divendres, 29 de març de 2019

L’Advocacia de l’Estat insisteix a imputar votants de l’1-O per formar una “massa tumultuària” contra la policia espanyola




Presenta un recurs "de profund calat polític" davant la negativa del magistrat del Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona







Redacció|






Càrrega policial l'1-O








L’Advocacia de l’Estat insisteix a reclamar que els votants que van denunciar la brutalitat de la policia espanyola l’1-O a Barcelona -els quals titlla de “massa tumultuària”- siguin imputats. Ho ha avançat eldiario.es, que ha explicat com “en un recurs de profund calat polític”, l’Advocacia s’ha mostrat en contra que la justícia rebutgés investigar els votants en argumentar que l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’impedir el referèndum no anava dirigida als votants, que no existia una prohibició general d’acudir als centres designats com a col·legis electorals, i que van ser “víctimes directes de la situació de confrontació generada pels poders públics”.



L’òrgan del ministeri de justícia, amb tot, no ha estat l’únic que ha recorregut en la causa a l’Audiència de Barcelona sobre les càrregues de l’1-O: el Sindicat Professional de Policia, que actua com a defensa dels agents,ja havia demanat que s’imputi als votants delictes que van des de la desobediència i resistència o atemptat contra l’autoritat fins als desordres públics amb amenaça de violència; així com defensa que “l’empara en la massa no exclou la responsabilitat penal dels que allà es van oposar amb força o amb el seu propi cos a l’autoritat policial a l’autoritat policial”. De fet, explica el digital que -en el seu recurs- l’advocat de l’Estat Severo Bueno de Sitjar de Togores s’adhereix íntegrament al que va
interposar el sindicat policial, que reclama imputar a 36 votants ferits en quatre escoles que van denunciar o es van querellar contra la policia espanyola. Demana també identificar a altres ciutadans que apareixen en els vídeos que hi ha en la causa pel seu possible paper “d’organitzadors de la resistència” i la seva relació amb els CDR.



   
Severo Bueno de Sitjar de Togores justifica la seva delirant demanda apuntant que els ciutadans sabien que els poder de l’Estat havien prohibit el referèndum i van actuar conscientment per a impedir que la policia espanyola complís les ordres de retirar urnes i paperetes. “Quan un ciutadà observa que la policia vol entrar en un lloc en l’exercici de les seves funcions, sap que la seva obligació jurídica és deixar lliure el pas sense plantejar-se altres qüestions. Impedir el pas és antijurídic”, diu. I afegeix que “hi ha moltíssimes altres circumstàncies que acrediten que la massa tumultuària, sabedora que la policia tenia ordre de retirar les urnes, volia precisament impedir-ho” com, segons ell, que “s’amuntegués a la porta” del col·legi Prosperitat de Barcelona quan van arribar els agents. “La massa cantava ‘votarem, votarem’, el que revela aquest coneixement que la policia tractava d’impedir una votació il·legal i que ells volien impedir que ho impedís. En cap elecció ordinària la gent va a votar cridant ‘votarem, votarem'”, s’ha atrevit a escriure.



A més, ha avalat la violència policial dient que els agents van fer un “requeriment general mitjançant megafonia” en arribar al centre -a més d’avançar en formació fins a la porta, la qual cosa suposa per a l’advocat de l’Estat un “requeriment tàcit”- i que es va requerir “verbal i individualment als congregats immediatament pròxims” que permetessin el pas. I, per acabar-ho d’adobar, assenyala com a motiu per incriminar els votants els testimonis d’aquells que van anunciar les agressions de la policia espanyola declarant que eren al centre per a “defensar el seu dret al vot”, el que per a Severo Bueno de Sitjar de Togores “ja implica saber que estava prohibit”.



En aquest sentit, el seu recurs retreu al magistrat del Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona, Francisco Miralles, que rebutgés investigar ciutadans pacífics argumentant que van ser víctimes. Severo Bueno de Sitjar de Togores -en canvi- es refereix a una “massa tumultuària” que, tot i que va actuar “convidada pels poders públics autonòmics”, s’ha d’enfrontar a “efectes penals” per “participar en el tumult”.



Els advocats dels votants denunciants als quals es reclama la imputació, l’Ajuntament de Barcelona, que exerceix d’acusació popular, i la Fiscalia (argumentant només que “la genèrica sol·licitud d’imputació de denunciants per trobar-se presents en el lloc no permet inferir l’existència d’indici de la seva participació en un delicte de resistència o desobediència a l’autoritat”) rebutgen la sol·licitud del sindicat policial i l’Advocacia de l’Estat. Cal recordar, però, que el jutge sí que ha imputat Roger Espanyol, que va perdre la visió d’un ull pel tret d’una bala de goma de la policia espanyola.







ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/ladvocacia-de-lestat-insisteix-a-imputar-votants-de-l1-o-per-formar-una-massa-tumultuaria-contra-la-policia-espanyola/ 


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada