João riu, el Cholo plora

 

 

BARÇA

 

 

João Félix guanya la seva particular batalla contra Simeone i situa el Barça tercer en la classificació amb un gran gol

Immens també Iñaki Peña, amb dues aturades salvadores a Memphis i Correa en el tram final 

 

 

 

João Félix celebrant amb passió el seu gol EFE.

 

 

Barcelona - 4 desembre 2023 2.00 h 

 

 

Barça 1 Atlético 0

 

ATLÉTICO:Oblak, Nahuel Molina (Azpilicueta, 46’), Witsel, Giménez (Samuel Lino, 46’), Hermoso, Riquelme (Correa, 46’), Llorente, Koke (Saúl, 66’), De Paul, Griezmann i Morata (Memphis, 65’).

 

 BARÇA:Iñaki Peña, Koundé, Araujo, Christensen, Cancelo, Gündogan, De Jong, Pedri (Fermín, 89’), Raphinha (Lamine Yamal, 77’), Lewandowski i João Félix (Ferran, 77’). GOLS:1-0 (28’) João Félix.ÀRBITRE:Sánchez Martínez. T.G.: a Cancelo, Araujo, Fenkie, Ferran, João Félix, Giménez, Witsel, Koke, Azpilicueta.PÚBLIC:34.568 espectadors al Lluís Companys.

Oriol Tortajada - Barcelona

 

Hi ha coses escrites a les estrelles. No calia ser un expert en astrofísica per intuir el partit de João Félix contra el seu Atlético. Un astre brillant amb llum pròpia en la freda nit de Barcelona. Era la seva nit. Extramotivat pel retrobament tens amb Simeone i esperonat pels dards verbals de Griezmann i Saúl Ñíguez enviats en la prèvia, però amb la justa mesura d’excitació per no caure en el parany del nerviosisme. La nit de João. Va marcar, va treballar, va recuperar moltes pilotes i va provocar les targetes de Witsel i Azpilicueta. Gran partit. Sense precipitació. Sense angoixa. Controlant les emocions en tot moment. Ovació tancada per a ell quan va ser canviat per Ferran a un quart d’hora per al final. El seu gol va ferir l’orgull del Cholo. Un golàs. Gol importantíssim i estèticament bonic. El Barça va iniciar l’acció des de la pròpia porteria, Raphinha va acabar traçant una diagonal perfecta, va assistir João, el portuguès va fer un control llarg, però el seu esprint li va permetre anticipar-se a Oblak i amb la bota esquerra el va superar amb delicadesa per dalt. Inicia Iñaki Peña, clarifica Pedri, accelera l’acció Raphinha i culmina João. Un golàs generat des del col·lectiu i resolt des del talent individual de João Félix. El segon gol del portuguès els últims sis dies i el seu segon gol contra vells coneguts. Dimarts, el seu gol contra el Porto va classificar el Barça per als vuitens de la Champions i, ahir, el seu gol contra l’Atlético de Madrid va situar el Barça tercer en la lliga. Feliç João, feliç Xavi i abatut Simeone, que continua sense saber què és guanyar al camp del Barça i ja van tretze temporades. Guanya João, perd el Cholo.

La victòria del Barça s’explica des del talent i la motivació de João Félix, però també des de la figura gegant d’Iñaki Peña. Colossal també en el seu paper. Tercera titularitat seguida i immens. Si el Barça va sumar els tres punts és en part gràcies a les seves dues parades estratosfèriques els últims deu minuts de partit. Primer,

El preàmbul de l'amnistia en justificarà la constitucionalitat i evitarà descriure l'1-O com un delicte

 

 

INVESTIDURA

 

 

Fonts de la negociació detallen a Nació que el text acordat està pensat per evitar impugnacions al Tribunal Constitucional

 

• Els jutges espanyols rebutgen l'amnistia i avisen que «serà el principi de la fi» de la democràcia espanyola

 

 

Pancarta a favor de l'amnistia. | Jordi Espuña i Ermínia Altarriba

 

 

 

 per Joan Serra Carné / Oriol March, Barcelona | 2 de novembre de 2023 a les 12:00

 

 

 

 La llei d'amnistia és l'element central de la negociació d'ERC i Junts amb el PSOE per facilitar la investidura de Pedro Sánchez. El text acordat per separat entre les forces independentistes, que es farà públic de forma imminent i després haurà d'entrar al registre del Congrés, deixarà clar en el preàmbul la constitucionalitat de la norma, tal com apunten a Nació fonts coneixedores del document. Una empara en la Constitució que serà essencial -segons els negociadors- per esquivar una eventual impugnació del Tribunal Constitucional. La llei d'amnistia també evitarà considerar delicte el referèndum de l'1 d'octubre, en sintonia amb els pactes previs que les forces independentistes ja havien establert amb el govern espanyol per desplegar la taula de diàleg. La mesura de gràcia beneficiarà els policies investigats per les càrregues de la tardor del 2017 que no fossin causants de les lesions més greus. 

