EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dimecres, 4 de setembre de 2024. 21:31
Temps de lectura: 2 minuts
No sé les persones que hauran seguit l'acte d'inauguració del curs polític a la seu de l'Institut Cervantes, a Madrid, amb el qual el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, li ha donat el tret de sortida i ha intentat de sortir del mig del foc català pel finançament. Dono per descomptat que cap dels assistents era de Esquerra Republicana i menys dels que van haver de validar l'anomenat finançament singular, ja que d'haver estat presents, haurien hagut de treure precipitadament el seu iPad, el seu ordinador o el telèfon mòbil per veure que el discurs de Sánchez poc o gens té a veure amb el que ells han anat venent. Catalunya tindrà més diners, per descomptat. Però hi ha quatre coses que ni tindrà, ni passaran: no tindrà un concert econòmic, ni sobirania fiscal, ni la clau de la caixa, ni la possibilitat d'acabar amb el dèficit fiscal; tampoc no passarà que surti del règim comú en el qual hi ha totes les autonomies, excepte el País Basc i Navarra.
El govern espanyol ja ha començat a recollir rodet i ho ha fet intentant dues coses: aparèixer com el benefactor de totes les comunitats autònomes i deixant clar que aquí no hi ha una singularitat catalana, hi ha 17 singularitats espanyoles. Sánchez és el nou rei Mides, que permetrà que totes les
autonomies surtin de la misèria actual, siguin del PSOE o del PP, també els catalans, ja que hi haurà diners per a tothom. Només calia sentir-lo com es comprometia solemnement, no com un acte de justícia, ja que l'actual sistema de finançament que, com tots, és quinquennal, es va aprovar el 2009 i la renovació va deu anys tard. Rajoy primer i després ell han escanyat totes les autonomies, mentre l'Estat es feia ric i no necessitava aprimar la seva insuportable maquinària administrativa en tantes i tantes àrees en les quals no té competències. Les autonomies podien ser tranquil·les i els que s'han de preocupar a partir d'ara són els que tenen un Lamborghini, l'automòbil de luxe que s'haurà de desterrar del parc mòbil espanyol, encara que a l'any només se'n matriculen unes quantes desenes. Aquesta és la nova proclama monclovita: "Més transport públic i menys Lamborghinis".En les rebaixes del cafè per a tothom, a Catalunya li toca una tassa més, com a la resta
En silenci, els presents en l'Institut Cervantes, ni s'atrevien a aplaudir, encara que molts eren clarament de la corda governamental. "Els asseguro, els garanteixo, em comprometo que amb la reforma del sistema de finançament autonòmic que proposarem d'aprovar, totes i cadascuna de les comunitats autònomes del país rebran més recursos dels que van rebre mentre governava el Partit Popular. Entre altres coses, perquè la nostra intenció és duplicar els recursos de la principal eina de solidaritat que recull la Constitució Espanyola que és el Fons de Compensació Interterritorial (FCI)". Suposo que alguns crítics del seu partit en algunes autonomies igual baixaran la seva oposició, si és que s'ho creuen. La primera reacció de Castella-la Manxa que presideix Emiliano García Page, el baró díscol, aquell que sempre surt parlant en contra i que acaba no fent mai res, ho ha considerat una broma de mal gust.
Però, allà ells. A nosaltres el que ens ha de preocupar és com queda el finançament de Catalunya. No només els diners, que aquí Sánchez pot millorar molt el que es rep. La clau estarà en arrencar el que no hi és. Sobirania fiscal, clau de la caixa i possibilitat d'acabar amb el dèficit fiscal. Si, a més, ens apropem molt al concert basc i navarrès, del qual no havíem d'haver baixat mai en aquesta negociació, molt millor. Perquè en les rebaixes del cafè per a tothom, a Catalunya li toca una tassa més, com a la resta. I del que es tractava era que tingués la seva pròpia cafetera, no que continués pidolant una tassa una mica més gran a qui té la joguina amb què asfixia l'economia catalana. Aquest era el partit i ja no sé si som a temps de jugar-lo o només hi ha espai per a l'enrabiada i l'amenaça.
ENLLAÇ ARTICLE:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada