 21:40

Actualització: 06.06.2022 - 11:11

 

 

Una de les particularitats de l’actuació de la policia espanyola per a mirar d’impedir el referèndum del Primer d’Octubre de 2017 va ser que moltes de les incursions no s’entenien per la voluntat de frustrar el vot de tants catalans com fos possible. Moltes ciutats grans o mitjanes van escapar de l’operatiu i, en canvi, es van acarnissar en pobles de pocs milers d’habitants o menys. A les Terres de l’Ebre, una de les zones menys poblades de Catalunya, un comboi de la Guàrdia Civil va carregar a Sant Carles de la Ràpita, primer, i a Roquetes després, i va deixar-hi un rastre de votants ferits. De París estant, Francesc Xavier Torta, veí de Sant Carles de la Ràpita però resident a França d’ençà del 2012, rebia amb indignació les imatges que ja feien la volta al món. Des de la distància, pensava que el favor més gran que podia fer al seu poble era compartir a les xarxes tot allò que li arribava perquè tothom en fos conscient.

 

Guàrdies civils acarnissats en pobles petits

El Tribunal de Comptes rectifica i accepta els avals de la Generalitat als perseguits per l’acció exterior

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Inicialment, va denegar els avals per a la fiança solidària de 5,4 milions d'euros  

 

Per: Redacció

28.02.2022  14:40

 

 

El Tribunal de Comptes espanyol ha acceptat finalment els avals de l’Institut Català de Finances (ICF) als represaliats per l’acció exterior del govern, segons que ha informat Europa Press. La secció d’enjudiciament ha revocat la primera decisió de la delegada instructora de no admetre els avals a la fiança solidària de 5,4 milions d’euros a una trentena d’ex-alts càrrecs per l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. Entre els vint-i-vuit acusats que es van acollir al fons de compensació creat pel govern, hi ha Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Andreu Mas-Colell i Albert Royo.

 

Que el Tribunal de Comptes accepti l’aval significa que, de moment, no embargaran els béns personals dels acusats, si més no, fins que l’organisme no decideixi si n’ordena l’embargament definitiu.

 

La delegada instructora, Esperanza García Moreno, va xifrar en 5,4 milions d’euros la despesa en acció exterior dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont que, sota criteri seu, va servir per a promocionar el procés independentista, una xifra ratificada posteriorment per