PAÍS
El paper de Suïssa en el procés de mediació entre Carles Puigdemont i Pedro Sánchez encaixa en l’interès mostrat del 2015 ençà per Catalunya i en l’orientació del seu servei diplomàtic, un dels més actius del món en processos de pau i diàleg
03.12.2023 - 21:40
Actualització: 03.12.2023 - 21:45
El 6 de novembre de 2017, pocs dies després de la proclamació de la independència de Catalunya i l’aplicació per part d’Espanya de l’article 155, la televisió pública de Suïssa informava que el Departament Federal d’Afers Estrangers suís estava disposat a impulsar una plataforma de diàleg entre el govern català i l’espanyol. “Les autoritats suïsses es mantenen en contacte amb totes dues parts”, deien les fonts del govern federal suís. El govern espanyol, en aquell moment presidit per Mariano Rajoy, es va negar a participar en aquesta negociació, però els suïssos van continuar en contacte amb els independentistes catalans i van acollir al seu territori la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel.
Abans del referèndum del Primer d’Octubre cinc parlamentaris suïssos, representants dels partits principals, havien demanat al govern federal que provés de fer-ne de mitjancer. El socialista Mathias Reynard, el demòcrata-cristià Yannick Buttet, el conservador Oskar Freysinger, el verd-liberal Beat Flach i el verd Balthazar Glätti van ser els cinc consellers de l’Assemblea Federal suïssa que en un llunyà 2015 van signar una interpel·lació parlamentària que deia: “El poble català ha expressat reiteradament la voluntat de decidir el seu futur polític. […] [El govern de la Generalitat] ho ha intentat tot per complir el seu mandat democràtic de permetre als catalans de votar en un marc legal.” En aquesta mateixa interpel·lació, lamentaven:
