BARÇA
João Félix guanya la seva particular batalla contra Simeone i situa el Barça tercer en la classificació amb un gran gol
Immens també Iñaki Peña, amb dues aturades salvadores a Memphis i Correa en el tram final
João Félix celebrant amb passió el seu gol EFE. |
Hi ha coses escrites a les estrelles. No calia ser un expert en astrofísica per intuir el partit de João Félix contra el seu Atlético. Un astre brillant amb llum pròpia en la freda nit de Barcelona. Era la seva nit. Extramotivat pel retrobament tens amb Simeone i esperonat pels dards verbals de Griezmann i Saúl Ñíguez enviats en la prèvia, però amb la justa mesura d’excitació per no caure en el parany del nerviosisme. La nit de João. Va marcar, va treballar, va recuperar moltes pilotes i va provocar les targetes de Witsel i Azpilicueta. Gran partit. Sense precipitació. Sense angoixa. Controlant les emocions en tot moment. Ovació tancada per a ell quan va ser canviat per Ferran a un quart d’hora per al final. El seu gol va ferir l’orgull del Cholo. Un golàs. Gol importantíssim i estèticament bonic. El Barça va iniciar l’acció des de la pròpia porteria, Raphinha va acabar traçant una diagonal perfecta, va assistir João, el portuguès va fer un control llarg, però el seu esprint li va permetre anticipar-se a Oblak i amb la bota esquerra el va superar amb delicadesa per dalt. Inicia Iñaki Peña, clarifica Pedri, accelera l’acció Raphinha i culmina João. Un golàs generat des del col·lectiu i resolt des del talent individual de João Félix. El segon gol del portuguès els últims sis dies i el seu segon gol contra vells coneguts. Dimarts, el seu gol contra el Porto va classificar el Barça per als vuitens de la Champions i, ahir, el seu gol contra l’Atlético de Madrid va situar el Barça tercer en la lliga. Feliç João, feliç Xavi i abatut Simeone, que continua sense saber què és guanyar al camp del Barça i ja van tretze temporades. Guanya João, perd el Cholo.
La victòria del Barça s’explica des del talent i la motivació de João Félix, però també des de la figura gegant d’Iñaki Peña. Colossal també en el seu paper. Tercera titularitat seguida i immens. Si el Barça va sumar els tres punts és en part gràcies a les seves dues parades estratosfèriques els últims deu minuts de partit. Primer,