OPINIÓ - EDITORIAL
Ponsatí ha marcat el retorn de la via unilateral, ha fet aflorar moltes contradiccions, ha dut incomoditat a Espanya i al Palau de la Generalitat i ha fet un gran pas en el combat europeu
Vicent Partal
29.03.2023 - 21:40
Actualització: 30.03.2023 - 09:42
La sacsejada que ha fet Clara Ponsatí en el tauler polític català té moltes facetes, no totes de la mateixa importància, però totes remarcables. Miraré de fer-ne una espècie d’inventari.
1. Torna a flotar en l’ambient la via unilateral i l’independentisme desacomplexat
Clara Ponsatí va prendre la decisió de tornar a Barcelona de manera unilateral, sense tenir gens en compte l’estat espanyol. Però no és tan sols això el que va passar ahir, ni allò que importa. Perquè Ponsatí, especialment en la conferència de premsa, va ser directa, políticament aguda i incisiva i va deixar clar com és i què ha de fer qualsevol via alternativa al pacte a la baixa amb Espanya.
En relació amb això, hi ha un moment especialment clar, que és quan diu: “No he vingut a pactar amb l’estat, sinó a continuar el combat per la independència.” I marca, per si no s’havia entès prou, una línia nítida entre el comportament i la posició política de la consellera Meritxell Serret i el seu. Fent això, i fent-ho de la manera que ho va fer, moltíssima gent es va sentir, de sobte, neta de la toxina aquesta propagada per terra, mar i aire que diu que és irreal parlar avui de fer efectiva la independència o d’actuar unilateralment per aconseguir-la. D’aquesta manera, doncs, va fer recuperar a molta gent una connexió que probablement no experimentava de feia anys.
2. Afloren les contradiccions