Mantenen la concentració contra la comissaria de Via Laietana, prohibida per la Junta Electoral

 

 

ELECCIONS DE CATALUNYA 2024

 

 

 

La Comissió de la Dignitat "planta cara" a la Junta Electoral i demana al TSJC que anul·li la prohibició de concentrar-se 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dijous, 2 de maig de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

La Comissió de la Dignitat ha anunciat que “planta cara” a la decisió de la Junta Electoral de Barcelona de prohibir la concentració contra la comissaria de la Via Laietana, que fan cada primer i tercer dimarts de cada mes, en assegurar que interfereix en la campanya de les Eleccions de Catalunya del 12-M. Els advocats i portaveus de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruayes i Pilar Rebaque, han informat ElNacional.cat que mantenen la convocatòria del 7 de maig a les 7 de la tarda davant la Prefectura de la policia espanyola, al número 43 de Via Laietana, perquè sigui reconvertida en un espai de memòria de les tortures viscudes en el franquisme i en la democràcia. A més, la Comissió de la Dignitat ha presentat un recurs contra la prohibició davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que farà una vista, aquest mateix dijous, per resoldre d’urgència sobre la prohibició que afecta el dret fonamental de manifestació. Els advocats han afirmat que la Comissió de la Dignitat no està vinculada a cap partit polític, i que realitzen aquestes protestes davant l’edifici des de fa tres anys.

Els partits polítics sí que han usat la comissaria de la Via Laietana en campanya electoral. L’alcalde de Barcelona,  el socialista Jaume Collboni, ha anunciat recentment que

Entitats reclamen que la prefectura de la via Laietana sigui “només un lloc de memòria”

 

 

ERC demana concrecions al govern estatal en la conversió de l'espai i el PP i Jupol rebutgen la iniciativa

 

Redacció

ahir a les 22:11

 

 

 

 

 

(ACN) 18 entitats agrupades sota l’Ateneu de Memòria Popular han reclamat que la prefectura de la via Laietana sigui “només un lloc de memòria” i que no es mantinguin els usos policials de l’edifici. Segons les entitats, aquestes dues funcions dins el mateix espai “són incompatibles” i l’edifici no té “ni les raons operatives ni les condicions” per al treball dels funcionaris policials.

Així, lamenten que la decisió de l’Estat “es burla” de la demanda que les entitats memorials exigeixen des del gener del 2023, quan van presentar una sol·licitud per declarar l’edifici com a lloc de memòria democràtica, a la qual encara no tenen resposta. “L’espai es mereix un tractament més seriós i definitiu”, s’han queixat.

 

 

📢Des de l'AMP expressem la nostra perplexitat per l'anunci d'@AngelVictorSuma, de @territorialgob, respecte al futur de #VL43 en la seva trobada amb @jaumecollboni.
Podeu llegir el nostre posicionament a l'enllaç següent 👇https://t.co/BQg17kqwKX
🧵1/4.

— Ateneu Memòria Popular (@Ateneu_Memoria) April 18, 2024

En un comunicat, les entitats remarquen que el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va anunciar la mesura “aprofitant una conjuntura electoral”, ja que les entitats fa temps que exigeixen a les forces polítiques que exposin de forma clara els seus programes en matèria de memòria democràtica.

L’Estat defensa els dos usos

Editorial Vicent Partal : Via Laietana, 43: la panxa de la bèstia

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El llibre Torturades, de Gemma Pasqual, un relat sobre vint-i-dues dones torturades a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona entre el 1941 i el 2019, retrata com el pas de la dictadura a la democràcia és irrellevant per a aquesta Espanya de la qual cal fugir

 

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

21.03.2023 - 21:40

Actualització: 22.03.2023 - 11:58

 

 

[Read it in English]

 

Avui es posa a la venda el llibre Torturades, de Gemma Pasqual. És el relat que fan vint-i-dues dones del seu pas per la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana de Barcelona i de les tortures que hi van haver de suportar. Entre el 1941 i el 2019. I les xifres, només les dues xifres que emmarquen el relat, ja tenen un negre significat per si mateixes.

 

Des de l’endemà de l’entrada a Barcelona de l’exèrcit d’ocupació franquista –el qualificatiu se’l van posar ells mateixos– fins a la batalla d’Urquinaona. Que el pas de la dictadura franquista a la pseudo-democràcia és, novament, irrellevant. La mateixa policia pegava en les mateixes cambres Soledad Real el 23 d’agost de 1941 i Xènia Garcia el 18 d’octubre de 2019. Els mateixos policies en el mateix edifici apallissaven Victòria Pujolar amb una porra revestida de plom el juliol del 1945 i colpejaven amb un tornavís el 1981 els punys de Teresa Alabèrnia. Les mateixes cel·les brutes i pudents van