CRIT
Amb l’enterramorts Salvador Isla a la Generalitat queda ben palès que aquesta institució no és més que un òrgan administratiu més al servei de l’Estat espanyol i que els catalans nacionals no en podem esperar gaire cosa, més aviat al contrari. Si de cas a qui representa és als espanyols ètnics i assimilats, i els seus descendents, residents a Catalunya. Nosaltres restem en darrer lloc.
Ara, no siguem ingenus, amb ER passava tres quarts del mateix, i quant a Junts aquests estaven atenallats per interessos empresarials i oligàrquics, amb la qual cosa en la pràctica la defensa dels drets nacionals i de la terra sempre quedava relegada -només cal veure
la indiferència davant la margjnació del català a l’ensenyament o el cas Hard Rock-. De fet no és que les coses hagin canviat, sinó que s’han clarificat i es mostren ben bé tal com són, en tota la seva nitidesa, sense embolcalls confusionaris. El Poder apareix ben bé tal com és, igual que en el llenç anomenat Estudi del retrat del Papa Innocenci X de Velázquez fet per Francis Bacon, en tota la seva cruesa i alteralitat aliena en el nostre cas.Només ha canviat l’aparença, perquè en realitat els governets anteriors participaven de la mateixa indiferència suïcida i del mateix desenvolupisme irracional que tant nefastos han estat per al manteniment de la Nació i de la catalanitat. Ara almenys tenim el consol que no hi ha maquillatge possible i que ningú es pot fer el desentès o l’innocent, al·legant que estem mal fixats o que “no n’hi ha per tant”.
Tornem a ser al punt de partida del Procés, o fins i tot a la situació anterior. Un cop cremats els protagonistes i amb uns resultats ben magres i negatius no queda altra cosa que replegar-se, girar full i intentar començar una nova etapa, amb nous actors, tocant de peus a terra i essent conscients que hem estat minoritzats demogràficament, i que si no hi ha un canvi literalment radical -d’arrel- el futur com a país i societat es presenta ben magre.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.estat.cat/quan-la-realitat-catalana-es-mostra-cruament/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada