BARÇA
João Félix guanya la seva particular batalla contra Simeone i situa el Barça tercer en la classificació amb un gran gol
Immens també Iñaki Peña, amb dues aturades salvadores a Memphis i Correa en el tram final
João Félix celebrant amb passió el seu gol EFE. |
Hi ha coses escrites a les estrelles. No calia ser un expert en astrofísica per intuir el partit de João Félix contra el seu Atlético. Un astre brillant amb llum pròpia en la freda nit de Barcelona. Era la seva nit. Extramotivat pel retrobament tens amb Simeone i esperonat pels dards verbals de Griezmann i Saúl Ñíguez enviats en la prèvia, però amb la justa mesura d’excitació per no caure en el parany del nerviosisme. La nit de João. Va marcar, va treballar, va recuperar moltes pilotes i va provocar les targetes de Witsel i Azpilicueta. Gran partit. Sense precipitació. Sense angoixa. Controlant les emocions en tot moment. Ovació tancada per a ell quan va ser canviat per Ferran a un quart d’hora per al final. El seu gol va ferir l’orgull del Cholo. Un golàs. Gol importantíssim i estèticament bonic. El Barça va iniciar l’acció des de la pròpia porteria, Raphinha va acabar traçant una diagonal perfecta, va assistir João, el portuguès va fer un control llarg, però el seu esprint li va permetre anticipar-se a Oblak i amb la bota esquerra el va superar amb delicadesa per dalt. Inicia Iñaki Peña, clarifica Pedri, accelera l’acció Raphinha i culmina João. Un golàs generat des del col·lectiu i resolt des del talent individual de João Félix. El segon gol del portuguès els últims sis dies i el seu segon gol contra vells coneguts. Dimarts, el seu gol contra el Porto va classificar el Barça per als vuitens de la Champions i, ahir, el seu gol contra l’Atlético de Madrid va situar el Barça tercer en la lliga. Feliç João, feliç Xavi i abatut Simeone, que continua sense saber què és guanyar al camp del Barça i ja van tretze temporades. Guanya João, perd el Cholo.
La victòria del Barça s’explica des del talent i la motivació de João Félix, però també des de la figura gegant d’Iñaki Peña. Colossal també en el seu paper. Tercera titularitat seguida i immens. Si el Barça va sumar els tres punts és en part gràcies a les seves dues parades estratosfèriques els últims deu minuts de partit. Primer,
va volar per evitar el gol de Memphis en un xut de falta directa a l’escaire i, després, va aguantar dempeus el xut a boca de gol i duríssim de Correa, que va treure amb el pit. Dues accions salvadores que hauria signat la millor versió de Ter Stegen i que van merèixer el reconeixement dels seus companys. El seu millor partit amb el primer equip.Al Barça només li va faltar matar el partit. Va tenir oportunitats clares per resoldre la nit, com ara la pilota al pal de Raphinha, però li va faltar enfocar millor a porteria. Sobretot a Lewandowski. El polonès va gaudir de tres oportunitats clares de gol dins l’àrea en els primers onze minuts i en cap de les tres va encertar. Tampoc en un contraatac de llibre en el minut 85 de partit, en què, després de retallar Hermoso a dins l’àrea, va acabar xutant desviat de manera incomprensible. Desafinat. Molt millor va sonar el nou himne del Barça a 124 beats, gravat al Palau Blaugrana i interpretat per l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orfeó Català i el Cor Jove amb motiu del 124è aniversari del club i que serà una de les joies amb vista al 125è aniversari del pròxim any. Ahir, va sonar per primera vegada a Montjuïc.
Xavi va repetir l’alineació del dia del Porto, amb un únic canvi obligat: Christensen per un Íñigo Martínez que es va lesionar en l’escalfament. També un moviment tàctic: Araújo com a central per igualar els centímetres de Morata i Koundé a la banda. Magnífics tots dos: Araújo immens en les correccions i el lideratge i Koundé rebel en les incorporacions per la banda. El Barça va fer un bon partit des del col·lectiu, el millor en l’últim mes. Fantàstic pel que fa a actitud.
Míchel tenia un espia a Montjuïc. Quique Cárcel va aparcar el seu vehicle a la zona del Jardí Botànic, lluny dels focus i la comoditat dels pàrquings VIP de l’interior de l’estadi i va mirar el partit des de la localitat assignada, acompanyat del seu fill, amb la mateixa humilitat que juga l’equip de moda de la primera divisió. Va anotar bons informes. Les victòries contra el Porto i l’Atlético han enfortit aquest Barça. El derbi català escalfa motors.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada