PAÍS
El paper de Suïssa en el procés de mediació entre Carles Puigdemont i Pedro Sánchez encaixa en l’interès mostrat del 2015 ençà per Catalunya i en l’orientació del seu servei diplomàtic, un dels més actius del món en processos de pau i diàleg
03.12.2023 - 21:40
Actualització: 03.12.2023 - 21:45
El 6 de novembre de 2017, pocs dies després de la proclamació de la independència de Catalunya i l’aplicació per part d’Espanya de l’article 155, la televisió pública de Suïssa informava que el Departament Federal d’Afers Estrangers suís estava disposat a impulsar una plataforma de diàleg entre el govern català i l’espanyol. “Les autoritats suïsses es mantenen en contacte amb totes dues parts”, deien les fonts del govern federal suís. El govern espanyol, en aquell moment presidit per Mariano Rajoy, es va negar a participar en aquesta negociació, però els suïssos van continuar en contacte amb els independentistes catalans i van acollir al seu territori la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel.
Abans del referèndum del Primer d’Octubre cinc parlamentaris suïssos, representants dels partits principals, havien demanat al govern federal que provés de fer-ne de mitjancer. El socialista Mathias Reynard, el demòcrata-cristià Yannick Buttet, el conservador Oskar Freysinger, el verd-liberal Beat Flach i el verd Balthazar Glätti van ser els cinc consellers de l’Assemblea Federal suïssa que en un llunyà 2015 van signar una interpel·lació parlamentària que deia: “El poble català ha expressat reiteradament la voluntat de decidir el seu futur polític. […] [El govern de la Generalitat] ho ha intentat tot per complir el seu mandat democràtic de permetre als catalans de votar en un marc legal.” En aquesta mateixa interpel·lació, lamentaven:
“Madrid, per veu del president del govern, ha anunciat que en cas de victòria dels independentistes considerarà il·legal la declaració d’independència. […] La posició espanyola sembla contrària a la pràctica internacional pròpia dels països democràtics.” I consideraven que els vets successius del govern espanyol havien fet exhaurir totes les vies legals a disposició de Catalunya.Vuit anys després d’aquesta declaració i sis de l’oferta pública de mediació, aquesta vegada sembla que Suïssa sí que ha aconseguit de fer seure en una mateixa taula Carles Puigdemont i Pedro Sánchez per mirar de trobar una solució al conflicte català. No és un format gens normal –una negociació entre partits–, però encaixa en “la voluntat de ser útils per a la resolució del conflicte”, expressada sempre per l’estat suís.
Representació directa o per mitjà de la fundació Henri Dunant
El format del mecanisme de verificació dels acords entre Junts i el PSOE no se sap del tot. Sabem que la fundació Henri Dunant ha assumit el paper de coordinació i ha proposat el diplomàtic d’El Salvador Francisco Galindo com a coordinador i cara pública del procés. Però també sabem que hi ha dos o tres actors polítics d’un nivell important que no apareixen en públic i que potser no hi apareixeran mai.
Un dels quals podria ser Suïssa mateixa. El fet que les converses es facin en aquest país i que siguin coordinades per la fundació Henri Dunant ho donen a entendre. I, de fet, la presència d’Henri Dunant d’alguna manera ja és la presència de Suïssa, perquè aquesta fundació, que té una enorme trajectòria en processos de pau i de diàleg polític per tot el món, és independent, però treballa de manera coordinada amb les autoritats federals helvètiques.
La participació de la diplomàcia suïssa en el procés negociador entre Catalunya i Espanya, en tot cas, no seria cap sorpresa. A més de les declaracions públiques del 2017, durant aquests anys han circulat informacions, fins i tot judicialitzades a l’estat espanyol, que posaven en relació l’exili català, tant per Marta Rovira com per Carles Puigdemont, amb el govern suís i la fundació Henri Dunant. Ha arribat a circular el nom del diplomàtic suís Roland Salvisberg com el membre del govern suís que d’ençà de fa anys pot haver estat en contacte amb els dirigents independentistes catalans i amb la fundació Henri Dunant per fer el seguiment de la situació política a Catalunya i a Espanya.
Una diplomàcia singular
La decisió suïssa de ser una nació neutral l’ha portada a desenvolupar una diplomàcia molt singular, orientada a la mediació internacional i la resolució de conflictes. És molt conegut el paper de Suïssa com a intermediari diplomàtic o “poder protector” representant estats en conflicte davant l’altre.
Durant molts anys ha representat els interessos de Cuba davant els Estats Units i viceversa. Actualment, representa els interessos dels Estats Units a l’Iran, els de l’Iran al Canadà i a Egipte, els de l’Aràbia Saudita i l’Iran en tots dos estats i els de Geòrgia i Rússia en tots dos estats. També ha fet de mitjancera a Palestina entre els governs de Cisjordània i Gaza, en mans respectivament de Fatah i Hamàs.
Suïssa té un coneixement únic d’aquestes tasques de mediació, perquè històricament els diplomàtics suïssos han fet una tasca enorme en aquest terreny, com cap més país del món. L’estat alpí va actuar per primera vegada de poder protector el segle XIX, quan va vetllar pels interessos del Regne de Baviera i el Ducat de Baden a l’estat francès durant la guerra franco-prussiana del 1870-1871. El “període daurat” per als anomenats mandats de poder protector va ser durant la Segona Guerra Mundial: cap al 1943-1944, Suïssa gestionava 219 mandats per a 35 estats diferents. La guerra freda també va originar una demanda dels serveis suïssos, que treballava 24 mandats el 1973.
La diplomàcia suïssa, especialitzada en mediacions i negociacions, ha pres part activa en tot de situacions de conflicte al món, tant dins un estat com entre estats diferents, i és reconeguda mundialment pel coneixement que en té i la capacitat dels seus diplomàtics.
Aquests darrers anys ha aconseguit èxits significatius, com ara els acords de pau al Sudan, signats l’any passat, la signatura dels Protocols de Zúric, entre Armènia i l’Azerbaitjan, i l’acord de pau de Moçambic del 2019, en què van col·laborar intensament el govern federal i la fundació Henri Dunant. Suïssa també ha fet de mitjancera en tot de conflictes més –com ara al Nepal, Burundi, Colòmbia i Xipre.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada