L'acord de claredat neix mort

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 27 de setembre de 2022. 22:41
Actualitzat: Dimarts, 27 de setembre de 2022. 23:14
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

Sense suports a Madrid i tampoc a Catalunya. Així de dur és el camí que té al davant la proposta estrella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que en la seva intervenció inicial al Parlament en el marc del debat de política general va proposar un acord de claredat per aconseguir un referèndum acordat amb l'Estat, en línia amb el que es va aprovar al Canadà l'any 2000 després que el Quebec celebrés dos referèndums unilaterals. Amb una velocitat inusitada, encara no havia passat una hora quan La Moncloa tirava per terra qualsevol possibilitat que hi hagués un camí transitable per a Aragonès en aquesta direcció. No va fer falta que sortissin el PP, Vox i Ciutadans, ja que la partida, almenys en aquesta fase, s'havia acabat. A Catalunya va passar un altre tant: només els comuns li van donar un cert suport, condicionat que hi hagués un consens més ampli i, com és obvi, que aconseguís el suport de Junts per Catalunya de què manca.

 

Malgrat que Aragonès, amb mentalitat de corredor de fons, es va mostrar disposat a perseverar en la seva proposta i seguir un camí similar al de la taula del diàleg —sense avenços en l'amnistia i el referèndum— el temps que fes falta, els presagis no poden ser optimistes. Com tampoc no ho van ser en el

passat quan d'altres ho van proposar: els comuns el 2018 en un debat similar al d'aquest dimarts i, a més, ho porten en el seu programa electoral com va recordar la seva portaveu Jéssica Albiach; el llavors president del Parlament i ara conseller d'Indústria, Roger Torrent, el 2019 en un esmorzar informatiu; i molt abans, el 2016, fins i tot ho va plantejar el llavors primer secretari del PSC i avui ministre de Cultura, Miquel Iceta. Els socialistes es van regirar contra Iceta arribant a plantejar-li que triés entre el PSOE i el referèndum i ràpidament va plegar veles. Salvador Illa, que recorda de segur el que li va passar llavors al seu company de partit, ha optat per no donar un mínim pàbul a la proposta convidant Aragonès a fugir de les promeses inassumibles.

 

Aclarida la proposada estrella de la jornada, el debat va tenir tres elements d'interès. El desacord amb Junts, la irrupció del socialista Ximo Puig amb la seva rebaixa fiscal i les mesures econòmiques per lluitar contra la crisi. La intervenció d'Albert Batet va ser dura i contundent, en línia amb l'ebullició que hi ha a la cúpula de Junts per Catalunya per fer un pols sobre la seva permanència al Govern i la fredor d'Aragonès per donar-los una sortida còmoda, en la qual apareguin els seus adversaris com a grans vencedors. És difícil poder posar-te moltes medalles quan el teu soci prefereix que te'n vagis i, a més, hagis de carregar amb l'etiqueta d'haver trencat un govern independentista.

 

El convidat de la jornada era a les Corts Valencianes, on el president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar una important rebaixa d'impostos, molt centrada en la de l'IRPF per a rendes de menys de 60.000 euros. Per art de màgia, la rebaixa fiscal deixava de ser un tema de dretes i l'esquerra, a través de Puig, també s'hi apuntava, liderant un govern del qual formen part Compromís i Unides Podem. No seran pocs els que es beneficiïn de la proposta fiscal de Puig si el PSOE no l'obliga a tirar-la enrere: el 97% de la ciutadania quedarà afectada d'una manera o una altra. És probable que Puig hagi vist la proposta de baixada d'impostos com una taula de salvació per continuar al capdavant de l'executiu autonòmic davant de l'auge del Partit Popular. No ho sé. Però el seu envit ha molestat La Moncloa i ha obert la caixa dels trons a l'esquerra en una cursa que abans ja van fer la madrilenya Isabel Díaz Ayuso i l'andalús Juanma Moreno.

 

La resistència d'Aragonès a obrir el meló de la baixada d'impostos —Junts ho porta en el seu programa i va ser aprovat en l'últim congrés— té data de caducitat, és qüestió de temps. A la tarda, Galícia també va pujar al carro amb la seva proposta de deflactar l'IRPF a les rendes inferiors a 30.000 euros. Per algun lloc, en algun moment, s'haurà de compensar la pèrdua de poder adquisitiu per als ciutadans davant de la pujada imparable de la inflació i mirar cap a un altre costat no és la solució. Les mesures econòmiques aprovades com l'ampliació de la T-Jove dels 20 als 30 anys queden també superades amb la proposta de Ximo Puig de gratuïtat del transport públic fins als 30 anys.

 

Un últim apunt. Mentre el president Jordi Pujol es recupera del seu ictus a casa seva amb visites a l'Institut Guttmann, no deixa de causar sorpresa que primer Salvador Illa, del PSC, i després Carles Riera, de la CUP, recordessin el titular de la Generalitat entre 1980 i 2003 durant el debat de política general i el citessin en termes elogiosos. El primer, animant Aragonès que viatgi a l'estranger —"Viatgi i amb dignitat. Jordi Pujol va posar el llistó molt alt"— i, el segon, apuntant que Pujol hauria estat més contundent i atrevit que Aragonès en aquest debat parlamentari.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-acord-claredat-neix-mort_891012_102.html