El preàmbul de la llei d'amnistia, que ha ocupat els negociadors de manera prioritària perquè quadrar relats polítics, és fonamental també per afermar la seva constitucionalitat, i així ho han tingut en compte totes les parts implicades en la redacció de la norma. ERC, la setmana passada, es mostrava encara recelosa amb el redactat que havia elaborat el PSOE, perquè es feia un relat de l'1-O que el situava com un delicte. El cert, en tot cas, és que el referèndum del 2017 va ser declarat inconstitucional per part del Tribunal Constitucional (TC). Una de les prioritats de Sánchez és que el text passi el sedàs de l'alt tribunal, presidit per Cándido Conde-Pumpido, i on hi hi ha majoria progressista. A l'organisme s'hi asseu també Juan Carlos Campo, ministre de Justícia amb els indults.

investidura

De la presó a la investidura: quins presos polítics es beneficiaran més de l'amnistia?

Villarejo revela que l’exministre Zoido va ordenar les càrregues de l’1-O

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

L’excomissari assegura que ell també va informar al CNI d’on podien ser les urnes i que no li van fer cas 

 

 

BARCELONA - 1 octubre 2023 10.04 h 

 

 

 

 

 

L’exministre d’Interior, José Ignacio Zoido, durant acte d’homenatge a les víctimes en el 30è aniversari de l’atemptat d’Hipercor, el 29 de juny de 2017 ACN.

 

 

 

J.A - BARCELONA

 

 

L’excomissari José Manuel Villarejo ha assegurat que va ser el llavors ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido, qui va ordenar les càrregues de l’1-O. “El ministre, sense dubte. Imagino que consultaria el president”, ha indicat en una conversa amb Artur Mas a Rac 1 que s’emetrà íntegrament dilluns però de la qual ja s’ha fet un avançament.

Villarejo ha afegit que Zoido li va transmetre l’ordre a Florentino Villabona Madera, Director Adjunt Operatiu de la Policia Nacional. Segons ell, és un home

El Tribunal de Comptes descarta arxivar la fiança duplicada de l'1-O i de despeses del 9-N

 

 

PROCÉS

 

 

Excàrrecs del Govern reclamen sense èxit que no siguin jutjats dos cops pel mateix, en la via penal i la comptable 

 

 

 

 Mayte Piulachs
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 10 de gener de 2023. 09:43
Actualitzat: Dimarts, 10 de gener de 2023. 10:46
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

 

Res de res. La consellera del Tribunal de Comptes (TCu) Elena Hernáez ha descartat les dues darreres peticions que van fer-li advocats dels 35 excàrrecs dels governs d’Artur Mas i de Carles Puigdemont, als quals se'ls reclama 5,3 milions d’euros, per part de Societat Civil Catalana (SCC), rebaixats a 3,2 milions per part de la Fiscalia per les despeses de l’1-O i de la promoció de Catalunya a l’Exterior del 2011 al 2017. En l’audiència prèvia del 16 de desembre passat, a Madrid, la consellera ja va rebutjar verbalment la suspensió de la causa catalana, malgrat que les defenses van insistir que la Generalitat no ha estat perjudicada. I va informar que resoldria per escrit dues reclamacions processals, que, finalment, ha desestimat en una resolució del 22 de desembre passat, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. La defensa de la majoria de codemandats d’ERC, dirigida pel despatx d’advocats Vallbé, ha anunciat ara que presentarà recurs en considerar que es vulneren els seus drets. L’advocat Francesc Homs, que representa encausats de Junts, també ho farà per algunes despeses del 9-N del 2014 que ara es reclamen. Són quantitats menors, però s'ha de fer valer el “principi de seguretat jurídica” i també "per decència”, ha declarat l’exconseller a aquest diari perquè el govern d’Artur Mas ja va ser castigat pel mateix Tribunal de Cuentas el 2019 per haver realitzat aquesta consulta.

