"Sánchez sap que, si continua pel camí de perdonavides nacional espanyol, Junts pot passar del simulacre a la ruptura real"
16/11/2023 17:47
El pacte Junts/PSOE va tancar un drama febril de mes i mig i va ensopegar una incendiària oposició en Espanya i un clam d’indignació al si de l’independentisme del carrer; no del partitocràtic. La dreta va muntar un aquelarre quotidià davant la seu del PSOE mentre el clergat, els militars, els guàrdies civils, els financers, els jutges posaven el grit al cel que, com és conegut, els pertany. Es van afegir fins i tot exministres del PSOE, sector falangista.
A l’altra banda, dins l’independentisme, va haver-hi reaccions mixtes. La més radical en contra, la CUP, parla de “rendició”, un judici àmpliament compartit a les xarxes, on se sent qualificatius més gruixuts, com ara traïció, baixada de pantalons, etc. Una opinió decebuda per a la qual l’acord suposa el fi de l’embranzida independentista que va començar l’1-O.
Els partidaris, Junts, rebutgen la rendició i parlen d’un pacte amb garanties pel fet que, per aritmètica parlamentària, la seva força no s’esgota amb la investidura, sinó que es mantindrà tota la legislatura. Vol dir que el gobierno és ostatge de l’independentisme. Per tant,
no és correcte parlar de “rendició”, almenys de moment, abans de comprovar si les garanties funcionen i les promeses es compleixen.Queda clar que l’esquerda de la política espanyola és doble: d’un costat, entre esquerra/dreta i de l’altre entre Espanya/Catalunya. I com que la segona té la clau de l’existència d’un gobierno d’esquerra, la primera es fon en la boira de les estadístiques. La imaginària confrontació de les dues Espanyes (esquerra/dreta) es va esverar davant la confrontació real Espanya/Catalunya.
Pedro Sánchez va fer un discurs centrat en l’obra realitzada pel seu govern i els projectes de futur a l’àmbit domèstic i a l’exterior i, com a bon candidat, va enraonar per què el seu programa mereix el suport de la càmera. Però va cometre l’error d’abordar l’esquerda Espanya/Catalunya en termes espanyols, presentant l’amnistia com a una fita més del seu govern, una retrobada al si de la nació basada en el perdó generós de la democràcia als fills esgarriats. Que no sabia que es tracta d’un punt sensible per als seus partenaires que encara podien fer marxa enrere?
La intervenció de Feijóo i la del seu flamíger aliat van deixar de banda tota qüestió programàtica o referència a polítiques públiques de l’esquerda esquerra/dreta. Cal construir un bastió per a defensar l’estat de dret i la unitat de la pàtria, amenaçada per la conxorxa bolxevic-separatista que s’apropa. En aquest duet, el baix de V🤢X sembla més arrelat a la tradició hispànica. La seva argumentació que les eleccions duen a les dictadures (casos Chávez, Maduro, Hitler), té una minsa base empírica, però s’entén la intenció. Sobretot perquè, en acabant la seva intervenció, la va posar en pràctica encapçalant una retirada dels seus intrèpids seguidors de l’antre parlamentari antiespanyol.
Els dos representants de l’independentisme a la cort van fer intervencions molt diferents en tots els sentits en què es pot ser diferent. Gabriel Rufián va escenificar un atac directe a la dreta i indirecte als seus companys independentistes, als que també perdona la vida sense cap mena d’escrúpol atès que s’han afegit a l’estratègia del seu partit que avui ha aconseguit miraculosament en deu dies el que no va obtenir en quatre anys.
La resposta de l’independentisme a la sobtada interpretació de l’amnistia del president Sánchez va estar a càrrec de Miriam Nogueras que ha aprofitat la presidencial relliscada patriòtica per a fer una mena de simulacre de ruptura. La justificació de l’acord era la seva capacitat de resposta davant un incompliment i mai més oportú que vint-i-quatre hores abans d’una investidura. El greuge toca el cor simbòlic de l’esperit de Junts: no hi cal cap perdó. Una amnistia no és un indult.
L’errada monumental del president Sánchez no es pot atribuir a desconeixement de les circumstàncies; ans al contrari, sap perfectament, perquè se’l va explicar a Feijóo, que l’objectiu dels independentistes no és cap encaix, sinó la separació d’Espanya. Aleshores també sap que, si continua pel camí de perdonavides nacional espanyol, Junts pot passar del simulacre a la ruptura real, amb conseqüències devastadores pel gobierno espanyol.
A poc més d’un any de les eleccions autonòmiques catalanes, amb la investidura de Pedro Sánchez, s’ha engegat una legislatura a Espanya que pot ser històrica o acabar en un no res.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada