Editorial Vicent Partal : Els quatre punts clau de la sacsejada que Ponsatí ha fet en el tauler polític català

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Ponsatí ha marcat el retorn de la via unilateral, ha fet aflorar moltes contradiccions, ha dut incomoditat a Espanya i al Palau de la Generalitat i ha fet un gran pas en el combat europeu

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

 

29.03.2023 - 21:40

Actualització: 30.03.2023 - 09:42

 

 

La sacsejada que ha fet Clara Ponsatí en el tauler polític català té moltes facetes, no totes de la mateixa importància, però totes remarcables. Miraré de fer-ne una espècie d’inventari.

 

1. Torna a flotar en l’ambient la via unilateral i l’independentisme desacomplexat

Clara Ponsatí va prendre la decisió de tornar a Barcelona de manera unilateral, sense tenir gens en compte l’estat espanyol. Però no és tan sols això el que va passar ahir, ni allò que importa. Perquè Ponsatí, especialment en la conferència de premsa, va ser directa, políticament aguda i incisiva i va deixar clar com és i què ha de fer qualsevol via alternativa al pacte a la baixa amb Espanya.

 

En relació amb això, hi ha un moment especialment clar, que és quan diu: “No he vingut a pactar amb l’estat, sinó a continuar el combat per la independència.” I marca, per si no s’havia entès prou, una línia nítida entre el comportament i la posició política de la consellera Meritxell Serret i el seu. Fent això, i fent-ho de la manera que ho va fer, moltíssima gent es va sentir, de sobte, neta de la toxina aquesta propagada per terra, mar i aire que diu que és irreal parlar avui de fer efectiva la independència o d’actuar unilateralment per aconseguir-la. D’aquesta manera, doncs, va fer recuperar a molta gent una connexió que probablement no experimentava de feia anys.

 

2. Afloren les contradiccions

L'ANC exigeix als polítics que el 28-S siguin “valents”

 BARCELONA - 12 setembre 2015 2.00 h

El president de l'assemblea reclama a les formacions que proclamin la independència i que no claudiquin

Els organitzadors de la Via Lliure recepten democràcia contra el discurs de la por.

El president de l'ANC, Jordi Sànchez, al costat de Raül Romeva, Carme Forcadell i Irene Rigau, de Junts pel Sí Foto: ANDREU PUIG.

Marc Bataller

En un escenari ple de paperetes del 9-N i amb el punter com a principal protagonista després d'haver recorregut els 5,2 quilòmetres de la Meridiana, l'ANC i Òmnium van assegurar que ara és l'hora dels polítics i van exigir-los valentia per proclamar la independència a partir del 27-S si hi ha un mandat democràtic clar. Això sí, també van demanar als catalans que facin un últim esforç, el més important de tots, per tal que la “revolució” acabi a les urnes el 27-S i s'aconsegueixi una gran majoria independentista.

Pere Cardús : El mur ha caigut. Ara no ens falleu

13.11.2014

La sobirania catalana s'ha exercit sense por. I amb alegria. Amb esperit de construcció.

Hem demanat generositat en molts moments d'aquest procés. Diria que ara és quan farà més falta. No ens falleu.

La independència de Catalunya no és la construcció d'un mur que ens separarà de les altres nacions. Per accedir a la independència, contràriament a la imatge que alguns han mirat d'escampar, cal fer-ne caure uns quants, de murs. Són murs mentals i psicològics, individuals i col·lectius, que no es poden saltar o foradar i prou. Cal enderrocar-los. Fer-los caure. I aquest diumenge en va caure un de molt important. Potser el més important de tots.

Diumenge els catalans vam fer caure el mur de la por. Una por col·lectiva que ens havien empeltat durant tres segles d'aplicar amb mà de ferro el dret de conquesta. Guillem d'Efak ho va denunciar d'aquesta manera: 'Han empeltat una ànima externa a tots els catalans mentre dormíem.' Han estat tres segles d'humiliacions, de persecució i d'espoliació. I aquesta llarga nit va deixar una marca molt difícil de superar entre els catalans. La marca de la por.

Solidaritat insta el Govern a desobeir

Avui a les 15:38h.

“La independència no s'assolirà mai des de l'obediència”

López Tena, en una imatge d'arxiu

Solidaritat, en un comunicat, considera que “el camí per assolir la sobirania des de la legalitat espanyola, des del diàleg i el pacte amb Espanya que s'ha intentat els darrers anys, ha fracassat. Espanya no escolta, no negocia, no cedeix”.

“Espanya només entén el llenguatge del poder i del sotmetiment sobre Catalunya. Ara és l'hora que d'una vegada per totes els catalans canviem de plantejament. No hem de demanar permís per existir ni per prendre decisions. Si som una nació, ens ho hem de creure i hem d'exercir com a tal”, afirmen.