 

En concret, la primera petició dels encausats és que no poden ser jutjats dos cops pels mateixos fets, en la via penal i en la

El cas insòlit d’un guàrdia civil de l’1-O que persegueix un català indignat a París

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Francesc Xavier Torta, veí de la Ràpita però resident a París, haurà de declarar demà per videoconferència, acusat d'incitació a l'odi · L'agent que l'acusa és el mateix que persegueix la mestra jubilada Mariona Reig 

 

 

Desenes de guàrdies civils a les portes del pavelló firal de la Ràpita per a impedir el referèndum d'independència. Fotografia: ACN

 

 

Arnau Lleonart Fdez

05.06.2022 - 21:40

Actualització: 06.06.2022 - 11:11

 

 

Una de les particularitats de l’actuació de la policia espanyola per a mirar d’impedir el referèndum del Primer d’Octubre de 2017 va ser que moltes de les incursions no s’entenien per la voluntat de frustrar el vot de tants catalans com fos possible. Moltes ciutats grans o mitjanes van escapar de l’operatiu i, en canvi, es van acarnissar en pobles de pocs milers d’habitants o menys. A les Terres de l’Ebre, una de les zones menys poblades de Catalunya, un comboi de la Guàrdia Civil va carregar a Sant Carles de la Ràpita, primer, i a Roquetes després, i va deixar-hi un rastre de votants ferits. De París estant, Francesc Xavier Torta, veí de Sant Carles de la Ràpita però resident a França d’ençà del 2012, rebia amb indignació les imatges que ja feien la volta al món. Des de la distància, pensava que el favor més gran que podia fer al seu poble era compartir a les xarxes tot allò que li arribava perquè tothom en fos conscient.

 

Guàrdies civils acarnissats en pobles petits

Revelen més converses entre Villarejo i Cospedal abans de l’1-O: “Seria collonut que hi hagués merder al carrer”

 

 

L’aleshores ministra de Defensa no estava gaire preocupada pel que pogués passar l’octubre del 2017 perquè veia “covards” els catalans

 

 

Redacció 30/05/2022

 

 

Pla curt de l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo, amb boina i un pedaç a l'ull, a la sortida de l'Audiència Nacional el dia després de quedar en llibertat provisional, el 4 de març de 2021 (horitzontal)

 

Pràcticament, no hi ha setmana que passi sense nous àudios de l’excomissari José Manuel Villarejo evidenciant com de podrit està l’Estat espanyol. ElMón.cat ha tingut accés a una conversa entre l’excap de la Policia Nacional i l’aleshores ministra de Defensa i secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, l’endemà de la diada de l’11 de setembre del 2017.

 

Sense embuts, Cospedal deixa caure que no sent gaire preocupació pel que pogués passar aquell mes d’octubre perquè, al final, els “catalans són molt covards”. Aquesta era

La tara catalana

 

 

OPINIÓ

 

 

Enric Vila
Barcelona. Dimarts, 8 de març de 2022. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

Vista des de Twitter, la cosa que em fa més angúnia de la guerra d'Ucraïna no són les bombes, sinó adonar-me que els recursos típics dels covards i dels hipòcrites es cremen cada cop més de pressa i més a prop de casa. L’exèrcit de Putin potser quedarà empantanegat en un nou Afganistan. Però Rússia no s’ha ficat en aquesta guerra per guanyar diners, ni per liderar un nou Ordre Mundial, com diu Bruno Maçaes amb un sectarisme que no fa per ell.

 

Rússia ha buscat a Ucraïna una forma de reivindicar els valors del seu imperialisme i, encara que no ens agradi, aquesta batalla ja la té guanyada ―sempre que els seus soldats no cometin l'error de perpetrar crims més vistosos que els de l’exèrcit nord-americà. Tothom es pregunta si Putin pot guanyar la guerra, però les guerres les guanyen els actors que tenen més capacitat d'influir lluny del camp de batalla. Els vencedors d’aquest conflicte sempre han sigut la Xina i els Estats Units.

 

Putin ha muntat el sidral just en el moment en què els americans tenien l’economia més tocada i més necessitaven donar prestigi al dòlar a través del negoci de les

El Tribunal de la UE diu que l’1-0 va tenir lloc un referèndum d’autodeterminació a Catalunya

Ho ressalta en una piulada el vicepresident del Parlament Josep Costa, un fet a tenir en compte com a mínim queda per la història

Redacció 19/12/2019

L’1-O va tenir lloc a Catalunya un referèndum d’autodeterminació segons el Tribunal de la UE

Sembla un detall insignificant, però té una gran importància, sobretot per a tots aquells que diuen que l’1-O no va ser important. Ara resulta que tot un tribunal de prestigi ho confirma, vam celebrar un referèndum d’autodeterminació amb una participació i un resultat que seria validat a qualsevol país europeu de democràcia avançada.

A tot això, el Tribunal de Justícia de la UE ha deixat per escrit en la seua sentència que el dia 1 d’octubre del 2017 va tenir lloc a Catalunya un referèndum d’autodeterminació.

Queda també per a la història. pic.twitter.com/wcF4MCXPgx

— Josep Costa🎗 (@josepcosta) December 19, 2019

  





Una autèntica allisada a tots aquells que diuen que el referèndum de l’1-O no va tenir prou validesa

L’Advocacia de l’Estat insisteix a imputar votants de l’1-O per formar una “massa tumultuària” contra la policia espanyola

Presenta un recurs "de profund calat polític" davant la negativa del magistrat del Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona

Redacció|28/03/2019

Càrrega policial l'1-O

L’Advocacia de l’Estat insisteix a reclamar que els votants que van denunciar la brutalitat de la policia espanyola l’1-O a Barcelona -els quals titlla de “massa tumultuària”- siguin imputats. Ho ha avançat eldiario.es, que ha explicat com “en un recurs de profund calat polític”, l’Advocacia s’ha mostrat en contra que la justícia rebutgés investigar els votants en argumentar que l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’impedir el referèndum no anava dirigida als votants, que no existia una prohibició general d’acudir als centres designats com a col·legis electorals, i que van ser “víctimes directes de la situació de confrontació generada pels poders públics”.



L’òrgan del ministeri de justícia, amb tot, no ha estat l’únic que ha recorregut en la causa a l’Audiència de Barcelona sobre les càrregues de l’1-O: el Sindicat Professional de Policia, que actua com a defensa dels agents,ja havia demanat que s’imputi als votants delictes que van des de la desobediència i resistència o atemptat contra l’autoritat fins als desordres públics amb amenaça de violència; així com defensa que “l’empara en la massa no exclou la responsabilitat penal dels que allà es van oposar amb força o amb el seu propi cos a l’autoritat policial a l’autoritat policial”. De fet, explica el digital que -en el seu recurs- l’advocat de l’Estat Severo Bueno de Sitjar de Togores s’adhereix íntegrament al que va

Les set manipulacions del dossier antiindependentista de Josep Borrell

PAÍS - PRINCIPAT

Elaborat i divulgat per un professor espanyol a la Comissió Europea, el ministre espanyol el va difondre entre diplomàtics com un argumentari contra l'independentisme 

Per: Redacció 

21.11.2018  22:00

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha difós un powerpoint entre els diplomàtics espanyols amb tot un seguit d’arguments per a desacreditar l’independentisme en la batalla per l’opinió pública mundial. El document compara l’independentisme amb el Front National d’ultradreta de Marine Le Pen i amb el Brexit. També destaca indicadors segons els quals Espanya és al capdavant de les principals classificacions sobre la salut democràtica i fa èmfasi en la difusió de suposades notícies falses sobre l’1-O per a relativitzar o negar la violència policíaca. Tot un desplegament d’arguments que hauria signat el seu predecessor en el gabinet de Rajoy, Alfonso Dastis.



La cosa sorprenent és que Borrell difongui un document que va presentar un professor espanyol en una sala de la Comissió Europea el 28 de setembre proppassat; una presentació que la web oficial de l’executiu comunitari va arribar a difondre en vídeo.



Però durant poques hores, perquè després el van retirar. Malgrat les peticions d’explicacions d’europarlamentaris com Josep-Maria Terricabras, Jordi Solé i Ramon Tremosa, no hi ha hagut cap resposta. La presentació, la va fer Antonio María Bueno Armijo, professor de dret administratiu de la Universitat de Còrdova. Va aprofitar una visita amb alumnes a la Comissió i l’amistat amb un funcionari que hi treballava per fer una conferència contra l’independentisme fent servir de suport el powerpoint de Borrell, segons que va explicar ell mateix a El Confidencial. En la conferència deia que l’independentisme era ”moralment dolent’. El document que el ministre espanyol fa servir d’argumentari és ple de manipulacions, que us expliquem en aquest article.



Manipulació 1. Els organismes internacionals de control aproven Espanya

El president d'AMC Network anuncia qué no invertirá en España tras el 1-O